24.11.2018 - 22:00
|
Actualització: 25.11.2018 - 13:07
Feliu Formosa és un dels traductors al català del dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht. La seva és una versió cenyida, més que algunes altres. D’ell és la traducció de L’òpera de tres rals, Cinc dificultats per a escriure la veritat i altres textos d’exili, Elegies de Buckow i altres poemes, La compra del llautó (que després es va dir Quatre converses sobre teatre), Poemes i cançons, Croada d’infants, El cercle de guix caucasià, i Devocionari domèstic, que el 2014 va traduir per a Adesiara. Ara en torna a publicar un traduït per primera vegada en català, Històries de calendari, també per a Adesiara.
Històries de calendari és el llibre més reeditat de Brecht a Alemanya, amb cinquanta-sis edicions. Conté vuit contes i vuit poemes alternats, protagonitzats per personatges mundialment famosos com Juli Cèsar, Sòcrates, Lao Tse, Giordani Bruno, Francis Bacon o el mateix Buda. Són personatges sotmesos a situacions límit en històries plenes d’ironia i fins i tot mala llet.
Entre els contes d’aquest volum, Formosa en té un de preferit, ‘L’àvia indigna’, que René Allio va dur al cinema el 1965. Llegiu-lo sencer ací.
En aquests mesos de tardor i hivern, Bertolt Brecht torna a ser un autor d’interès i representat a Catalunya: el primer de novembre el festival Temporada Alta va oferir la versió d’El casament dels petits burgesos, del director lituà Oskaras Koršunovas. I el 31 de gener de l’any vinent ens espera l’estrena de La bona persona de Sezuan, amb direcció i escenografia d’Oriol Broggi al Teatre Nacional de Catalunya. Abans aquesta obra va ser protagonitzada per Anna Lizaran. Ara serà Clara Segura qui l’aixecarà.
Bertolt Brecht és un autor molt representat als escenaris catalans des que el 1963 va ser representat per primera vegada per professionals al Palau de la Música Catalana amb L’òpera de tres rals, traduïda per Feliu Formosa i Joan Oliver, amb muntatge de Frederic Roda i la direcció musical a càrrec de Ros Marbà. Però ara Formosa diu que cal tenir molta imaginació per a muntar una obra de Brecht, perquè si no la part alliçonadora pesa massa.
