Francina Armengol: “L’única alternativa és un govern de la dreta i l’extrema dreta que destrossaria tot allò en què hem avançat”

Francina Armengol (Inca, 1971) és la presidenta del govern de les Illes i la candidata del partit socialista per a ser reelegida per quatre anys més el pròxim 28 de maig. Ha estat dues legislatures consecutives al Consolat de Mar, on ha hagut d’enfrontar-se a crisis internes i externes, entre les quals, una pandèmia que va sacsejar el principal motor econòmic de l’arxipèlag: el turisme. De fet, parlem amb Armengol de quins són els límits que s’hi poden posar per protegir un territori fràgil i de les solucions que s’han d’establir per a altres problemes que hi van intrínsecament lligats, com el de l’accés a l’habitatge. Armengol també reflexiona sobre els perills que considera que podria dur un pacte entre la dreta i l’extrema dreta a les institucions de les Illes. I malgrat que assegura que s’ha tornat a una situació de normalitat amb la llengua, li demanem per les polèmiques sorgides entorn del requisit del català a la sanitat o amb la llei d’educació.

—Ja fa vuit anys que sou presidenta i ara us presenteu per a quatre anys més. Això té límit? No esgoten, dos mandats consecutius?
—Tenc moltíssima il·lusió de continuar governant les Illes, en aquests vuit anys hem pogut demostrar que amb el lideratge del Partit Socialista el govern ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies. En els pitjors moments hem protegit millor que ningú la nostra ciutadania i ara començarem una legislatura que és diferent: podrem executar tots els projectes que hem començat durant aquesta de transformació real, lligats a inversions estratègiques que tenim pactades amb tota la societat. Comença una legislatura d’ampliació de drets i de millores del model econòmic i de protecció del nostre territori.

—No haurien d’haver estat els darrers quatre anys, els de l’ampliació d’aquests drets?
—La primera legislatura va ser una legislatura de canvi amb tot allò que s’havia anat fent per part del PP, amb una aposta molt potent per la millora dels serveis públics. I aquesta, òbviament, l’ha marcada la pandèmia. Així i tot, hem passat de ser l’economia que més havia caigut a la que encapçala el creixement econòmic de tot l’estat espanyol. Ens ha servit no tan sols per a resoldre el més urgent, que és salvar vides, sinó també el més important: planificar com volíem sortir de la covid. I ara ho hem de desenvolupar.

—Deixant de banda la pandèmia, quin ha estat el moment més difícil durant els vuit anys al Consolat de Mar? Ho dic perquè hi ha hagut força crisis…
—Els moments complicats no han tingut a veure amb la gestió política. Hem demostrat que som un govern molt sòlid, que hem aprovat any rere any els pressupostos i que hem tret tota la normativa i inversió necessària. Crec que els moments més complicats han estat la pandèmia, no puc desviar-ne l’atenció, i la torrentada de Sant Llorenç.

—Què passarà aquest 28 de maig? Temeu que l’esquerra pugui perdre la majoria?
—El Partit Socialista va guanyar les eleccions del 2019 i em present per tornar a guanyar, que crec que és el que passarà, i per continuar governant des dels acords i diàlegs entre les formacions polítiques i també amb la societat. Confiï molt en la gent d’aquesta terra, sap que vivim un moment històric i que el dia 28 es tracta de continuar avançant i progressant o es tracta no només de tornar enrere, sinó molt enrere.

—De moment l’única cosa clara és que ningú no podrà governar tot sol. Com veieu aquesta necessitat de pacte amb Més i Podem? Hi veieu continuïtat?
—Estic orgullosa de la feina feta i l’hem feta amb acords de pacte sòlids. Hem estat un govern que hem demostrat d’una manera molt rigorosa la capacitat de gestionar, la capacitat de solvència, de tenir bons equips i d’entendre’ns amb tothom.

—Sembla que si Prohens us vol prendre la cadira haurà de negociar amb Vox. Us espanta que l’extrema dreta pugui governar les institucions del país?
—Jo veig que l’única alternativa possible és un govern de la dreta i de l’extrema dreta que destrossaria tot allò en què hem avançat. Sé que no passarà, perquè confiï plenament en la ciutadania, però hem vist què significa que Vox governi a les institucions, ha estat un desastre absolut i un caos. Amb l’extrema dreta hi trobam una amenaça de tots els drets i llibertats. Per exemple, tota la política que aquí hem desenvolupat de memòria democràtica, d’igualtat, de lluita contra el canvi climàtic, de la pau social a les escoles, de viure en una terra amb una singularitat i una identitat pròpia… Òbviament, tot això ho destrossaria un govern de PP i Vox.

