Franco ja no és al Valle de los Caídos

TEMA DEL DIA
Zombie. Quan Pedro Sánchez vagi al Valle de los Caídos per exhumar les restes de Franco, tal com ha promès, es trobarà el taüt buit. Ja fa temps que les restes del vell dictador han ressuscitat i s’arrosseguen com un zombi de Walking dead per la península Ibèrica, posant ordre allà on li sembla, repartint contra rojos i separatistes. De nit, descansa al soterrani del Tribunal Suprem, on té seguidors incondicionals, partidaris de posar la unitat d’Espanya per sobre la justícia.

Els qui aquest diumenge van anar a venerar-lo amb la cara al sol per protestar contra la intenció del govern espanyol d’exhumar-ne el cadàver, aixecant el braç i exhibint impúdicament la bandera espanyola amb el pollastre, feien una maniobra de distracció. Ja sabien que la tomba de Franco era buida, i que el seu cap feia mesos que tornava a campar per les Espanyes. Fins i tot ho sap Pablo Iglesias, que en una relliscada electoral durant la campanya de les eleccions del mes de desembre va acusar l’independentisme de ressuscitar el feixisme a Espanya. No consta que hagi repetit la sentència després d’haver investit Pedro Sánchez.

L’esperit de Franco es va tornar a fer present ahir als carrers de Ciutat Vella de Barcelona, quan un policia espanyol va agredir el fotògraf i periodista Jordi Borràs. L’agressor, mentre li proferia cops de puny, va cridar ‘Viva Espanya i Viva Franco’, com si les dues coses encara anessin juntes. I quan el tenia abatut a terra, amb el nas trencat, va treure la seva placa de policia, perquè sap que li dóna impunitat. Una impunitat que s’ha demostrat avui, quan els seus superiors no l’han apartat pas del cos sinó que s’han limitat a obrir-li un expedient a l’espera ‘que s’aclareixin els fets’, que són claríssims. Però com sol passar, per confondre l’opinió pública, el policia espanyol ha presentat una denúncia acusant Borràs d’agressor, tot i que no es va fer ni una rascada. D’aquesta manera, alguns mitjans, en comptes d’agressió, podran parlar de ‘picabaralla’ o ‘enfrontament’ i els partits unionistes podran dir que hi ha problemes de convivència a Catalunya. Borràs ha presentat una denúncia als Mossos, acompanyada de l’informe mèdic de les lesions, i ha emmarcat l’agressió en la filosofia de l’A por ellos! que la policia espanyola practica des de la tardor a Catalunya.

Precisament, Jordi Borràs és un dels periodistes que té més ben documentades les desenes d’agressions feixistes que s’han comès a Catalunya des de la tardor. Algunes, durant l’estada dels policies espanyols al port de Barcelona; altres, al final de manifestacions de Societat Civil Catalana encapçalades per Josep Borrell; i moltes altres, de nit, atacant gent que posava llaços grocs pels presos polítics. És una violència constant, emparada per una justícia que mira cap a una altra banda, que ha anat creixent no tal sols a Catalunya, pel procés, sinó també al País Valencià i a les Illes.

En el cas valencià, la violència feixista no s’ha aturat mai des de la transició: de les bombes contra Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster a les pintades d’ahir mateix contra les seus de Compromís, passant per l’assassinat de Guillem Agulló, l’autor del qual és en llibertat. En poques hores de diferència, hi ha hagut pintades a la seu d’Acció Cultural del País Valencià, el Casal Lambda i a la Facultat de Psicologia de la Universitat de València. En alguns casos, eren contra l’exhumació de les restes de Franco, en altres, de signe anticatalanista. A Mallorca, fa unes setmanes hi va haver atacs contra una exposició sobre els presos polítics i pintades a la seu de l’Obra Cultural Balear i del sindicat STEI. Totes del mateix signe. Hi ha una violència persistent arreu dels Països Catalans, de moment de baixa intensitat, tolerada per la justícia espanyola i aplaudida per uns discursos polítics que promouen la fractura civil.

MÉS QÜESTIONS
Air Nostrum es fusiona amb CityJet per crear l’aerolínia regional més gran d’Europa. La companyia valenciana d’aviació regional Air Nostrum i la irlandesa CityJet han segellat una aliança que donarà lloc a la companyia més gran del sector a Europa, amb una xifra de negoci de 700 milions d’euros i amb una flota de cent avions. Diu Carlos Bertomeu, president d’Air Nostrum, segons fonts de les dues companyies: ‘La unió dels recursos de les dues companyies, en termes d’avions, tripulació i serveis de suport resultarà sens dubte en una acció de costos més efectiva per a les aerolínies capdavanteres a Europa, que podran trobar en aquesta societat resultant l’aliat especial per a les seves operacions.’ L’aerolínia de Bertomeu, en plena expansió internacional, va recuperar terreny a casa, i el 2017 va acabar com la tercera amb més trànsit a Manises, havent transportat 657.594 passatgers gràcies al creixement del trànsit estatal (amb el València-Madrid com a gran corredor).

