Fragment: ‘Europeus africans’, d’Olivette Otele

Fa poques setmanes que ha arribat a les llibreries l’assaig Europeus africans, d’Olivette Otele, traduït per Elena Ordeig i publicat per la jove editorial de la Selva del Camp Peu de Mosca. Olivette Otele (Camerun, 1970) és historiadora i acadèmica. El seu àmbit d’estudi principal és la història de l’esclavitud i el vincle entre les metròpolis europees i les antigues colònies. Ha estat la primera dona afroeuropea que ha ocupat una càtedra d’història en una universitat britànica.

L’editorial explica: “Sovint veiem la relació entre Europa i l’Àfrica com un fenomen modern, lligat al colonialisme. I si pensem en la presència de població d’origen africà a Europa, segurament la concebem com un procés migratori recent. En aquest llibre, Olivette Otele ens ajuda a desmuntar aquests tòpics. Per una banda, presenta un seguit de personatges que al llarg de la història han viscut entre tots dos continents. Per una altra, analitza com aquesta presència ha determinat la concepció que des d’Europa s’ha creat de la població, els costums i la identitat dels africans. Així, a partir de l’exploració d’una història que durant molt de temps s’ha deixat de banda, l’autora posa llum a qüestions que continuen molt vives en ple segle XXI: racisme, identitat, ciutadania, poder i resiliència.”

Llegiu un fragment d’Europeus africans, d’Olivette Otele (Peu de Mosca).

Els editors de Peu de Mosca expliquen als lectors de VilaWeb:

“Una de les tasques que ens marquem a l’editorial és veure quins són els temes de discussió pública, ja sigui en l’àmbit del nostre país com mundial, i quines propostes de llibres existeixen en el mercat. I quan detectem una mancança en aquest sentit, és la nostra feina oferir textos vàlids, rigorosos i amens que responguin a aquestes necessitats socials.

En el llibre que ens ocupa, aquests factors els vam veure amb claredat. El debat sobre el paper de la immigració a l’Europa del segle XX és de plena actualitat. A més, tenim la necessitat de confrontar l’ús d’aquest fenomen per part de la ultradreta.

Així doncs, Europeus africans ens serveix, per una banda, per a contrarestar el discurs antiimmigració del nosaltres/ells, explicant com els intercanvis i els moviments entre tots dos continents han estat una constant al llarg de la història. Per una altra, ens ajuda a comprendre com funcionen els mecanismes d’integració, però també de reivindicació de la identitat d’origen o de les identitats duals.”