El franquisme que continua als carrers: en resten tres mil vestigis al país

Escuts, monuments, relleus, inscripcions, noms de carrers… Gairebé cinquanta anys després de la mort del dictador Francisco Franco, encara resten milers de símbols franquistes repartits pel país. La web Debería Desaparecer i la fundació Jesús Pereda de CCOO han catalogat per primera vegada en un mapa un total de 3.048 vestigis del franquisme. La gran majoria es concentren al Principat (2.740), però també n’hi ha al País Valencià (259) i a les Illes (49).

En el mapa es pot filtrar la cerca per territori, segons si es troba en un espai públic o privat, a qui va dedicat, i segons el tipus de símbol, és a dir, si són escuts, inscripcions o làpides, monuments, noms de carrers, de municipis o plaques.

La gran majoria, 2.756, el 90% dels que resten, són plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda, però en trobem d’altres, com ara una placa dedicada al dictador Francisco Franco a Morella (els Ports) i una de dedicada a la “victòria” a la ciutat de València. Entre el nomenclàtor, trobem carrers dedicats a personatges vinculats al règim, com ara el carrer dels Caiguts, de Calafell (Baix Penedès), el de Manuel Fraga Iribarne, a Torrent (Horta), la plaça del Caudillo, a Vallibona (els Ports), i el carrer dedicat al comandant de la División Azul Agustín Muñoz Grandes, a Juneda (les Garrigues).

Entre els monuments, els més coneguts i grossos són el commemoratiu de la Batalla de l’Ebre, a Tortosa (Baix Ebre), de vint-i-sis metres, i el monòlit del parc de la Feixina de Palma dedicat al creuer Baleares, que fa vint-i-dos metres. Segons el recull, n’hi ha de més petits, la gran majoria, cinquanta-vuit, dedicats als “caiguts”, i també n’hi ha de dedicats a Franco (Sitges), a la “victòria” (Girona) i a les Unitats Militars (Inca).

La llei de memòria històrica espanyola va ordenar d’eliminar aquesta simbologia l’any 2007, però no s’ha complert, de manera que tots aquests símbols franquistes ocupen l’espai públic i privat de manera il·legal.