19.06.2017 - 16:20
|
Actualització: 20.06.2017 - 00:11
El centredreta se situa com a segona força i Le Pen i Mélenchon obtenen per primera vegada escó
L’Assemblea Nacional pateix una important renovació dels seus integrants i acollirà una xifra rècord de diputades
PARÍS, 19 (EUROPA PRESS)
El president francès, Emmanuel Macron, ha obtingut aquest diumenge una clara majoria absoluta a l’Assemblea Nacional però menys àmplia del que auguraven els sondejos, en una segona volta de les eleccions parlamentàries que ha estat marcada per l’abstenció històrica del 57 per cent.
En total, el seu partit, La República en Marxa (LREM), i el seu aliat Moviment Democràtic (MoDem), han obtingut 350 escons del total de 577 de l’Assemblea Nacional, una majoria còmoda encara que lluny de l’hegemonia total que auguraven les projeccions després de la primera volta, amb entre 440 i 470 escons.
L’entrada dels candidats de LREM, un partit que té menys de dos anys de vida, ha estat un dels principals motius de la gran renovació experimentada per l’Assemblea, al costat del fet que molts diputats van optar per no renovar mandat. Segons els càlculs fets per ‘Le Monde’, dels 577 diputats, 432 no estaven a l’anterior legislatura i dels 350 diputats que han tractat de revalidar el seu escó, només 145 ho han aconseguit, la qual cosa ha deixat fora de l’hemicicle figures històriques i exministres.
Una altra dada destacable és que la nova Assemblea comptarà amb una xifra rècord de dones: un total de 223 parlamentàries, el 38,65 per cent del total, segons ha destacat Catherine Barbaroux, presidenta interina de la República en Marxa (LREM).
Macron ha vist satisfetes les seves expectatives amb aquest resultat, que no ha valorat públicament encara, i sostingut amb una còmoda majoria podrà engegar el seu programa electoral, un dels punts forts del qual és la “moralització” de la vida política.
Els sis ministres que optaven a un escó han aconseguit fer-se amb un, així que no hauran de deixar el Govern, que s’espera que anunciï la seva renúncia aviat, com és tradicional, i en el qual el primer ministre, Edouard Philippe, podria introduir alguns canvis.
El portaveu del Govern, Christophe Castaner, molt proper a Macron, ha reconegut que el resultat electoral suposa una “gran responsabilitat”. “La veritable victòria no va ser la d’ahir, serà en cinc anys, quan hàgim aconseguit que les coses hagin canviat”, ha defensat.
A més, el MoDem ha renascut en un moment en què semblava abocat a la seva desaparició. El seu líder, François Bayrou, va optar per no presentar-se a les presidencials i donar el seu suport a Macron, convençut que l’antic ministre tenia més opcions que ell d’arribar a l’Elisi. La seva aposta li ha sortit bé i actualment és ministre de Justícia i el seu partit ha aconseguit 42 escons.
Després d’aquest bon resultat, Bayrou ha volgut deixar clar a Macron que el seu suport no és un xec en blanc i que espera d’ell “una acció política coherent i forta i, al mateix temps, respectuosa amb les sensibilitats que componen la majoria”.
ELS REPUBLICANS, SEGONA FORÇA
En segona posició han quedat Els Republicans, que han aconseguit salvar els mobles i obtingut un resultat molt millor del que apuntaven els sondejos. En total, la segona força en la Cambra baixa comptarà amb 113 escons, mentre que els seus aliats de la Unió de Demòcrates i Independents (UDI) han obtingut 18 escons i podran formar grup parlamentari propi.
En opinió del secretari general dels Republicans, Bernard Accoyer, els francesos han escoltat “la crida a la mobilització” realitzada des del partit, però també des d’altres grups de l’oposició, a evitar que Macron es fes amb una majoria hegemònica a l’Assemblea.
