Fragment: ‘Quarta dimensió’, de Iannis Ritsos

Adesiara acaba de publicar per primera vegada en català i en edició bilingüe Quarta dimensió, de Iannis Ritsos (Monembasia, 1909 – Atenes, 1990), que aplega divuit monòlegs poètics en què ens ofereix la seva visió particular del món. Amb aquest “llibre de llibres”, Adesiara celebra el número 100 de la col·lecció D’ací D’allà, que ofereix alguns dels títols més significatius de la literatura universal de tots els temps en el camp del teatre, la poesia i, sobretot, la narrativa. Aquesta edició de Quarta dimensió és traduïda per Joan Casas amb una introducció d’Ernest Marcos.

Llegiu un fragment de Quarta dimensió de Iannis Ritsos (Adesiara).

L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, ens parla de l’obra de Iannis Ritsos:

“El retorn ‘definitiu’ d’un dels més grans de la poesia grega moderna
Per primera vegada en català i, pel que en sabem, per primera vegada al món en edició bilingüe, acabem de publicar la Quarta dimensió, de Iannis Ritsos. El volum, de gairebé vuit-centes pàgines, inclou els disset monòlegs poètics que va compondre el poeta de Monembasia, traduïts magistralment per Joan Casas (que signa també un epíleg deliciós en què mostra de quina manera la lectura d’un breu monòleg com els que conformen aquest llibre li va canviar la vida) i precedits per una esplèndida introducció d’Ernest Marcos, professor de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona.

Alguns d’aquests monòlegs poètics, com ara ‘Fedra’, ‘Ismene’, ‘La sonata del clar de lluna’, ‘Agamèmnon’ o ‘Persèfone’, ja s’havien publicat abans en català de forma individual, també amb traducció de Joan Casas (que els ha revisat de cap i de nou per a aquesta edició), però entenem que ja ha arribat l’hora d’oferir-los tots als lectors catalans tal com van veure la llum a Grècia, és a dir, reunits en aquesta imponent Quarta dimensió, una de les obres més belles i singulars del segle XX, com l’han considerada alguns crítics literaris.

Com els millors poetes grecs del segle XX, Ritsos és un autèntic expert a l’hora de modernitzar la tradició i, a través dels personatges del mite, mostrar-nos la incertesa i la vacuïtat de les accions humanes, bo i oferint-nos al mateix temps la seva particular visió del món. El professor Marcos, en la seva introducció al llibre, ens regala una magnífica descripció de la majoria d’aquests monòlegs poètics quan diu: ‘En lloc de dirigir la vista cap al futur, el poeta gira els ulls vers el passat, mira cap a la seva terra d’origen i torna a la vida els personatges mítics instal·lant-los en un paisatge híbrid on conviuen els elms i les màscares daurades dels guerrers aqueus i troians amb els vulgars autobusos contemporanis de turistes estrangers.’ Aquesta és, en efecte, la quarta dimensió, en la qual conviuen totes les èpoques de la cultura grega, des dels darrers instants de vida de l’heroi Agamèmnon, havent tornat de la guerra, fins a la bellesa insuperable d’Hèlena, heroïna que el poeta presenta, però, en la més absoluta decrepitud per demostrar-nos que el pas del temps és implacable; passant també, posem per cas, per les vivències de ‘La casa morta’, en què, servint-se del rerefons mític, el poeta descriu les figures i les històries reals de la seva pròpia nissaga, una antiga família aristocràtica arruïnada per un pare cràpula i acorralada per la tuberculosi i la follia.

Estic convençut que els lectors que ja coneguin l’obra del poeta gaudiran d’allò més de la lectura d’aquest nou llibre, i convido els que encara no l’han descobert que aprofitin l’avinentesa per fer-ho, perquè llegir Ritsos, llegir aquests monòlegs poètics, és entrar en una nova dimensió.”