11.06.2017 - 09:41
Els sondejos li auguren una majoria aclaparadora, malgrat els intents dels seus rivals per evitar-ho
PARÍS, 10 (EUROPA PRESS)
França vota de nou aquest diumenge, amb prou feines un mes després d’haver triat al centrista Emmanuel Macron com el seu president més jove des de Napoleó. Els francesos han de triar ara la nova Assemblea Nacional i decidir si donen a l’actual inquilí de l’Elisi la majoria parlamentària necessària per treure endavant el seu programa electoral.
Des que en 2002 es va reformar la Constitució per fer coincidir en el temps les eleccions presidencials i les legislatives, potser mai com en aquesta ocasió la votació d’aquest diumenge pot considerar-se una tercera volta de les presidencials. La República En Marxa (LREM), el partit que Macron va fundar fa poc més d’un any, no comptava amb representants a l’anterior Assemblea, per la qual cosa parteix de zero.
Durant la campanya electoral de cara a les presidencials, Macron es va mostrar a tot moment convençut que si els francesos el triaven president, quelcom que van fer amb el 66,1 per cent dels vots, també li donarien una majoria parlamentària amb la que governar i evitar així la cohabitació. Els sondejos auguren que els francesos compliran amb la seva expectativa i el dotaran d’una majoria absoluta per sobre dels 289 escons necessaris.
Segons l’últim sondeig publicat aquest divendres per Ipsos Sopra Steria, LREM es faria amb el 31 per cent dels vots (entre 397-427 escons), seguit dels Republicans, amb el 22 per cent (95-115 escons) i el Front Nacional, amb el 17 per cent (entre 5 i 15 escons). Per la seva banda, França Insubmisa es faria amb l’11 per cent (entre 11 i 21) i el Partit Socialista, que amb un 8 per cent dels vots aspira a entre 22 i 32 escons.
No obstant això, el sistema a dues voltes que hi ha a França obligarà a esperar el 18 de juny per conèixer la composició completa de l’Assemblea. Al contrari del que ocorre en les presidencials, on només els dos candidats més votats passen a segona volta, en les legislatives ho faran tots aquells que aconsegueixin el 12,5 per cent dels votants registrats en la seva circumscripció, la qual cosa augura la possibilitat d’alguns xocs a tres i fins i tot a quatre una setmana després.
Independentment del resultat, la nova Assemblea està abocada a la renovació posat que dels 569 diputats sortints almenys 212 no cercaran la seva reelecció per diferents motius, sent un d’ells la nova llei de 2014 que prohibeix acumular mandats a nivell municipal i regional i ser parlamentari. A això se suma el fet que LREM és un partit nou que ha triat per les seves candidatures a persones sense antecedents polítics –encara que algunes procedeixen del Partit Socialista o Els Republicans–.
MAJORIA PER LREM
El principal repte per als candidats de LREM en aquesta campanya ha estat precisament donar-se a conèixer, ja que molts acaben d’aterrar en política. Dels prop de 530 candidats presentats, només uns pocs eren diputats a l’anterior legislatura, la majoria amb el Partit Socialista.
L’únic sobresalt de la campanya han estat les acusacions de nepotisme precisament contra el secretari general del partit, Richard Ferrand, actualment membre de l’Executiu i un dels principals homes de confiança de Macron. De moment no hi ha una investigació formal en contra seu però si la hi hagués hauria d’abandonar l’Executiu, a tenor del que s’ha dit aquest divendres pel primer ministre, Edouard Philippe: “un ministre que sigui posat sota investigació formal dimiteix, això és tot”.
Philippe també ha apel·lat a la “prudència” tant per la seva experiència personal al costat d’Alain Juppé –favorit per ser el candidat del centre-dreta però que va acabar perdent les primàries– com per l’ocorregut al Regne Unit, a aquells que parlen d’una majoria històrica.
