Francesc Orella homenatja els comediants a partir de texts de Txèkhov

El Teatre Goya dedica un homenatge satíric a la vida del comediant amb l’obra L’últim acte. Dirigida per Carles Alfaro i protagonitzada per Francesc Orella, es pot veure al teatre barceloní fins al 24 de març. L’obra sorgeix a partir de texts d’Anton Txèkhov extrets de cartes, relats humorístics, històries breus i algunes peces teatrals, les quals signava amb el pseudònim d’Antoixa Txekhonté.

A l’obra, un reconegut actor de teatre, interpretat per Francesc Orella, es desperta tot sol als camerinos d’un teatre de províncies de la seva ciutat natal, on la nit anterior ha rebut un homenatge per la seva llarga i reeixida carrera. Encara sota els efectes de l’alcohol, l’actor es veu sol, perdut i abandonat per les persones que el van homenatjar en un teatre buit, tancat i a les fosques, i reflexiona sobre el significat de la seva vida i la seva professió.

La reflexió arribarà a partir d’una visita inesperada que rep el personatge: la de tres muses, àngels o dimonis, que viuen als teatres quan es queden buits. ‘En aquesta aparició, ell reflexiona sobre certs aspectes de la seva vida que tenen a veure amb dos eixos fonamentals: la realització personal, en aquest cas d’un actor, i el món privat que té a veure amb l’afecte, l’amistat i l’amor’, explica el director de l’obra.

Orella explica que el protagonista es troba a l’ocàs de la seva vida i s’ho qüestiona tot: la professió, l’amor, la soledat, la relació amb el públic… També reconeix que li ha tocat posar-se a la pell d’aquest personatge en un moment vital i professional que l’interpel·la molt.

Nina, Cristina Plazas i Bárbara Granados completen l’elenc del muntatge, en el qual també hi ha música en directe.

Ironia i autoburla

Carles Alfaro indica que els grans autors, com ara Txèkhov, no entenen de gèneres. ‘És un autor molt difícil de tan senzill que és.’ També considera que hi ha un humor ‘molt Txèkhov que és patètic’, però que li agrada l’essència de l’ésser humà que al final apareix a les seves obres. En aquest cas, L’últim acte és una obra amb molta ironia i auto-burla, conclou.