Fragment: ’Sempre és demà’, de Xavier Benguerel

Aquesta novel·la és la història d’un suís de Neuchâtel, Gustau Rouquier, que a les darreries del segle XIX arriba a Barcelona en plena joventut contractat per la Hispano-Suiza. Al cap de tres anys, instal·la pel seu compte un taller de gravats de coure per a l’estampació. Un personatge que esdevé el patriarca de tres generacions. Edicions de 1984 recupera Sempre és demà, de Xavier Benguerel, que va escriure al primer exili i que es va publicar aquí, reescrita per primera vegada el 1978.

Llegiu un fragment de Sempre és demà, de Xavier Benguerel (Edicions de 1984).

Júlia Bacardit, responsable de comunicació d’Edicions de 1984, explica als lectors de VilaWeb:

“La família Rouquier és la primera versió d’una novel·la que Xavier Benguerel va escriure el 1944 a Santiago de Xile. Sobre la novel·la que ens ocupa, Benguerel va escriure: ‘Rigorós producte de l’exili, inspirada per l’enyor: enyor absolut d’allò que és lluny en el temps i la distància.’ Sempre és demà és el títol de la novel·la reescrita i reeditada a final dels anys setanta, amb Benguerel ja de tornada a Barcelona i un premi Planeta a la butxaca. Benguerel també és autor de la novel·la Els fugitius, que a la reedició dels anys cinquanta també va tenir un canvi de nom: Els vençuts.

A diferència d’Els vençuts, autobiogràfica i històrica, ambientada als temps en què la intel·lectualitat catalana de la qual Benguerel formava part se’n va anar a l’exili, Sempre és demà és una saga familiar fictícia. La història de la família Rouquier només té de propi el record del barri barceloní del Poblenou, que va ser el bressol i la casa de Benguerel fins que se’n va anar primer cap a França i després cap a Xile. L’editor fundador Josep Cots explica que el Poblenou de Sempre és demà, amb les vaqueries, la ferum dels adobs i les delícies de les fleques, ja era a punt d’apagar-se quan Benguerel va fugir d’Espanya. La llengua genuïna, els costums de començament del segle passat i l’enyor de la Barcelona d’abans de la guerra i de Franco.

Quan va escriure La família Rouquier – Sempre és demà (hem d’agrair el canvi de nom cortesia de La Magrana), Benguerel ja s’enyorava. El món que descriu ja era a les acaballes, el de l’amor entre cosins, poetes que pensen metàfores sobre la blancor i la neu. L’editora Laura Baena defensa Sempre és demà com allò que és, un serial d’època per a delectar-nos i traslladar-nos dècades enllà.“

Júlia Bacardit