ELS REPUBLICANS
En tot cas, Macron s’encamina a una còmoda victòria i sembla haver allunyat el fantasma de la cohabitació al que aspiraven principalment des dels Republicans. El centre-dreta confiava després de les presidencials a poder alçar-se amb la victòria en aquestes eleccions, o almenys això esperava el seu líder per a aquesta contesa, François Baroin, però ha hagut de rebaixar les seves expectatives.
Ara, Els Republicans aspiren a ser la segona força a l’Assemblea i fins i tot no han tancat la porta a aliances puntuals amb Macron. No obstant això, el partit ha quedat afeblit per la garrotada de les presidencials, en les que François Fillon va quedar tercer després dels seus escàndols personals malgrat ser el clar favorit de partida, i la fugida d’alguns dels seus integrants a les files de Macron. No en va, el propi Philippe era membre del partit.
FRONT NACIONAL
El tercer lloc en intenció de vot l’ocupa el Front Nacional de Marine Le Pen. Després del seu històric resultat a les presidencials, en les quals va passar a segona volta i va obtenir 10,6 milions de vots –un rècord per al seu partit, la formació ultradretana aspira a formar grup parlamentari, per a això necessita almenys quinze escons. A l’anterior legislatura només va obtenir dues.
“El nostre objectiu és clarament constituir un grup i crec que és perfectament possible”, ha dit el director de campanya de la formació, Nicolas Bay. Però com va passar a les presidencials, el seu principal llast és el sistema a dues voltes, ja que tradicionalment les dues grans famílies s’alien per frenar els candidats del Front Nacional.
Així, els sondejos els situen fregant la quinzena d’escons i el grup parlamentari, malgrat que fa unes setmanes auguraven pels de Marine Le Pen fins el 40 escons –el que hauria superat el seu rècord històric de 35 obtingut en 1986 quan el vot va ser proporcional–.
Qui a priori hauria d’obtenir un seient a l’Assemblea és la pròpia líder del partit, que finalment va accedir a presentar-se, després de perdre les presidencials. Le Pen torna a presentar-se a Hénin-Beaumont amb l’esperança que a la tercera sigui la vençuda. Un recent sondeig li donava una intenció de vot del 44 per cent en la primera volta.
FRANÇA INSUBMISA
En quarta posició s’ha col·locat la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, un antic socialista que ara aspira a erigir-se en el líder de la principal força d’esquerra a França. Després del seu quart lloc a les presidencials, Mélenchon busca fer-se amb un escó a Marsella i els sondejos semblen ser-li favorables.
El líder esquerrà va començar la campanya dient que podia arribar a ser primer ministre, però com en el cas dels Republicans, ha hagut de claudicar davant la realitat de les enquestes. Igual que Le Pen, aspira a formar el seu propi grup i a erigir-se en “el primer bloc d’oposició”, ja que considera que Els Republicans i els socialistes no constitueixen una veritable oposició al president.
“Quan un tria un diputat del Partit Socialista o dels Republicans, no sap si estarà amb Macron o no”, ha subratllat, mentre que “quan es tria a un diputat de França Insubmisa, se sap que aplicarà el seu programa”.
PARTIT SOCIALISTA
Si per a un partit seran especialment dures aquestes eleccions serà per al Partit Socialista. La històrica formació ha passat de la seva còmoda victòria en 2012 a les presidencials amb François Hollande i les legislatives amb 285 escons, a la cinquena plaça en les presidencials de Benoît Hamon, el seu pitjor resultat des de 1969.
Després de la cita presidencial, el partit va sortir dividit i tot apunta al fet que el resultat d’aquestes eleccions contribuirà a augmentar la fractura, ja que passarien a tercera força en nombre d’escons, però molt lluny de LREM i Els Republicans.
El seu actual secretari general, Jean-Christophe Cambadélis, ha entonat el ‘mea culpa’: “No he aconseguit fer que els socialistes estiguin units”, ha lamentat aquesta setmana, i fins i tot ell mateix podria tenir problemes per mantenir el seu escó.
