Fragment: Vivian Gornick s’encara a Vivian Gornick

Després del volum memorialístic que aplegava Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat, l’Altra Editorial continua fent arribar l’obra de Vivian Gornick, ara amb Mirar-nos de cara, un recull d’assaigs que l’escriptora i periodista va publicar a la dècada dels noranta i que exploren la lluita diària i incansable per a encarar-se sense sentimentalismes ni malenconia a la seva solitud creixent i al difícil equilibri per mantenir una vida independent i, alhora, establir una profunda connexió amb els altres. Martí Sales n’ha fet la traducció.

Mirar-nos de cara acaba d’arribar a les llibreries. Us n’oferim un fragment.

La reflexió que segueix i que fa Gornick mostra amb lucidesa els viaranys que ressegueix aquesta escriptora: ‘L’esclavitud de l’ànima és una mena d’amnèsia: no pots aferrar-te a les coses que saps; si no t’aferres a les coses que saps, no pots posar-les en pràctica; si no pots posar-les en pràctica, no hi ha canvi possible. Sense canvi, la connexió amb tu mateixa mor. I com que això és insuportable, la vida és un “recordar” infinit de les coses que ja saps. I on em deixa, això? En una lluita perpètua.’

I Eugènia Broggi, editora de l’Altra, explica:

«A Mirar-nos de cara retrobem la veu i la vitalitat intel·lectual de Vivian Gornick, una de les escriptores més lúcides i reveladores que han passat per casa nostra, l’Altra Editorial. Als assajos que componen el llibre, l’autora hi tracta molts dels temes que ja explorava a les seves memòries, Vincles ferotges i La dona singular i la ciutat, com ara l’amistat entre les dones; el feminisme i la sororitat; la decisió inamovible de viure sola i el rebuig a la institució del matrimoni, i la solitud que això comporta, i la literatura com a agafador per a il·luminar el camí de la vida i sortir dels bucles emocionals. I en tots els textos, hi batega el mateix compromís insubornable: la lluita per assolir l’autoconeixement, un dels temes centrals de la literatura i la vida de Vivian Gornick. En un exemple magistral del que ella anomena “narrativa personal”, aquests assajos publicats farà quaranta anys són d’una vigència absoluta i d’una modernitat desarmant. És un llibre necessari i imprescindible per a tots els públics.»