30.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 30.05.2020 - 22:13
De mica en mica el desconfinament literari també es va notant, tot i que les llibreries són encara conservadores a l’hora d’oferir novetats. Els primers títols que arriben són els que la covid-19 va estroncar als mesos de març i abril. És el cas de l’obra que ens ocupa, que havia d’aparèixer el 16 de març. Es tracta de l’últim llibre de l’escriptor noruec Jostein Gaarder, conegut a tot arreu pel seu long-seller El món de Sofia. Ara Gaarder proposa La mida justa (Amsterdam), una invitació a reconciliar-nos amb la vida, allò que ens envolta i la manera de fer front a la incertesa del futur.
La mida justa de Jostein Gaarder és editat per Amterdam llibres, en una traducció de Carolina Moreno. Llegiu-ne les primeres pàgines.
L’editor, Miquel Adam, ens en parla als lectors de VilaWeb:
«Estic trasbalsat i el que passi a partir d’ara, d’una manera o altra deixarà empremta en tots nosaltres. No hi ha marxa enrere, és impossible tornar a la normalitat. I pensar-hi em fa mal.» Així comença La mida justa, de Jostein Gaarder, que va quedar a les portes de les llibreries a mitjans de març. Impossible de tornar a la normalitat…
No: no és «la primera novel·la sobre el coronavirus», ni us vendré que la novel·la té un aire premonitori ni res d’això. Però ara, a la llum tènue del final del túnel, la novel·la de Gaarder pren uns matisos molt diferents que els d’abans. Si bé abans de la pandèmia em semblava un llibre intimista i fràgil, que contenia tota la vida d’aquest món en una gota d’aigua, ara em sembla que pot ser font d’inspiració per a molta gent. Per a tothom, vaja. Pocs de nosaltres han tingut l’oportunitat d’evitar la mirada de la mort i la malaltia, aquests dies.
Tampoc la pot evitar el protagonista d’aquesta història, l’Albert. La mirada de la mort cau sobre ell com una sentència inapel·lable. El diagnòstic és clar. Ara només cal decidir què fer amb el que li queda de vida. I per pensar, per fer net, decideix confinar-se (perdoneu) a una cabana de fusta perduda en el bosc a la vora d’un llac, durant una llarga nit catàrtica. Us pot semblar un argument sinistre i trist, però no. Tot i que estem davant d’un home que ha de decidir entre morir i continuar vivint, el to és diàfan i vital. L’honestedat brutal de l’Albert amb si mateix, amb els errors del seu passat, les meditacions sobre l’univers ‒és aficionat a l’astrofísica‒, la parella, els fills, la infidelitat, l’amistat. I per sobre de tot: què fer, ara? Visc? Moro?
La resposta, la solució a aquest misteri irresoluble que és la vida, és en el títol. En la mida justa. Llegiu-lo. És pura força. Energia. Pau en la guerra. Amor.
Miquel Adam