—De tota manera, la llengua ha estat motiu de polèmica aquesta legislatura. Per exemple, hi va haver moments de tensió importants pel requisit del català a la sanitat. El Servei de Salut va arribar a assumir que la llengua era un impediment.
—Des que vam començar a governar, la llengua catalana, que és la pròpia d’aquesta comunitat autònoma, no ha estat mai un motiu ni de divisió ni de crispació. Sempre hi havia hagut molt de consens en l’àmbit de les administracions i polític en el fet que la gent tenia dret de fer servir la seva llengua per dirigir-se a l’administració i, òbviament, el treballador públic havia de saber les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma. Però ho vàrem veure quan va irrompre un govern amb majoria absoluta de Bauzá, que va tirar avall els grans consensos lingüístics, i ara veim que apareix Vox per damunt i el PP continua acovardit davant d’ells. A les Illes no hi ha cap problema entre les llengües, és una cosa molt artificial i exagerada per part de la dreta i l’extrema dreta, que l’usen per crispar de manera constant.

—Els metges a les Illes han de saber català?
—Vam plantejar algunes possibilitats d’excepcionalitat a la sanitat, en aquells casos que no es pogués cobrir de cap manera una plaça amb una persona que sàpiga català. Per això donàvem dos anys perquè el pogués aprendre i quedava exempt d’aquest requisit. Crec que és lògic i normal en una societat com la nostra, que dóna suport d’una manera especial a la llengua minoritzada i, evidentment, intenta de tenir els millors professionals sanitaris i atendre de la millor manera possible. Ara bé, una part de l’atenció sanitària és, sense cap, la humanització. Perquè un pacient que té com a llengua materna el català pugui estar tranquil, còmode i es pugui explicar bé amb el seu professional sanitari, l’ha de poder parlar i el professional l’ha d’entendre. El dret lingüístic s’ha de respectar.

—Però el govern espanyol ha tombat que el personal sanitari que no acrediti el català en dos anys perdi la condició de funcionari. Quina és la resposta del govern?
—El que deia el decret llei inicial és que, si en dos anys no acreditava el català, perdia la plaça. El que diu ara, que s’ha establert amb el govern d’Espanya, és que si no acredita el català, queda en una situació d’interinatge. Com que el centre necessita borsins per a fer possible omplir els llocs de feina, al final és una qüestió molt similar del que hagués succeït.

—Dieu que aquests anys s’ha tornat a la normalitat, però amb aquesta qüestió sí que hi va haver una forta resposta de l’OCB, la Plataforma per la Llengua, l’STEI i Més per Mallorca.
—Ho visc bé i ho entenc, és normal. Per una part, hem d’intentar captar el màxim de professionals sanitaris, perquè hi ha una disputa entre tots els territoris de l’estat espanyol, a causa de la manca de personal. I per una altra, tenim la garantia dels drets lingüístics de la ciutadania i, per tant, també, de les exigències lògiques que feien en aquell moment entitats com l’OCB. El que vam fer va ser escoltar a tothom, em vaig reunir directament amb les entitats i vam arribar a aquests equilibris i acords.

—Però no ha estat l’única polèmica. El vostre govern volia aprovar una nova llei d’educació amb el castellà com a llengua vehicular. Finalment, us vau haver de fer enrere.
—Nosaltres vam mantenir el que marcava la llei d’educació al principi. És veritat que es varen fer moltes esmenes per part de diferents grups parlamentaris, es van fer unes quantes propostes, però la llei que va sortir del Consell de Govern sempre va anar en aquesta direcció. Va ser un debat molt llarg i una tramitació molt llarga, però l’important és que tenim la llei educativa, que és una fita històrica, que garanteix un finançament per a l’educació a les nostres Illes i que no tornin a passar mai les retallades ideològiques. Tenim una molt bona llei que dóna estabilitat als projectes lingüístics que té cada un dels centres de les nostres Illes.