El Consell demana 12.673 milions a l’estat per a millorar la mobilitat i el transport fins al 2030. La Generalitat ha presentat les actuacions concretes previstes en el programa ‘Uneix’. Es tracta ‘d’un gran pacte’ per a la millora de la mobilitat, les infrastructures i el transport al País Valencià que pretén posar fi a les estratègies a curt termini pel que fa a la mobilitat i el transport. El pla preveu una inversió de 18.800 euros fins al 2030 repartida entre la Generalitat i el Ministeri de Foment espanyol. Les previsions de la Generalitat són que l’estat aportarà 12.673 milions d’euros i de la resta se’n farà càrrec el Consell. Així ho han dit el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la consellera d’Infrastructures, María José Salvador, que han explicat els objectius generals i els detalls de les actuacions previstes en aquest pla per àrees: carreteres, transport públic, logística, itineraris ciclistes, ferrocarrils, ports i aeroports. Puig ha destacat la necessitat que el País Valencià tingui ‘una estratègia clara de futur’ en infrastructures amb ‘racionalitat, eficiència i sostenibilitat’, al mateix temps que ha incidit que era un pla ‘realista però ambiciós’. El president ha remarcat que ‘les infrastructures no entenen de legislatures’ i ha insistit que calia invertir més en infrastructures i de manera més eficaç. Precisament, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat avui que mantindrà una reunió ‘informal’ amb Puig divendres per parlar sobre el finançament.

Gaspar recorda que les diputacions no són ‘intocables’ en la presa de possessió com a president de la de València. Toni Gaspar ha estat escollit president de la Diputació de València per disset vots a favor, dotze en contra (han votat la candidata del PP), un de nul i un en blanc. En resum, Gaspar, que ocupa el càrrec per la dimissió de Jorge Rodríguez després d’haver estat detingut en l’operació Alqueria, ha recollit els suports de l’equip de govern (PSPV, Compromís, EU i València en Comú) i el rebuig de PP. La diferència amb aquesta mateixa situació el 2015 és que aleshores Ciutadans va oferir una abstenció ‘en positiu’ i avui s’ha oposat amb fermesa al candidat socialista. En el discurs de presa de possessió, el nou president no ha evitat el debat sobre la continuïtat de les diputacions i ha recordat: ‘Les institucions són al servei de les persones i si s’han de fusionar o desaparèixer, que ningú s’estripe les vestidures ni s’espante.’ En aquest sentit, ha dit que no hi havia ‘institucions intocables ni de signe diví’: ‘Si hi ha una manera millor de fer les coses, és una obligació fer-ho així.’ Sempre, respecte a les normes, ha rematat.

El govern de les Illes i el Regne Unit treballaran per prevenir el ‘balconing‘. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha rebut en audiència l’ambaixador del Regne Unit a l’estat espanyol, Simon Manley, per treballar conjuntament en la prevenció dels casos de salts de balcó, l’anomenat ‘balconing’, que enguany n’hi ha hagut més. Quan encara no s’ha arribat a la meitat de la temporada, ja hi ha hagut onze incidents i quatre persones han mort a les Illes. En l’audiència, també hi han estat presents la vice-presidenta i consellera de Turisme, Bel Busquets; el cònsol general del Regne Unit a Catalunya, les Illes, Aragó i Andorra, Lloyd Milen; i la vice-cònsol del Regne Unit a les Illes, Lucy Gorman. Manley ha explicat que el consolat, el govern del Regne Unit i les autoritats de les Illes tenien una ‘excel·lent’ col·laboració i que treballaven junts per assegurar ‘l’èxit de les vacances i la vida dels britànics’.

LA XIFRA
55 creus de Sant Jordi ha donat avui el govern de la Generalitat de Catalunya a diverses personalitats i entitats, entre les quals hi ha l’Associació de Drets Civils, que agrupa els familiars de presos polítics, i Open Arms, per la tasca humanitària que fa a la Mediterrània.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de juliol del 1935 va ser escollit president del FC Barcelona Josep Sunyol. La guerra esclatà al cap d’un any i un dia, i Sunyol va ser detingut pels franquistes i afusellat a la serra de Guadarrama l’agost de 1936, quan tenia 38 anys.