18.06.2022 - 21:40
Acaba d’arribar a les llibreries Abigail, de Magda Szabó (Debrecen, Hongria, 1917-Budapest, 2007), considerada una de les figures més importants de les lletres hongareses del segle XX. Filla d’una família de l’alta burgesia, es va doctorar en filologia i va fer de mestra en una escola calvinista per a noies. Tot i que va començar a publicar a final de la Segona Guerra Mundial, la seva carrera literària es va veure truncada pel règim estalinista posterior, que la va relegar a l’ostracisme. Va reprendre la seva obra durant els anys setanta amb un èxit esclatant. L’any 2003 va ser guardonada a l’estat francès amb el prestigiós Prix Femina Étranger per La porta, que la Segona Perifèria recuperarà amb nova traducció. Els lectors hongaresos situen Abigail entre les deu obres més populars del país.
Llegiu el primer capítol d’Abigail, de Magda Szabó (la Segona Perifèria).
L’editor, Miquel Adam, ens parla de l’obra i de l’autora, que compara amb Agota Kristof i Susan Faludi:
“Les vacances, l’estiu, sempre han estat els nostres aliats per aventurar-nos a llegir llibres llargs. També és un moment per lliurar-se a la reflexió, a destil·lar tots els detalls i ensenyances que ens ofereix l’obra en qüestió. Per aquests dos motius, perquè s’apropa el temps de tenir temps i perquè l’obra admet i reclama moments per reflexionar, Abigail, de la gran autora hongaresa Magda Szabó, arriba en el moment oportú. La traducció ha anat a càrrec d’Imola Nikolett Szabó i Jordi Giné de Lasa. La correcció, a càrrec de Rudolf Ortega i Mercè Rius.
Abigail no només fa guanyar nous lectors, sinó que retorna la fe en el poder transformador de la literatura als lectors més experimentats i exigents. Per dir-ho d’alguna manera, Abigail és una obra per a adults que allarga la mà als lectors més joves. Tal com diu el pare de la protagonista en un dels moments culminants de la novel·la: ‘A partir d’aquest moment deixaràs de ser un infant, Gina, esdevindràs adulta i mai més no podràs viure com els altres nens.’ Els joves ingressaran per sempre més al món dels adults, el misteri es convertirà en intriga, les coses deixaran de ser o blanc o negre, la innocència es dissoldrà en veritats complexes, paradoxals i doloroses. Els que no som tan joves ens reconeixerem íntimament en els gestos i decisions dels adults al llarg de la novel·la.
Aquesta novel·la es transforma davant dels ulls del lector. Szabó té un talent enorme a l’hora d’il·luminar cadascuna de les trames en el moment just.
Primer ens situa a Budapest l’any 1943, en el moment que un pare atent i exemplar ordena a la seva filla Gina deixar la seva plàcida vida cosmopolita per anar a un internat calvinista ben lluny de la capital. La nena no té més remei que obeir, però crema per dins, víctima d’una gran injustícia. Szabó ens trasllada aleshores al món d’un internat de blanc i negre, al món de les companyes de classe amb les seves rebel·lions col·lectives i innocents; a la rigidesa d’un sistema educatiu d’estricta tradició calvinista, a la solitud bel·ligerant de la Gina, víctima del seu orgull… i després, a mesura que la Gina va prenent consciència de la realitat que l’envolta, Szabó ens fa veure que la rigidesa institucional té algun motiu ocult i escletxes subversives, i que la solitud de la Gina ja no és bel·ligerant, sinó producte de l’assumpció de les seves responsabilitats com a adulta. I com a adulta, es veu obligada a revisar tot el que per ella abans era una certesa indiscutible.
Per què Abigail? I per què aquesta coberta?
Abigail és una estàtua del jardí de l’internat. Una antiga llegenda, que Gina considera estúpida d’entrada, diu que si mai tens algun problema gros, pots deixar-li una nota a l’Abigail, que ella el resoldrà. No dubteu ni un moment que, com tot en aquesta novel·la, res és el que sembla, i ja en diem massa…
La coberta, ho confessem, ens fa patir. El nostre Consell Assessor dubta. És clar que no l’han llegit, encara! Diuen que és un pou. O una xemeneia. Heu de saber que és un pedestal buit amb petjades en la neu, una transformació sobre l’obra del prestigiós fotògraf francès René Maltête. Aquesta fotografia no podia anar millor a Abigail i, tot i que pot semblar una coberta estranya i poc intuïtiva, adquireix un sentit i una coherència amb la novel·la a la qual no hem volgut renunciar. Com tot en aquesta novel·la, la coberta també té una bona explicació.
Però la d’Abigail no és l’única estàtua que apareix en la novel·la. També hi apareix sovint una estàtua prototípica d’Hongria: el Dolor d’Hongria, que commemora les pèrdues de territori hongarès després de la Primera Guerra Mundial. El subtext de la novel·la, la història que batega de fons, però que no s’acaba d’explicar, és tan potent, que vam demanar autorització als propietaris dels drets per escriure un petit annex, permís que ens van concedir. Creiem que és un bon colofó a una novel·la que, allà on s’ha traduït i publicat, s’ha guanyat el cor dels lectors.
I com que l’estiu és llarg i hi ha temps per a tot, no podem deixar de recomanar dos llibres que dialoguen d’una manera directa amb Abigail. Impossible no mencionar-los aquí. Són el Claus i Lucas, d’Agota Kristof (Amsterdam, 2019, traducció de Sergi Pàmies) i A la cambra fosca, de Susan Faludi (Periscopi, 2018, traducció de Josep Alemany). El moment històric d’Hongria que abraça Abigail conclou just on comença Claus i Lucas. Faludi, al seu torn, explica d’una manera brillant la cara oculta que Abigail i Claus i Lucas assenyalen només de passada: la història dels jueus hongaresos, tal vegada la més trista d’Europa. Una altra cosa lliga aquests llibres: els tres orbiten, cadascú amb la seva trajectòria pròpia i inconfusible, sobre un mateix tema: la ‘confusió de la identitat’. I això, la confusió de la identitat, explica el segle XX hongarès de dalt a baix. Vet aquí el poder extraordinari de la literatura.”
Miquel Adam, editor de la Segona Perifèria.