—La falta d’habitatge és un dels grans problemes de les Illes. Hi ha gent que paga 800 euros el mes a Eivissa i conviu amb rates. Funcionaris que han de dormir al cotxe, que no poden pagar un habitatge quan comença la temporada… Com es poden tolerar aquestes situacions?
—El problema de l’habitatge no és un problema de les Illes. Sobretot passa a les ciutats i llocs on l’economia funciona i estira mà d’obra. Les Illes som un lloc on tenim un clima meravellós i hi ha molta gent que vol venir a viure-hi, que hi vol tenir una segona residència. Tenim una pressió enorme damunt del sòl i, a més, som un territori fràgil. Però el problema existeix a Madrid, a Barcelona, a València, a Berlín, a París… Quina diferència hi ha? Nosaltres no ens hem mirat cap a una altra banda: durant aquests vuit anys hem augmentat un 73% el parc de l’habitatge públic, hem donat més ajuts que mai al lloguer… i ara proposam per a la legislatura vinent crear una empresa pública per a tenir més sòl, qualificar-lo i ser més àgils per a fer més habitatge de protecció oficial, sabent que no podem continuar creixent en xalets de luxe ni adossats; hem de créixer en habitatge a preu taxat i per les famílies treballadores. Som al 4% del parc d’habitatge de protecció, però hauríem d’arribar al 15-20%, que és l’òptim.

—Com valoreu la nova llei d’habitatge espanyol? És suficient? No arriba tard? No treu competències al govern de les Illes?
—M’hauria agradat que hagués arribat abans, l’hem reclamada aquests vuit anys. És veritat que l’habitatge és competència de les comunitats autònomes, però és d’incumbència de totes les administracions, perquè és un problema de tota la ciutadania. I ens dóna eines, com la declaració de zones en tensió. A mi em sap greu que veig que la gent de dretes diu que aquestes eines no les aplicarà. Per tant, no actuaran damunt un dels problemes greus com és l’habitatge. I això ja ho sabem, perquè quan han governat no han fet ni un habitatge de protecció oficial.

—S’ha de restringir la compra d’habitatges per part d’estrangers?
—És veritat que és una PNL que es va aprovar al parlament i al govern vam estudiar-ho, però la normativa europea ho prohibeix. Per tant, la normativa hauria de canviar. Sabem que és una qüestió a molt llarg termini, ho hem comentat amb el govern espanyol i els lobbies insulars, perquè volem presentar una cosa més àmplia: que la UE tingui una mirada específica a territoris singulars, com som les illes de tota Europa. No se’ns pot tractar com al continent en cap normativa.

—El problema de l’habitatge va molt lligat al turisme. Després de la pandèmia s’han tornat a assolir rècords de visitants. Hi ha un límit?
—La circulació és lliure, per tant, no la pots restringir. La possibilitat de reduir o equilibrar el nombre de turistes és segons les places turístiques que tens com a comunitat autònoma. A partir d’aquí, hem fet una llei turística valenta, pactada amb el sector empresarial, en què establim una moratòria: en aquests moments no es poden fer més places turístiques a les Illes i el plantejament és de decreixement. Què vol dir, això? Abans, quan donaves de baixa una plaça, en podies fer una altra. Ara n’has de donar de baixa dues. No es pot créixer més en places turístiques i no poden venir més turistes que les places que existeixen. A més, com a Partit Socialista, duim al programa que les places que són en moratòria seran eliminades i, per tant, ja no existiran mai. Apostam de manera definitiva per la qualitat i no la quantitat.

—Molts residents eviten d’anar a les platges a l’estiu perquè asseguren que no s’hi pot estar. I passejar pels carrers de Palma de vegades atabala. Us heu trobat mai amb una situació així?
—La veritat és que no tinc gaire temps per a anar a la platja. Crec que quan regules i actues com feim des de la política, tenim molt present arribar a equilibris entre residents i turistes. El nostre motor econòmic és el turisme, en depenen molts llocs de feina i, per tant, projectes de vida de qualitat de moltíssims ciutadans. Quan va entrar la pandèmia i no hi havia turisme, vam haver de protegir com mai la població, perquè, si no, això era un infern. Una situació absolutament desastrosa. Som conscients que el turisme ha de servir per a diversificar l’economia i ser palanca d’altres sectors, com anam aconseguint. I jo en som conscient i treballam per eliminar aquestes puntes de tanta pressió turística els mesos d’estiu. Pels residents i també pel propi turisme, perquè tampoc és una bona experiència turística si tens una sensació d’aclaparament.

