25.09.2021 - 21:50
Acaba d’arribar a les llibreries A la boca dels núvols, l’edició dels contes complets de Ramon Vinyes (Berga, 1882 – Barcelona, 1952), obra que s’havia publicat per primera vegada a la dècada dels vuitanta i era introbable. Inclou dinou contes aplegats en dos volums: “A la boca dels núvols” i “Entre sambes i bananes”. La major part dels contes són escrits als anys quaranta del segle XX, del seu exili colombià estant.
Vinyes va escriure obres de teatre, poesia i contes. Va viure molts anys a Barranquilla, Colòmbia, on va fundar una llibreria i va dirigir la revista Voces, una de les primeres publicacions avantguardistes de l’Amèrica Llatina. Va servir de model i inspiració a Gabriel García Márquez, que li va dedicar el personatge del «sabio catalán» de Cien años de soledad. El 1931 va tornar a Barcelona, però després de la guerra del 1936-1939 es va veure obligat a tornar a Colòmbia, aquesta vegada com a exiliat.
Llegiu el conte sencer “El noi de Bagà” dins d’A la boca dels núvols, de Ramon Vinyes (editorial Males Herbes).
L’editor de Males Herbes, Ramon Mas, explica als lectors de VilaWeb:
“Tenir els contes de Ramon Vinyes al catàleg de Males Herbes era un d’aquells somnis humits que ens acompanyaven des que vam fundar l’editorial. Quan el vam descobrir, gràcies a l’edició de Bruguera dels anys 80, de seguida ens vam preguntar com era possible que un narrador amb aquesta gràcia i aquesta llengua no fos considerat entre els nostres clàssics. La resposta la vam trobar en la seva biografia erràtica, una trajectòria vital que oscil·la entre Catalunya i Colòmbia, primer com a emigrant i més tard com a exiliat. Un periple que va acabar convertint-lo en un intel·lectual de primera línia dins els cercles culturals de Barranquilla, però també en un desconegut per a la literatura catalana.
Els contes de Ramon Vinyes són frescos i imaginatius com els del millor Pere Calders, però, a més, estan banyats pel sol del Carib, i per la vida dissipada d’uns personatges que es mouen entre la pedanteria més irritant i la vulgaritat més tosca. Això sí, ni els uns ni els altres se salven de la ironia exquisida de l’autor. I és que, per sobre de tot, els contes de Ramon Vinyes són un fart de riure, una de les mostres més refinades –i literàries– d’aquest sentit de l’humor tan nostre, sempre a mig camí entre la facècia i la genialitat.”
Ramon Mas
