16.10.2021 - 21:50
Us oferim un fragment d’El quartet d’Alexandria, de Lawrence Durrell, traduït de cap i de nou per Lluís-Anton Baulenas, editat per Proa dins la col·lecció A tot vent. El llibre s’emmarca en la línia editorial d’anar publicant grans obres de la literatura universal: Les flors del mal, Tirant lo Blanc, Esperant Godot, A la recerca del temps perdut…
Lawrence Durrell va escriure aquesta obra arran de l’estada a Egipte durant la Segona Guerra Mundial. El quartet d’Alexandria conté quatre novel·les (Justine, Balthazar, Mountolive i Clea), que interpreten de manera diferent uns mateixos fets i se situa en el món sensual i corromput de la ciutat d’Alexandria els anys trenta i durant la Segona Guerra Mundial. L’autor va descriure aquest projecte literari com “una investigació sobre l’amor modern” i li va aportar el reconeixement unànime que va convertir l’obra en un clàssic del segle XX.
Us oferim l’inici de Justin, la primera novel·la que obre El quartet d’Alexandria.
A l’obertura de Justine, el gris Darley intenta d’assumir el final traumàtic de la relació que té amb la glamurosa i enigmàtica Justine Hosnani i comença així l’exploració d’una trama sexual i política que es va revelant a poc a poc. Amb una prosa de bellesa incontestable, Durrell posa la mirada en un univers fascinant en què bateguen amb contundència les pulsions del sexe, la vida i la mort.
L’editor, Jordi Rourera, ens ofereix algunes de les notes preses durant el procés d’edició del llibre:
“A la manera de l’autor se m’acut d’escriure unes notes de feina:
És possible dibuixar a escala 1:1 un mapa del desig?
O potser és millor entrar-hi sense saber-ne res, sense ni tan sols haver llegit la contracoberta (on, per cert –editor traïdor–, hi podeu trobar el nom del narrador, que de fet no se’ns diu fins a la segona novel·la).
No està de més reproduir la coqueteria de Lawrence Durrell, que afirma agafar com a analogia de les quatre novel·les ‘la proposta de la relativitat’, amb tres dimensions d’espai i una de temps.
‘Només la ciutat és real’, adverteix Durrell. La seva Alexandria és una invenció tan literàriament real que els lectors la busquen per sempre més.
Hi ha una nota de l’autor que remet (volgudament) a una pàgina en blanc.
És una experiència comprovar com cada novel·la en conté moltes. Com Balthazar i Mountolive i Clea van modificant la percepció del que hem llegit a Justine… Com un secundari assegut a l’ombra en un racó d’una novel·la s’alça i surt a la llum i esdevé protagonista a la següent.
‘Em pregunto qui va inventar el cor humà. Vull que em diguis qui és i on el van penjar a la forca.’
Durrell tradueix o més aviat versiona poemes de Kavafis. D’un d’ells, ‘El déu abandona Antoni’, Terenci Moix en va treure un títol. Leonard Cohen, una cançó.
L’estil, l’estil incomparable.
‘Moments com aquests no es tenen en compte i no poden ser inventariats amb paraules; són vius surant en una solució de memòria, com criatures meravelloses, úniques de la seva espècie, extretes del fons d’algun oceà inexplorat.’
Traduït prèviament per Manuel de Pedrolo (Justine al 1969 i les dues novel·les següents al 1984) i Jordi Arbonès (l’última, al 1984), presentem ara una nova traducció íntegra d’El quartet d’Alexandria per l’autor i traductor Lluís-Anton Baulenas, que parteix de l’edició final amb canvis incorporats per l’autor.”
Jordi Rourera
