27.02.2021 - 21:50
Sembra Llibres recupera el clàssic de Bernardo Atxaga, Memòries d’una vaca, un relat ple d’ironia per a lectors adolescents, que es va publicar per primera vegada l’any 1999 i que ara ha traduït Pau Joan Hernàndez. Aquesta edició conté noves il·lustracions d’Helga Ambak. La història ens endinsa en el paisatge exuberant del País Basc. Tota la vida de Mo, la vaca protagonista, consisteix a demostrar a la seva amiga que ella, per descomptat, tot i ser vaca –i no cavall–, no té ni un pèl de beneita. De fet, té una particular veu interior –i un poc pesada– que l’ha convençuda per escriure unes memòries sobre la postguerra del món rural basc. Un món d’ovelles i llops, maquis i generals, soledats i esperances.
Bernardo Atxaga (Asteasu, Guipúscoa, 1951) és un dels noms destacats de la narrativa basca. Es va consagrar amb el llibre Obabakoak (1988), Premi de Narrativa de les Lletres Espanyoles el 1989, obra que Montxo Armendáriz va portar al cinema com a Obaba (2005). Després li van seguir Memòries d’una vaca (1999), L’home sol (Premi de la Crítica de narrativa en èuscar, 1994), El fill de l’acordionista (2003), Premi de la Crítica el 2003, premi Grinzane Cavour el 2008, i adaptada al teatre i al cinema sota la direcció de Fernando Bernués; Set cases a França (2009), finalista de l’Independent Foreign Fiction Prize el 2012 i finalista a l’Oxford Weidenfeld Translation Prize el 2012; Nevadako Egunak (2014), Premi Euskadi, i Etxeak eta hilobiak (2020). El 2017 va obtenir el Premi Internacional LiberPress Literatura i el 2019 el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, tots dos pel conjunt de la seva obra. Els seus llibres han estat traduïts a trenta-dues llengües.
Llegiu un fragment de Memòries d’una vaca de Bernardo Atxaga.
Segons que explica Mercè Pérez, editora de Sembra Llibres: “Recuperar un clàssic com Memòries d’una vaca, de Bernardo Atxaga, és sempre una alegria. Atxaga és un dels nostres autors de referència, ens hem criat entre aquestes pàgines que ens traslladen a un món ple de maquis, soldats, llops, ovelles, soledats i esperances. Recuperar-lo en la nostra llengua era necessari.”
I continua: “Editar aquest clàssic de la literatura infantil i juvenil, amb traducció de Pau Joan Hernàndez i amb il·lustracions d’Helga Ambak, amplia l’aposta de l’editorial per oferir títols crítics i màgics a un públic actual i segueix la línia d’altres títols com ara La cabra, d’Anne Fleming, Un monstre em ve a veure, de Patrick Ness, i Cantamapes, de Wu Ming”.
“Literatura que ens fa somiar i pensar-nos, que ens emociona. Bernardo Atxaga sap com contar històries que ens traslladen a mons màgics i quotidians des del País Basc i així ho demostra la seva projecció internacional, les traduccions arreu del món i l’interès que continua despertant.”