29.08.2023 - 21:40
The Washington Post · Caroline Anders
París. França és a punt de destruir prou vi per a omplir més de cent piscines olímpiques. I això, a l’estat, li costarà més de dos-cents milions d’euros.
Destruir tant de vi pot semblar una cosa absurda, però hi ha una raó econòmica senzilla que ho explica: la producció de vi resulta més cara, en part a causa d’esdeveniments mundials recents com la guerra, però també perquè la gent no en beu tant. Això ha deixat alguns productors amb un excedent a un preu tan baix que no en treuen benefici. Algunes de les regions productores de vi més famoses de l’estat francès, com ara Bordeu, ho passen malament.
Al juny, la Unió Europea va donar inicialment uns 159 milions d’euros a França que havia de destinar-los a destruir tres-cents milions de litres de vi, i la setmana passada el govern francès encara va anunciar més fons addicionals. Els productors faran servir aquests diners per a destil·lar el vi en alcohol pur, que s’emprarà per a uns altres productes, com ara productes de neteja o perfums.
El ministre d’Agricultura, Marc Fesneau, va dir als periodistes divendres que els diners anaven destinats a “evitar el col·lapse dels preus i a fer que els viticultors poguessin trobar noves fonts d’ingressos”.
La disminució del consum de vi a França no és pas nova, segons Olivier Gergaud, professor d’economia de la Kedge Business School francesa i investigador de l’alimentació i el vi.
El consum de vi a França ha anat caient en picat d’ençà del punt culminant, el 1926, quan un ciutadà francès mitjà bevia uns 136 litres de vi l’any. Avui dia, en beu prop de 40 litres. En part això passa perquè ara els consumidors tenen a l’abast moltes més opcions de begudes per a triar.
A mesura que n’ha disminuït el consum, se n’han encarit els costs de producció i la inflació n’ha complicat els pressupostos arreu del món. Això encara empitjorà amb la pandèmia de la covid-19, que va obligar a tancar bars, restaurants i cellers i, doncs, va fer pujar els preus. La guerra d’Ucraïna també ha influït en la indústria i s’han interromput les trameses de productes essencials per a la producció de vi, com ara fertilitzants i ampolles. A més de la pandèmia i la guerra, el canvi climàtic obliga els productors a adaptar-se a nous calendaris de collita i a encarar condicions meteorològiques més extremes.
Els costs de tot plegat són tan alts –i la demanda tan baixa– que alguns productors no poden obtenir-hi benefici de cap manera. I d’ací vénen els ajuts per a reconvertir el vi en alcohol.
L’ajut europeu d’enguany rep molta atenció mediàtica, però la intervenció del govern francès no és pas cap fenomen nou, segons Elizabeth Carter, professora de ciències polítiques de la Universitat de New Hampshire, que ha estudiat el mercat del vi francès.
“No em sorprèn gens que França vulgui destruir els excedents, mantenir els preus alts i limitar-ne la quantitat, perquè la sobreproducció de vi és una cosa amb què han lluitat des del segle XIX”, diu.
A França hi ha hagut una tensió interna irresolta durant dècades. Si els productors lluiten per decidir quina quantitat de raïm poden conrear i quina quantitat de vi poden produir, l’estat ha regulat intensament el mercat del vi durant molt temps, dient als productors quantes vinyes poden conrear i a quina distància han d’estar, en un esforç constant per evitar la saturació del mercat.
Tanmateix, ara, tot i que aquest programa de recompra no és del tot nou, Gergaud diu que espera que la indústria aprofiti el moment per a pensar en solucions a llarg termini: “Cal pensar en termes d’adaptació a llarg termini a aquestes condicions tan canviants. Hem d’ajudar aquest mercat a fer la transició cap a un futur millor, potser amb més vins que respectin el medi, perquè l’adaptació al canvi climàtic és un desafiament real.”
Però hi ha una altra cara d’aquesta realitat: la cultural. Independentment de les dificultats actuals, el vi és massa important per a la identitat de França, per a la cultura francesa, perquè algú pugui deixar que el mercat s’enfonsi. Per això, sens dubte, i ho sap tothom, el govern té interès a mantenir contenta la indústria del vi, que juga doncs amb un cert avantatge. El president francès, Emmanuel Macron, fins i tot ha arribat a dir en públic que un àpat sense vi “és una mica trist”.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir ací més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