El seu cap de files en aquestes eleccions, François Baroin, ha destacat que ara comptaran “amb un grup prou important per fer escoltar les seves conviccions i valors”.
No obstant això, el partit surt copejat de la marató electoral de l’últim mes a França, després de no aconseguir que el seu candidat a la Presidència, François Fillon, passés a segona volta i aconseguir aquest diumenge el seu pitjor resultat, amb un risc clar de divisió en les properes setmanes i mancant trobar un nou líder.
ELS SOCIALISTES, ENFONSATS
Tercera força seran els socialistes, que han culminat amb aquestes eleccions el seu enfonsament, després d’obtenir uns minsos 29 escons –44 en total si se suma els seus aliats–, enfront dels 285 de l’anterior Assemblea.
La formació haurà d’escometre ara un procés de renovació després de quedar cinquens en les presidencials i davant el mal resultat de les parlamentàries, que ja han provocat una sortida, la del seu secretari general, Jean-Christophe Cambadélis, qui no va aconseguir passar a segona volta i va anunciar aquest diumenge la seva dimissió.
Està per veure quin corrent és la que aconsegueix imposar-se i qui és el seu nou líder, ja que el partit està troba dividit entre un sector més radical i que s’alinea més amb algunes de les idees que propugna l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon, i un sector més socialdemòcrata i per tant a priori més proper a l’actual inquilí de l’Elisi.
D’antuvi, hi ha diverses iniciatives en marxa, des de la qual crida a “reinventar l’esquerra” i que inclou el seu líder parlamentari, Olivier Faure, i l’exministra Najat Vallaud-Belkacem entre d’altres.
MELENCHON I LE PEN, DIPUTATS
Un dels guanyadors d’aquest diumenge ha estat Mélenchon i el seu partit França Insubmisa que, després d’obtenir 17 escons, comptarà amb grup propi a l’Assemblea. Després de la seva quarta posició en les presidencials, l’antic socialista aspira ara a erigir-se en el líder de la principal força d’esquerra a França, en detriment del seu antic partit.
La nit del diumenge va ser més gratificant per Marine Le Pen que la de la segona volta de les eleccions presidencials. La líder del Front Nacional ha obtingut per fi a la tercera la seva acta de diputada i a més ha portat el seu partit a aconseguir vuit escons, enfront dels dos de la passada legislatura, encara que lluny dels quinze que cercava per tenir grup propi.
Malgrat tot, Le Pen també haurà d’afrontar problemes en les files del seu partit, amb tota l’atenció posada en el seu ‘número dos’, Florian Phillipot, que no ha aconseguit un escó i que porta setmanes sent objecte de crítiques pels seus companys de files.
A més, un dels seus diputats, Gillbert Colard, que ha aconseguit revalidar l’escó que ja tenia a l’anterior legislatura, s’ha mostrat molt crític amb el resultat. “No hem de cantar victòria perquè el Front Nacional va rebre un sagrat cop en el cap”, va dir aquest diumenge, defensant la necessitat de “reflexionar molt seriosament” sobre el funcionament i l’organització del partit.
VICTORIA CONTESTADA DE VALLS
Una de les croades que més expectació generava era el protagonitzat a Essonne per l’exprimer ministre socialista Manuel Valls qui, després de no aconseguir entrar en les llistes per LREM, es va presentar per lliure. Valls va anunciar la seva victòria per 139 vots però el seu rival, la candidata de França Insubmisa Farida Amrani, no ha acceptat el resultat i pretén recórrer-ho, ja que sospita de possible frau en alguns col·legis electorals.
“No hi ha cap base per a la contestació de la meva elecció i la seva regularitat”, ha defensat aquest dilluns Valls en el seu compte de Twitter, expressant la seva intenció d’acudir aquest mateix dilluns a l’Assemblea per prendre possessió del seu escó. “Convido a tots a respectar la democràcia i l’elecció dels electors. No permetré el més mínim dubte respecte a la meva elecció”, ha insistit.
