Franco, Colau, Barcelona

Segons que sembla, l’Ajuntament de Barcelona organitzarà una exposició al Born, la pròxima tardor, i una part d’aquesta serà d’exhibir al bell mig del carrer una estàtua eqüestre de Franco que fa anys que era amagada en un magatzem municipal. La proposta la disfressaran d’art i d’història, potser la presentaran com una idea trencadora i tot, però en realitat no és més que una decisió estúpida, una autèntica jeremiada, insultant per a molts i que només pot crear problemes a tothom.

No cal recórrer a la típica comparació per a entendre com de desafortunada és aquesta idea. Però imaginen vostès per un moment l’impacte que representaria l’aparició d’una gran estàtua d’Adolf Hitler davant de la porta de Brandenburg. A Alemanya aquesta opció és literalment impossible. Que puga passar ací és una anomalia més de la peculiar democràcia espanyola. I que passe gràcies a l’esquerra suposadament rupturista és una mostra més de com de desconcertats es troben, perduts en la seua obsessió per aturar l’independentisme. M’imagine que dins l’equip de govern municipal hi ha gent que ha d’estar desesperada amb aquesta ‘boutade’ i preocupada per l’impacte que tindrà sobre la imatge de la batllessa. Tenen raó per a preocupar-se, però resulta sorprenent que una cosa com aquesta puga arribar tan sols a proposar-se.

L’única explicació que se m’acut per a entendre aquesta barbaritat és que han perdut de vista el món, alguns d’allà dins, de tant com els molesta què representa el Born i el gran èxit que ha significat. Hi ha un discurs radicalment espanyolista que ha posat la proa contra el Born, per les connotacions polítiques, nacionals, que acompanyen aquesta obra. L’actual batlle del PSC, Jaume Collboní es va atrevir a comparar-lo amb el Valle de los Caidos. I Només arribar Ada Colau a la batllia ja va haver-hi una primera polèmica, que es va aturar, quan volien canviar-li el nom, amagar-lo, i transformar completament l’espai. Un espai, no sé si cal recordar-ho a aquestes altures, apreciat, guardonat, fet amb un gran rigor històric, d’una forma altament pedagògica i que ha gaudit d’un èxit popular immens, incomparable a qualsevol altra obra semblant feta els darrers anys a Barcelona.

Algú, en la seua obsessió, deu pensar que, si el Born són vitamines per a l’ànima sobiranista, la millor manera d’evitar això és de desviar-ne radicalment la trajectòria. Desdibuixar-lo per complet. I, vist des d’aquest punt de vista, és cert que posar una estàtua de Franco a la porta és la manera més espectacular que se m’acut de fer-ho. Posats a treure de l’armari Franco, si és que això ho consideraven tan necessari, ho podien haver fet amb una certa dignitat museística i no organitzant un espectacle d’aquestes dimensions. Però sembla que únicament volen la fotografia, aspiren a matar per la via de l’antítesi el que El Born és i el significat que la ciutadania hi atorga. Volen que la gent oblide el significat d’aquell lloc i de la gent que representa. Potser volen fins i tot que esdevinga un espai polèmic, potser. Per anul·lar-lo.

Ada Colau, però, haurà d’explicar molt bé als seus admiradors com és que Barcelona és la primera ciutat a retornar al carrer una estàtua eqüestre del dictador. I possiblement es desencadenarà una crisi política per culpa d’aquesta frivolitat. De moment ahir els grups independentistes presents a la casa de la ciutat ja van protestar de forma vehement. I han aparegut les primeres crides per a manifestar-se cada vesprada mentre Franco estiga a l’aire lliure, posat allà al bell mig de la ciutat. És lògic que siga així i és així com hauria de ser. Barcelona no pot permetre sense més aquesta ofensa. Perquè potser algú creu que té gràcia però no en té gens mentre tants i tants defensors de la república continuen morts encara a les carreteres, sense poder ser enterrats com es mereixen. Mentre la sentència a mort contra el president, i regidor!, Companys i contra tants altres polítics defensors de la democràcia, per a vergonya de tots, continua vigent. O mentre aguantem encara una monarquia que continua en mans de qui Franco va voler beneir i són vigents les amenaces directes que els militars insurrectes van obligar a imprimir en aquella constitució, les amenaces que aquesta setmana mateix ens rebotaven gràcies al tribunal constitucional.

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]