16.07.2022 - 21:40
Mikhaïl Bulgàkov va viure la repressió soviètica d’una manera més subtil (maltractament psicològic) que uns altres escriptors que van ser afusellats. Les Cartes a Stalin ja donen moltes pistes de com es veia obligat a viure a Moscou. Però Bulgàkov havia nascut a Kíev, on es va fer metge. Per això, en aquest volum titulat Kíev-Moscou, que acaba de publicar Edicions de 1984, Jaume Creus, que signa la traducció i edició, del munt d’articles i narracions que va escriure Bulgàvok ha recollit les que expliquen millor la guerra civil a Ucraïna entre blancs, rojos i nacionalistes, la postguerra a la capital i la represa de la vida a Moscou. El volum permet de tibar d’un fil històric que avui ens pot ajudar a conèixer amb més detall el rerefons de la situació actual. Alhora, el llibre és una bona eina per a aprofundir en la figura del Bulgàkov més conegut.
Llegiu un fragment de Kíev-Moscou, de Mikhaïl Bulgàkov (Edicions de 1984).
Júlia Bacardit, responsable de comunicació d’Edicions de 1984, ens parla a bastament de l’obra:
Mikhaïl Bulgàkov i Óssip Mandelstam són dos autors russos que hem publicat a Edicions de 1984 i que coincideixen en un espai i en un temps convulsos: el de la dissolució de l’imperi tsarista, la Revolució Russa i la guerra civil que va seguir-la. Mandelstam va néixer a Varsòvia; Bulgàkov va néixer a Kíiv, que és el nom de la capital ucraïnesa en ucraïnès, però que ell no hauria escrit mai així: era russòfon i russòfil, un més dels russos que neixen i viuen a Ucraïna com a russos; almenys, això era així abans que l’exèrcit de Putin destruís ciutats russòfones com ara Mariúpol i Khàrkiv.
De Bulgàkov en vam publicar Morfina / Relats d’un jove metge, un llibre que explica les seves peripècies com a metge rural inexpert i l’addicció que va desenvolupar per la morfina, de la qual va aconseguir desfer-se amb penes i treballs. L’autor va veure com la seva ciutat canviava de bàndol moltes vegades, de l’exèrcit roig a l’exèrcit blanc, de l’anarquisme de Nèstor Makhnò als nacionalistes ucraïnesos de bracet amb els alemanys, fins que el món soviètic va integrar-la de manera definitiva —tan definitiva com pugui ser la Història, que no ho és mai.
Bulgàkov i Mandelstam van néixer a l’imperi rus, a Kíev i a l’actual Varsòvia respectivament. La Revolució Russa, la guerra i la instauració del règim soviètic primer i de l’estalinisme després van marcar definitivament les seves vides. Mandelstam mor a Sibèria, castigat per haver escrit un poema crític amb Stalin, i la vida de molts poetes contemporanis va córrer una dissort similar: Tsvetàieva es va suïcidar, a en Gumiliov, ex-marit de la poetessa Anna Akhmàtova, el van afusellar. No és el cas de Bulgàkov, però ell tampoc no ho va tenir fàcil. Bulgàkov va acabar escanyat, sempre al límit de la censura del règim i de la pobresa fins al dia en què va morir. Comença malescrivint articles per als diaris de Moscou i finalment escriu les Cartes a Stalin, en què, desesperat, demana al dirigent soviètic que el deixi sortir del país: ja feia anys que el govern no permetia que es representessin les seves obres de teatre ni que l’autor es pogués guanyar la vida.
Kíev-Moscou és una proposta editorial que permet d’entendre el context històric del conflicte actual mitjançant ficcions, reportatges i assaigs de Mikhaïl Bulgàkov. Al llibre, editat i traduït per Jaume Creus, s’hi inclouen relats de Bulgàkov sobre la guerra, reportatges sobre la postguerra a Kíev i a Moscou i les ja esmentades Cartes a Stalin. Quan van coincidir a Batumi el 1921, Mandelstam va aconsellar a Bulgàkov que no intentés marxar, que continués amb la vida de periodista i d’escriptor a Moscou. Vist amb la perspectiva de la seva mort a Rússia, esgotat per la llosa de l’estalinisme, l’autor potser no hauria d’haver fet cas de Mandelstam. Sigui com sigui, Kíev-Moscou ajuda a entendre què ha passat de fa un segle ençà a Rússia i en concret entre Rússia i Ucraïna, avui en guerra des de ja fa més de cent trenta dies.
Cito les paraules de Jaume Creus i del Castillo a la introducció: “La desgràcia actual que pateixen aquestes terres ens hauria de fer més àvids de coneixements sobre la història d’Ucraïna, perquè els fets, tossuts, sempre tenen les arrels en el passat, i els futurs esdeveniments seran uns o altres segons com es gestioni l’avui, indefectiblement.”
Júlia Bacardit
