The Washington Post ·  Ishaan Tharoor

Aysenur Eygi havia vingut a Israel amb una missió apassionada. Aquesta activista nord-americana de vint-i-sis anys i graduada feia poc a la Universitat de Washington es va oferir voluntària al Moviment Internacional de Solidaritat (ISM), un grup d’activistes pro-palestins, i va viatjar a la Cisjordània ocupada per participar en l’assistència i vigilància rutinària de les manifestacions palestines contra els assentaments israelians il·legals.

Eygi va ser assassinada a trets divendres passat al marge d’una protesta palestina contra l’expansió dels assentaments israelians prop del poble de Beita. Segons els testimonis, la van matar soldats israelians. El governador de Nablus, Ghassan Daghlas, va dir més tard als periodistes que l’autòpsia havia “confirmat que Eygi va ser abatuda per una bala al cap disparada per un franctirador de l’ocupació israeliana”.

Jonathan Pollak, un voluntari de l’ISM, diu a The Washington Post que el tiroteig va tenir lloc quan feia mitja hora que s’havien dispersat els manifestants i ja no hi havia enfrontaments actius ni llançament de pedres, i mentre els voluntaris estrangers, incloent-hi Eygi, observaven a uns dos-cents metres de l’exèrcit israelià. “No hi havia cap justificació per a fer aquell tret,” diu.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) van dir en un comunicat que “investigaven els informes sobre una ciutadana estrangera mort com a resultat de trets disparats a la zona” i que “els detalls de l’incident i les circumstàncies en què va ser ferida es trobaven en revisió”. Segons el comunicat, les forces israelianes a la zona de Beita havien “respost amb foc cap a l’instigador principal d’una activitat violenta en què es llançaven pedres contra les forces i que els representava una amenaça”.

Si la resposta de les FDI us sembla familiar, és perquè ho és. La setmana passada, van emetre un comunicat similar quan uns franctiradors israelians van matar, suposadament, una noia de 16 anys, Loujain Musleh, en un poble de Cisjordània a prop de Jenin –escenari de mesos de violència– mentre les tropes israelianes feien una batuda en una casa de la vora. “Els franctiradors eren per tot arreu,” va dir al Post Osama Musleh, el pare de la Loujain, el matí en què va ser assassinada. Ella “va anar a mirar per la finestra,” i va moure la cortina per veure què passava. “Després li van disparar. L’exèrcit va disparar sis bales”, dues de les quals van ferir la Loujain, va explicar.

Les FDI van emetre versions contradictòries després de l’assassinat de la periodista palestina-americana Shireen Abu Akleh l’any 2022, que informava sobre enfrontaments a Jenin quan va rebre un tret al cap. Inicialment, van culpar-ne milicians palestins, fins i tot, quan els testimonis, incloent-hi els companys d’Abu Akleh d’Aljazeera, van dir que era clar que li havien disparat les tropes israelianes. Investigacions posteriors d’unes quantes organitzacions, incloent-hi l’anàlisi forense de The Washington Post i un examen balístic del govern dels EUA, van concloure que va ser morta per foc israelià.

Les autoritats israelites van admetre més tard que Abu Akleh podria haver estat assassinada per un dels seus soldats, però van dir que cap soldat israelià no havia “disparat deliberadament” contra un periodista, tot i que no van oferir cap prova que substanciés aquesta afirmació. Cap soldat no va ser castigat per la seva mort, i les promeses de l’administració Biden de rendir comptes per l’assassinat d’un periodista americà a l’estranger van resultar buides i poc convincents.

Aquesta història podria repetir-se en el cas d’Eygi, la família de la qual ha demanat als funcionaris americans que pressionin perquè es faci una investigació independent. De moment, la Casa Blanca ha demanat a Israel que investigui l’incident. El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, va dir divendres passat que el govern dels EUA estava “intensament enfocat a recopilar fets”. I va afegir: “Quan tinguem més informació, la donarem. I, si cal, actuarem en conseqüència.”

Eygi tenia doble ciutadania nord-americana i turca, i el seu assassinat va provocar una resposta molt més ferma d’Ankara. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va dir el cap de setmana que Israel havia “assassinat de manera infame els nostres joves”.

Segons el Ministeri de Salut de Gaza, 40.972 persones, pel cap baix, han estat assassinades a Gaza d’ençà del començament de la guerra. No distingia entre civils i combatents, però sí que va indicar que la majoria dels morts eren dones i criatures. Les autoritats israelianes subratllen reiteradament que prenen mesures per a evitar víctimes civils, i sovint atribueixen la pèrdua de vides civils palestines a Hamàs, el grup milicià que llança els seus atacs contra Israel des de Gaza, densament poblada.

Però la destrucció aclaparadora del territori, les crisis humanitàries horroroses que afecten els habitants de Gaza i els nombrosos esdeveniments amb moltes víctimes que han marcat la brutal guerra han augmentat l’escrutini sobre Israel. Hi ha casos paral·lels sobre genocidi i crims de guerra que són al Tribunal Internacional de Justícia i al Tribunal Penal Internacional, respectivament. Uns quants governs occidentals aliats d’Israel han suspès parcialment les exportacions d’armes a l’estat jueu, preocupats perquè aquests armaments estiguin implicats inevitablement en l’assassinat de civils.

Aquests darrers onze mesos, testimonis a Gaza han assenyalat incidents en què, segons que diuen, van ser objectius de franctiradors israelians o van veure civils innocents abatuts per franctiradors. Metges que treballen als hospitals de Gaza, incloent-hi alguns enviats per organitzacions d’ajut internacionals, diuen que la majoria de persones que atenen són víctimes de bombardaments i atacs aeris –tracten cremades, ferides per metralla, lesions ocasionades per runes–, però han denunciat nombrosos casos de morts d’un sol tret al cap, incloent-hi nens petits.

“Vam començar a veure una sèrie de nens, principalment pre-adolescents, que els havien disparat al cap. Morien lentament, i solament per ser reemplaçats per noves víctimes que també havien rebut un tret al cap, i que també morien lentament,” escrivien els metges americans Mark Perlmutter i Feroze Sidhwa a Politico el mes de juliol. “Les seves famílies ens explicaven una d’aquestes dues històries: que els nens eren dins jugant quan els van atacar les forces israelianes, o bé que jugaven al carrer quan els van disparar les forces israelianes.” Aquests informes són difícils de verificar enmig de la guerra. Els grups de drets humans i els experts de l’ONU han documentat en conflictes anteriors a Gaza i Cisjordània proves de franctiradors israelians que han mort o ferit manifestants civils. Les FDI han rebutjat les acusacions que el seu personal apunta deliberadament contra civils.

En el cas de l’assassinat d’Eygi, els precedents suggereixen que hi haurà poca responsabilitat. “Com l’olivera sota la qual va exhalar el seu darrer sospir, Aysenur era forta, bella i nutritiva,” deia la família d’Eygi en un comunicat. “La seva presència a les nostres vides va ser arrabassada de manera innecessària, il·legal i violenta per l’exèrcit israelià.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb