Fragment: ‘El meu Amic’, d’Esteve Miralles

Acaba d’arribar a les llibreries El meu Amic (Angle Editorial), d’Esteve Miralles, que proposa un relat contemporani tot seguint un historiador en crisi que decideix d’investigar la desaparició d’un amic. Amb capítols curts com peces d’un trencaclosques, la seva recerca revela una vida amorosa inquietant i un passat familiar tèrbol amb judicis empresarials, assetjament laboral i xocs entre la corrupció i la bona praxi. Per la novel·la, hi desfilen personatges estranyament reconeixibles (com un home de goma, una dona neutra o un advocadot de clan) i reflexions sobre la cacera de bruixes o la màfia italiana i disquisicions sobre Maquiavel i Montaigne.

En paraules d’Esteve Miralles: “La Catalunya de la segona dècada del segle XXI i la dels anys vuitanta del segle XX s’entrecreuen en un relat –paradoxal– de paral·lelismes i de canvis de model social. Aquest 2022 es commemoren els trenta anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, una de les operacions més brillants d’explotació de les idees de consens i de rendibilització de capital simbòlic. Però, alhora, com fa en algun moment el narrador de la novel·la, no deu ser un mal moment per a recordar el trentè aniversari dels assassinats, també altament simbòlics, dels jutges Falcone i Borsellino. I per preguntar-nos sobre el món que n’ha sortit, de les conseqüències de les transformacions –i les impunitats– d’aquestes tres dècades.”

Llegiu un fragment d’El meu Amic, d’Esteve Miralles (Angle Editorial).

Esteve Miralles (Sabadell, 1964), com a narrador, ha publicat Retrobar l’ànima (2013) i Núvols com (2001). És autor de la poesia recollida a Ulls al bosc (2019) i Com si tinguessis temps (2014). També ha escrit l’estudi crític Narcís Comadira per Esteve Miralles (2021), i ha traduït autors com ara Austen, Blok, Camus, Molière, Pasternak i Shakespeare. És professor de la Universitat Ramon Llull, a Barcelona, i de l’Aula d’Escriptura de Girona.

L’editor Joan Simon, d’Angle Editorial, ens parla de l’obra i l’autor:

“Esteve Miralles no publica gaire sovint; els seus són llibres d’escriptura lenta, amb una estructura elaborada i un encaix minuciós dels diferents elements literaris. Per això, quan publica, hem de considerar-ho una festa per als seus lectors: sigui poesia –Ulls al bosc (2019)–, traducció –Quan escampi (2021), de Pasternak– o narrativa. De fet, el seu anterior llibre de narrativa, Retrobar l’ànima (premi Marian Vayreda), és d’un llunyà 2013. Marina Espasa va dir-ne que és un tipus de llibre que ‘no abunda en l’ecosistema literari català’.

El mateix podem dir d’aquesta novel·la, que Miralles construeix des del seu estil personalíssim i amb una extraordinària combinació d’argument, pensament i imaginació. El seu estil descriu i narra els fets, però deixa al lector la feina d’enllaçar els elements narratius i d’omplir els buits que insinua. Perquè El meu Amic és una obra de múltiples capes i lectures, de sons i ressons. La trama és senzilla: un historiador investiga la desaparició d’un amic i, mentre rescata documents i en reconstrueix el passat, l’acompanyem en una història de desamor, abusos, extorsions i enamorament final. Però el to del text està marcat per afinades reflexions sobre la màfia, les caceres de bruixes a Catalunya, Maquiavel, la impunitat d’algun fill de Jordi Pujol, les maquinacions abusives en l’ordre personal, econòmic, laboral i polític… I és que, tot i desplegar una història personal, gairebé íntima, El meu Amic retrata subtilment el país i el món dels últims trenta anys.”