04.11.2022 - 21:50
Acaba d’arribar a les llibreries Un viatge sentimental per França i Itàlia, de l’irlandès Laurence Sterne (Adesiara), que, com explica l’editor Jordi Raventós, “és un dels gegants de la novel·la moderna i, com digué Friedrich Nietzsche —que, com podem intuir, no era gaire partidari dels elogis exagerats—, «l’escriptor més lliure de tots els temps».” Laurence Sterne (Clonmel, Irlanda, 1713 ‒ Londres, 1768) es caracteritza per la comicitat, pel doble sentit i per un gust per la confidència íntima que l’acosta, sovint de manera irreverent, al dia a dia dels seus contemporanis.
Signa la traducció Joaquim Mallafrè, que la va publicar el 1996 a Destino i que ara l’ha revisada per a aquesta nova edició. A més, el volum inclou, a tall de pròleg, un escrit breu però ben suggeridor que Virginia Woolf va dedicar a l’obra. Joaquim Mallafrè i Gavaldà (Reus, 1941), que també és professor, escriptor, i assagista. Llicenciat i doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, va exercir de professor a la Universitat Rovira i Virgili. Entre el 1999 i el 2002 va ser vicepresident de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual és membre des del 1991 i en la qual ha treballat especialment dins la Comissió de Gramàtica i la Comissió de Lexicografia. Ha rebut premis i distincions, en especial per la traducció d’Ulisses de Joyce. El 1998 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca pedagògica i traductora.
Llegiu un fragment d’Un viatge sentimental per França i Itàlia de Laurence Sterne (Adesiara).
Explica l’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, als lectors de VilaWeb:
Després de l’èxit esclatant del Tristram Shandy, que el va convertir en un ídol de masses, Sterne va voler demostrar en aquesta novel·la, publicada per primer cop l’any 1768, l’esclat del seu enginy insaciable, que bevia, és clar, dels grans satírics europeus, amb Rabelais i Cervantes al capdavant. I per aconseguir-ho no s’està d’oferir-nos, amb la mordacitat, la picardia i la inventiva que el caracteritzen, una galeria de retrats amb tota la gent que topa en el viatge que fa per França i Itàlia (un frare, una dama, una llibretera, un venedor de patés o l’hàbil i imprevisible La Fleur, el seu «assistent personal» en territori francès, entre molts altres personatges), però també una classificació precisa dels diversos tipus de viatgers que hom podia trobar en la seva època… i que, ai las!, segurament també es poden trobar en la nostra: viatgers desenfeinats, viatgers curiosos, viatgers mentiders, viatgers orgullosos, viatgers vanitosos i viatgers amb esplín, els quals contrasten, tots ells, amb el viatger sentimental encarnat pel protagonista. I tot plegat amb una contínua successió d’escenes que ens segueixen meravellant, més de dos-cents cinquanta anys després, per la fluïdesa i la naturalitat de la narració d’uns fets suposadament sense importància.
Com digué Virginia Woolf sobre Sterne i aquesta novel·la, «per interessat que estigués en la seva manera de veure les coses, també li interessaven moltíssim les coses en si mateixes. La seva tria és capriciosa i individual, però cap autor realista no obtindria uns resultats més brillants a l’hora de reproduir la impressió del moment.» I nosaltres, lectors, riurem a cor què vols amb els personatges o ens amoïnarem per la seva sort, i en un tancar i obrir d’ulls passarem d’una emoció a la contrària, però caldrà tenir present que això no serà pas mèrit nostre, sinó del gran Laurence Sterne i de la magnífica traducció de Joaquim Mallafrè.
Jordi Raventós, editor d’Adesiara
