Oller, el pintor caribenc impressionat per Cézanne

Museo Francisco Manuel Oller y Cestero
Calle Degetau, Bayamón, Puerto Rico
Mapa a Google

A les acaballes del 2022, el Museu d’Art de Cincinnati va anunciar una notícia sorprenent: de la nit al dia, havia passat de tenir dues pintures de Paul Cézanne (1839-1906) a tres sense haver adquirit la tercera. L’explicació d’aquesta equació sense lògica era que la curadora en cap del museu, Serena Urry, havia descobert analitzant a fons el quadre Natura morta amb pa i ous (1865) que, a sota de la pintura, hi havia un possible retrat. Les proves amb raigs X ho van confirmar i per això Urry va assegurar, amb sornegueria: “Hem passat de tenir dos Cézannes a tres amb aquest descobriment.”

Molts mitjans de comunicació, quan es va fer pública la troballa poc abans de Nadal, se’n van fer ressò. I a Le Monde, fins i tot, van consultar a uns quants experts a qui podia correspondre aquell rostre que havia estat amagat durant cent seixanta anys. Malgrat que es va acabar assumint que era un autoretrat, entre les hipòtesis recollides a l’article hi havia la d’alguns investigadors de l’art francesos que hi creien reconèixer un pintor porto-riqueny amic de Cézanne, Francisco Oller y Cestero (1833-1917).

Malgrat el cognom ben nostrat, tant Francisco Oller com el seu pare Cayetano Oller y Fromesta havien nascut a Puerto Rico i per a trobar-ne l’ascendència catalana cal anar fins a l’avi patern, el metge Francesc Oller i Ferrer (1757-1831). Originari de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), de jove va estudiar medicina a Barcelona i va començar a servir com a cirurgià militar, a vint-i-un any, en el setge del castell de Sant Felip a Menorca, aleshores sota domini temporal britànic. El 1784 fou nomenat cirurgià major a Santo Domingo i el 1789 fou traslladat definitivament a Puerto Rico, la primera possessió espanyola d’Amèrica que es va beneficiar de la vaccinació en massa de la verola gràcies a la seva empenta. Tant és així que el 1804, quan hi va arribar l’expedició comandada pels també cirurgians militars Francesc Xavier Balmis i Josep Salvany, es va trobar amb la sorpresa que quasi tota la població de l’illa ja havia estat inoculada. Pels seus mèrits, el 1815 Francesc Oller i Ferrer fou designat protometge de San Juan i el 1819 visitador general de sanitat de Puerto Rico.

De la seva vasta descendència a l’illa, en va néixer el 17 de juny de 1833 a Bayamón, al costat de la capital, Francisco Oller y Cestero, que a onze anys va començar a estudiar pintura i a catorze ja va reproduir amb destresa un retrat del seu avi que havia fet José Campeche y Jordán. Atret pels seus dots pictòrics, un any després el governador de l’illa, el general reusenc Joan Prim, li va oferir una beca per a ampliar estudis a Roma, però els seus pares s’hi van oposar perquè el consideraven massa petit. A divuit anys sí que va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid, sota la tutela del pintor Federico Madrazo, i més tard es va traslladar a París, en la primera de les tres estades llargues que va fer a la capital francesa. A l’aleshores també capital de l’art va fer coneixença tant amb expatriats porto-riquenys com el metge autonomista Salvador Carbonell, el militant antiesclavista Román Baldorioty de Castro i Ramón Emeterio Betances, considerat el pare del moviment alliberador de Puerto Rico, com també amb els cercles artístics locals.

Amic de Claude Monet, Camille Pissarro, Pierre-Auguste Renoir i sobretot de Paul Cézanne, Oller es va moure del realisme cap a l’impressionisme i es va convertir, així, en l’únic pintor del Carib que va participar en aquesta revolució pictòrica. Amb el seu estil particular, va saber plasmar des de l’exuberància dels paisatges tropicals fins els ingenis de canya de sucre antillans. N’és una bona prova la seva obra mestra, Hacienda La Fortuna (1885), un panorama lluminós que li va encarregar l’industrial bisbalenc Josep Gallart i Forgas, com també el retrat que va realitzar, ves per on, de Cézanne pintant a l’aire lliure (circa 1864).

A Puerto Rico, on va fundar una família amb Isabel Tinajero i també una acadèmia de dibuix amb classes de franc (1868) i una escola d’art per a dones joves (1884), es va destacar pel seu compromís contra les injustícies socials, inclòs l’esclavatge. I amb la posada en marxa de l’Escola Normal de la Universitat de Puerto Rico, entre 1903 i 1904, Oller hi va exercir de professor i va contribuir, juntament amb la seva obra, a formar els pintors locals del començament del segle XX. L’únic referent caribenc de l’impressionisme es va morir el 17 de maig de 1917 a San Juan, on hi ha nombrosos espais públics i privats que el recorden amb el seu nom.

I una mica més: Al film Cézanne i jo (2016) de la directora monegasca Danièle Thompson, centrat en la relació entre l’escriptor Émile Zola i l’artista Paul Cézanne, l’actor Pablo Cisneros hi interpreta el paper de Francisco Oller, que apareix com a personatge secundari en algunes escenes.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat