Fragment: ’Els quaranta dies del Musa Dagh’, la gran novel·la sobre el genocidi armeni del 1915

La Gran Guerra assola Europa i, en les muntanyes imponents de la costa síria, els turcs inicien l’extermini dels pobladors armenis. Sense poder negar el vincle de sang que el lliga al seu poble, un sol home, Gabriel Bagradian, nascut armeni i convertit en parisenc, planta cara a l’esgarrifós destí que els espera i s’enduu cinc mil habitants de la vall armènia al Musa Dagh, la muntanya de Moisès, per organitzar la resistència. Allà, durant quaranta dies, amb la perspectiva d’una mort gairebé segura, els set pobles de la vall s’erigeixen contra el setge ferotge de l’exèrcit turc. Els quaranta dies del Musa Dagh de Franz Werfel és una novel·la coral monumental, de gairebé un miler de pàgines, basada en la tragèdia que va patir el poble armeni l’any 1915.

Edicions de 1984 ha reeditat ara aquesta novel·la dins la col·lecció Rebrot, que coincideix amb els trenta-cinc anys de la creació de l’editorial i recupera alguns dels títols més destacats del seu catàleg, en tapa dura i un nou disseny.

Llegir un fragment d’Els quaranta dies del Musa Dagh de Franz Werfel en la traducció de Ramon Monton.

L’editor Josep Cots explica sobre el llibre:

‘Els quaranta dies del Musa Dagh de Franz Werfel és una novel·la que s’avança a la seva època. Anuncia el que serà el gran genocidi sobre els jueus per part dels nazis. Però el llibre no parla del genocidi, es refereix a la gesta èpica de set poblets que s’organitzen i fan front a l’exèrcit otomà fins aconseguir allò que volen. El fet important és com viuen aquestes comunitats armènies, com eren aquests poblets armenis, quina és la diferenciació entre aquests poblets armenis amb relació al món musulmà que els envoltava.’

‘El millor del llibre és que reflecteix que la comunitat que viu a baix és la mateixa que la comunitat que viu a dalt, amagada a la muntanya del Musa Dagh; d’una manera més penosa, evidentment, amb unes limitacions extraordinàries i gairebé a la intempèrie, però reprodueixen totes les virtuts i vicis que pot tenir la ment humana en tots els aspectes i situacions amb què es troben.’