09.08.2016 - 11:35
MADRID, 8 (EUROPA PRESS)
Els escriptors Lord Byron, Mary Shelley, John Polidori i el poeta Percy Bysshe Shelley, entre d’altres, es van reunir fa ja dos-cents anys a la mansió de Vila Diodati –en els marges del Llac de Ginebra– el 1816, amb motiu d’un estiu atípic en què no lluïa el sol i el cel estava enfosquit per una sèrie de factors climàtics.
Durant un parell de dies, els citats autors van debatre i van tenir llargues converses que suposarien el germen del mite de Frankestein, la gran obra de Shelley, i també d”El vampir’, l’obra de Polidori que potser va quedar eclipsada per l’aclaparador triomf de Shelley –i l’apropiació posterior d’aquesta figura per Bram Stoker–.
L’erupció del volcà indonesi Tabala el 1815, la més gran registrada en la història, va cobrir el cel de núvols de cendra i de sofre. Aquest fenomen va coincidir amb els tres dies que Mary Shelley i el seu marit –fins aleshores, un autor més reconegut que ella– van aprofitar la foscor per recitar al costat dels seus amics relats del ‘Phantasmagoriana’ llegits en veu alta, com si fos un joc.
La pròpia Shelley descrivia en el pròleg els motius que la van portar a crear al Modern Prometeu. “L’estiu del 1816 vam visitar Suïssa i ens vam convertir en veïns de Lord Byron. (…) Però va resultar ser un estiu humit i desagradable, la pluja incessant ens impedia amb freqüència sortir de casa”, comença a explicar.
“Uns volums d’històries de fantasmes, traduïts de l’alemany al francès, van caure a les nostres mans. No he tornat a llegir aquelles històries des d’aleshores, però romanen fresques en la meva ment, com si les hagués llegit ahir. ‘Cadascun de nosaltres escriurà una història de fantasmes’, va dir Lord Byron, i la seva proposta va ser acceptada. Érem quatre”, continua.
L’ANY DE L’ESTIU QUE MAI VA ARRIBAR
Entre els molts llibres que aborden aquest tema, un dels més destacats ha estat el publicat per l’autor colombià William Ospina l’any passat, amb el títol d”El año del verano que nunca llegó’ (Random House Mondadori).
Així, l’autor explicava en una entrevista amb Europa Press, amb motiu de la publicació a Espanya del llibre, que va elegir el tema d’aquest llibre (després de tancar una trilogia sobre la conquista de l’Amazones al segle XVI) en sentir-se fascinat per la història darrere de l’origen de Frankenstein.
Per a Ospina, “la decisió d’escriure un llibre sempre neix d’una obsessió”, establint un paral·lelisme entre la seva obra i la dels autors analitzats. En qualsevol cas, l’autor insistia a assenyalar que no li va fer falta “inventar res, perquè el que calia inventar ja ho van inventar els romàntics”.
“PORS VIVENTS”
Amb el pas dels anys, Frankenstein es va convertir en una cosa més que el monstre que cobra vida independent del seu creador. En anys posteriors, diverses obres literàries i el cinema van intentar captar part d’aquesta atmosfera ideada per Shelley.
Per aquesta raó, Ospina alerta que aquestes figures –també engloba el vampir, que més tard ha estat ‘fagocitat’ pel mite del Comte Dràcula– “no són criatures de la imaginació, sinó pors vivents que caminen per aquí”. D’elles es poden “desxifrar enigmes, coses secretes i armar un trencaclosques en el qual els monstres són petites peces perquè el quadre inclou volcans, poetes o enciclopèdies”.
