Fragment: ‘L’Odissea de Mercè Rodoreda’, de Jordi Julià

Aquesta setmana ha arribat a les llibreries l’assaig L’Odissea de Mercè Rodoreda, de Jordi Julià, editat per Eumo, que ha rebut el premi d’assaig Ricard Torrents Bertrana. A més de ser una narradora excel·lent, Mercè Rodoreda també va escriure poesia després de la Segona Guerra Mundial, durant l’exili. I segons que analitza l’autor, alguns dels seus millors versos són al llibre Món d’Ulisses. Jordi Julià, que ja havia publicat més treballs sobre la creació poètica de Rodoreda, analitza ara i subratlla les qualitats literàries, formals i simbòliques d’aquesta obra, escrita durant l’exili a París a final dels anys quaranta i principi dels cinquanta. L’autor dóna les claus per a entendre l’escriptura dels poemes i la connexió de Rodoreda amb l’Odissea d’Homer, feta d’un punt de vista innovador respecte de les recreacions d’uns altres poetes. Rodoreda dóna veu als personatges homèrics més silenciats, per brindar protagonisme a l’alteritat, la marginalitat i l’oblidat, i reflexiona sobre la condició de la dona.

Llegiu un fragment de L’Odissea de Mercè Rodoreda, de Jordi Julià (Eumo).

I per què Rodoreda s’interessa per l’Odissea? Segons que explica Jordi Julià:

“En primer lloc, perquè és un dels grans clàssics de tots els temps. A part, tinguem en compte que Ulisses havia estat considerat per la tradició literària contemporània el símbol de l’exiliat, i també ho va ser per la poesia catalana de la diàspora, però a Rodoreda no li interessava la figura d’Odisseu com a emblema de qui no pot tornar a casa, sinó que veia en el món de l’epopeia homèrica un reflex mitològic dels grans problemes humans. Primer es va preocupar per donar veu a les dones principals de l’Odissea i, després, de mica en mica, va veure que podia versionar els grans episodis d’aquesta narració antiga (a la seva manera, des d’una mirada contemporània d’una expatriada que havia viscut dues guerres, en un món completament desorientat de mitjan segle XX), i que tant aquests fets com els personatges que els protagonitzaven podien parlar de les inquietuds d’un habitant contemporani, com podien representar conductes humanes pròpies, que eren capaces d’exposar l’egoisme, la crueltat, el conformisme, el dolor, etc. A part, fer parlar personatges de l’Odissea era una manera de jugar amb la tradició, però de trobar un gran relat que per ell mateix justifiqués l’exercici poètic i en prestigiés l’escriptura.”

Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) és poeta, assagista i doctor en teoria de la literatura i literatura comparada per la UAB, on imparteix aquestes matèries. S’ha especialitzat en l’estudi de la crítica i la literatura contemporànies, ha escrit sobre l’obra de Màrius Torres i Gabriel Ferrater i darrerament ha dedicat volums d’estudi a la identitat lírica i a la poesia de l’exili del 1939.