14.03.2020 - 21:50
Llibres de l’Avenç acaba de començar una nova col·lecció, L’Accent, de llibres de narrativa que tenen un format breu i són de mida petita. Tots tenen en comú que són memorialístics, escrits en primera persona, on la memòria personal conté implícita també la construcció de la memòria col·lectiva. Els tres títols que obren la col·lecció són una declaració d’intencions: la reedició de Pinyols d’aubercoc, d’Emili Manzano, que va ser el primer llibre que va publicar el segell; l’inèdit en català de Peter Handke Infelicitat perfecta, traduït per Marta Pera Cucurell; i la publicació de les col·laboracions de Joan-Lluís Lluís a la revista L’Avenç, aplegades, ampliades i relligades sota el títol Els invisibles.
Després d’arribar als cent títols en les col·leccions d’Assaig i Literatures, Llibres de l’Avenç ha decidit d’obrir aquesta tercera col·lecció on publicarà llibres breus de narrativa, en un format petit, que combinarà reedicions, nous títols d’autors catalans i estrangers i els escrits mensuals dels escriptors convidats de la revista L’Avenç. Segons que ha explicat l’editora Núria Iceta a VilaWeb: ‘Aquesta és una nova col·lecció on els llibres que publicarem tindran en comú la memòria personal que alhora són memòria col·lectiva. Són llibres petits de mida i breus de pàgines, perquè creiem que aquest format recollit lliga amb la primera persona i el relat íntim dels autors.’
Us oferim un fragment d’Infelicitat perfecta, de Peter Handke (Griffen, Àustria, 1942), traduït per Marta Pera Cucurell. Núria Iceta explica que van contractar el llibre abans que l’escriptor obtingués el Nobel de Literatura. Hi han afegit un epíleg de Simona Skrabec, per ajudar a reforçar aquesta voluntat de memòria col·lectiva.
La mare de Peter Handke era una dona invisible. Al llarg de la seva vida (que va abastar el període nazi, la guerra i la prosperitat de la postguerra) va fer el possible per mantenir les aparences, però va arribar a una conclusió terrible: ‘Ja no sóc una persona.’ No gaire després, es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers. A Infelicitat perfecta, el seu fill s’asseu a posar per escrit allò que sap, o que creu que sap, sobre la vida i la mort de la seva mare, tot i que topa amb una ‘incapacitat d’expressió extrema’.
El fragment que ens ofereix Llibres de L’Avenç comença dient:
«Va escriure cartes de comiat a tots els parents. No només sabia el que es feia, sinó que també sabia per què ja no podia fer res més. ‘No ho entendràs’, va escriure al marit. ‘Però continuar vivint és impensable.’ A mi em va enviar una carta certificada amb una còpia del testament, per correu urgent. ‘He començat a escriure unes quantes vegades, però no m’ha servit de consol, ni d’ajuda.’ A les cartes no només hi anava la data com sempre, sinó també el dia de la setmana: ‘Dijous, 18-11-71.’
L’endemà va anar amb autobús a la capital del districte i, amb la recepta sense data que li havia estès el metge de capçalera, es va procurar un centenar de somnífers. Tot i que no plovia, també es va comprar un paraigua vermell amb un bastó preciós, una mica tort.»
Llegiu tot el fragment d’Infelicitat perfecta de Peter Handke.
Els pròxims títols, pel segon semestre d’aquest any de la col·lecció L’Accent, seran de Josep M. Fonalleras (Ut pictura poesis) i la reedició d’August Strindberg Tot sol, traduït per Carolina Moreno.