—El turisme va acompanyat de feines amb sous que moltes vegades no són dignes. I sovint en negre. Després, sectors com el de l’hoteleria diuen que no troben treballadors. Com s’hauria de fer?
—Hem de continuar apostant per la formació per, després, tenir millors condicions laborals. Som la comunitat autònoma que més ha incrementat la formació professional, d’un 35%. I en relació amb els drets laborals hi hem treballat molt, per exemple, amb el pla de xoc contra la precarietat. La reforma laboral espanyola també ha ajudat molt, perquè abans un 20% dels contractes eren indefinits i ara ho són un 80%. Com a govern, hem intercedit en els convenis col·lectius: en el d’hoteleria, el salari de treballadors creix d’un 25% en set anys… No hem estat de mans plegades. És lògic que el treballador demani millors condicions laborals. Aquí es crea molta riquesa i s’ha de repartir.

—En l’àmbit de finançament, les Illes són un dels territoris més castigats. Com pot ser que amb un govern dels socialistes a l’estat espanyol això no hagi millorat? Heu reclamat a Pedro Sánchez una millora? Ho veieu factible?
—El finançament autonòmic és una gran reivindicació. Som grans defensors del canvi, perquè ha de garantir el finançament per als territoris poblats per garantir la prestació de la sanitat, l’educació i els serveis socials. Nosaltres hem participat en els consells assessors amb el doctor López Casasnovas –ho vam fer conjuntament amb la Generalitat de Catalunya–, hem fet una proposta molt parlada amb Ximo Puig, amb qui hem fet aliances per demanar finançament… Però què ha passat? El govern del PP no va voler obrir el debat i amb el govern de Pedro Sánchez hem fet alguna aproximació amb algun document que ens ha passat la ministra Montero, però aquesta legislatura ha estat molt condicionada per la pandèmia. És ver que el sistema de finançament no es pot tancar dins un calaix. És necessari que al principi de la legislatura vinent s’obri el debat i s’arribi a un acord que faci justícia a territoris que estam infrafinançats, com ho som nosaltres, Catalunya i el País Valencià. Sobretot, ha de ser un sistema transparent i que faci justícia als territoris que ens hem hagut d’endeutar molt històricament.

—La monarquia espanyola hauria de tenir data de caducitat?
—Això, com sabeu, necessita una modificació de la constitució espanyola que jo, vista la situació estatal, veig complexa. Jo som republicana i, per tant, tenc molt clar el meu plantejament.

El qüestionari Proust 

—Darrera vegada que heu fumat marihuana.
—No s’ha donat.

—Quants metres quadrats té casa vostra?
—Cent vint.

—Quin cotxe teniu?
—Jeep.

—Flor predilecta?
—Lliri blanc.

—Animal favorit?
—Ca.

—Quin color preferiu?
—Blanc.

— Quin és el vostre lema?
—Somriure.

— En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—Inca, Palma i Barcelona.

—Quines llengües parleu?
—Català, castellà i un poc de francès.

—Quin és l’estat d’ànim més comú?
—Optimista.

—Els noms de persona que preferiu de noi i de noia.
—Jaume i Júlia.

—Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—Robin Hood.

—Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—L’època universitària.

—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—M’agradaria saber cantar.

—Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
— Tenir molt de dolor.

—Quin personatge històric valoreu més?
— Gandhi.

—Com us agradaria morir?
—Sense patir.

—Com celebrareu Nadal?
—Amb la família.

—El racó preferit de la vostra ciutat.
—La platja d’Alcanada, on pas les vacances.

—El racó que menys us agrada.
—No en tenc, perquè tots els llocs tenen record de quelcom positiu.

—Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—El de Vox.

—Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—Per afinitats ideològiques, amb el candidat de Més i la candidata de Podem.

—Quina definició teniu de Països Catalans?
—Territoris que compartim llengua pròpia.

—La persona que us ha format políticament?
—Mon pare i ma mare.