Fragment: ‘La presonera’, de Marcel Proust

Acaba d’arribar a les llibreries La presonera, cinquè volum d’A la recerca del temps perdut, traduït per Valèria Gaillard i editat per Proa. Segons la traductora, aquest volum és un dels cims del projecte literari de Proust, alhora que tot un desafiament, perquè és el primer dels tres últims que es van publicar pòstumament.

En els set volums d’A la recerca del temps perdut, seguim el Narrador d’ençà de la infància, a Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat; un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació d’escriptor. El temps, l’amor, la gelosia, l’art, l’individu enfront de la societat, la mort… És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva força creativa, ara en la traducció –acurada i respectuosa amb l’estil sinuós de l’autor– de Valèria Gaillard. A La presonera, el protagonista reclou a casa seva Albertine i reprodueix una relació obsessiva, travessada per la gelosia, com un mirall de la de Swann i Odette. Així, oscil·la entre l’avorriment que li causa la noia i l’angoixa perquè ella no se li lliura del tot.

Llegiu un fragment de La presonera, de Marcel Proust, en la traducció de Valèria Gaillard (Proa).

Valèria Gaillard, traductora de l’obra, explica als lectors de VilaWeb:

“Aquest llibre segurament és el motiu pel qual vaig decidir de posar-me a traduir els set volums de A la recerca del temps perdut. És un volum molt intens i hi ha fragments com el que podeu llegir que són extraordinaris. Per què? Doncs perquè el Narrador expressa el seu amor per Albertine d’una manera totalment diferent del que estem acostumats a veure i mostra una passió desenfrenada per ella. Pel que fa a l’argument, ens trobem el Narrador que ja és jove i que ha agafat Albertine i se l’ha endut a casa seva i reprodueix en certa manera l’esquema d’obsessió-passió de Swann per Odette. El Narrador està obsessionat pels amors d’ella, per si també té relació amb dones i la té martiritzada, tancada.

La cineasta Chantal Akerman va adaptar aquesta novel·la al cinema, sota el títol de La captiva. És sobretot un viatge per tots els racons de l’amor i els costats més foscos, també. Ha estat difícil de traduir-la, perquè és el primer dels tres volums pòstums que Proust no va arribar a corregir i en circulen dues versions. Ha estat una mica complicat en aquest sentit. Però, per mi, aquest llibre és un dels cims d’A la recerca del temps perdut.”