14.12.2023 - 21:40
L’estat francès, tot i tenir una diversitat cultural i lingüística important, s’ha caracteritzat històricament per un centralisme clar. Un procés d’uniformització durant segles en favor de la llengua i la cultura franceses, amb epicentre a París, que ha anat acompanyat de la minorització de les altres. Tot amb tot, alguna cosa es mou, i com més va més evident és que una bona part de la població opta decididament per un canvi. El diari Le Point va publicar un sondatge amb un titular clar en aquesta línia: “Cada dia més francesos se senten més lligats a la seva regió que no pas al seu país”. Hi remarcava que les demandes d’autogovern podrien anar més enllà de Còrsega i arribar a molts més territoris.
Avui la majoria de ciutadans de l’estat francès és partidària d’una descentralització i de protegir llengües com ara el català, l’èuscar, l’occità i el bretó. De fet, el debat sobre l’ensenyament de les llengües minoritzades a l’escola pública és molt viu en la política francesa, i el sondatge revela que un 62% de la població hi és favorable i solament un 31% contrària.
Però encara hi ha dades més reveladores: el suport arriba al 86% entre els més joves i va disminuint a mesura que augmenta l’edat, fins a tenir un suport minoritari entre els més grans de setanta-cinc anys. Així, doncs, hi ha un canvi generacional, molt destacat, en favor de l’ensenyament d’aquestes llengües. Però no solament en això.
Trobem també que un 58% de la població demana de donar poders a les “regions” i permetre que triïn les pròpies regles en la majoria d’àrees, és a dir, que defensa una descentralització. En canvi, hi ha 42% que s’hi oposa perquè considera que qüestionaria “la unitat de la República i crearia desigualtats entre els francesos”. Com en el cas de les llengües, el suport a la descentralització s’enfila fins al 70% entre els més joves.
Quan es pregunta directament per l’autonomia de Còrsega, una qüestió que negocien les autoritats franceses i corses, trobem que la reforma constitucional que inclogui un estatus d’autonomia, l’oficialitat del cors i el reconeixement de l’existència d’un poble cors aplega més partidaris (47%) que no pas contraris (42%).
En relació amb la identitat, tal com destacava Le Point, tot i la uniformització que s’ha volgut imposar i que es continua aplicant, hi ha una part important de la població que se sent més lligada a la seva regió que no pas a França. De fet, hi ha una majoria de corsos, un 57%, que se sent més propera a Còrsega que no pas a França. I també hi ha un 30% de bretons, un 35% de normands i un 30% dels habitants del Gran Est, que inclou Alsàcia, que se senten més propers al seu territori que no pas a França. Un percentatge que no és majoritari però tampoc gens negligible. Per contra, a l’Illa de França, poca gent se sent més vinculada a la seva regió i un 47% dels habitants se sent, principalment, vinculat a França.
Tot plegat mostra que hi ha una part molt important de la població favorable a aquestes reivindicacions i no se circumscriu solament a les nacions històriques, tot i que és on té més força. Aquests darrers anys hi ha hagut accions polítiques en aquesta línia, com ara la taula de negociació entre Còrsega i l’estat francès per l’autonomia, l’aprovació de la llei Molac en protecció i promoció de les llengües minoritzades, la consulta no vinculant a Alsàcia en favor d’una regió pròpia i les fortes demandes d’un referèndum d’unificació de Bretanya. Alguna cosa es mou.
La regió d’Occitània, una identitat forta que no fa el pas polític
El 73% dels ciutadans de l’estat francès considera que la seva regió té una identitat pròpia, i és a Còrsega, la regió d’Occitània –que inclou Catalunya Nord–, Bretanya i Normandia on més ho consideren. En canvi, a l’Illa de França o a Centre – Vall del Loira solament ho creu la meitat de la població.
Tot i la forta identitat a la regió d’Occitània, que inclou una part d’Occitània i tot Catalunya Nord, això no s’ha traduït, segons el sondatge, amb una reivindicació nacional similar a la que trobem a Bretanya o Còrsega. Tot amb tot, una part molt important de la població és favorable a aquestes demandes. També és cert que la regió d’Occitània no representa cap frontera nacional, perquè inclou els nord-catalans i no tots els occitans. Això pot fer que una part dels ciutadans no se sentin tan lligats a la regió com ho podrien estar amb unes altres. De fet, trobem que un 19% dels habitants de la regió, superior al 13% de la mitjana francesa, se senten més lligats al seu territori que no a França, però, a més, un 10% no es decanta per cap de les opcions que ofereix el sondatge, també per sobre de la mitjana francesa.
Hi ha un 54% dels ciutadans de la regió d’Occitània a favor de l’ensenyament del català i l’occità, i un 40% en contra. Sobre l’autogovern, un 35% es mostra a favor de la reforma constitucional que inclogui l’autonomia corsa, força per sota de la mitjana [-12%], i també hi ha un suport menor que la mitjana a la descentralització. Un 47% és partidari de donar poders a les “regions” per a triar les pròpies regles, i un 53% s’hi oposa.
Així doncs, hi trobem una forta identitat, favorable a les llengües pròpies, però això no s’ha traduït, a diferència d’alguns altres territoris, en una adhesió política multitudinària en favor de l’autogovern. No obstant això, moltes de les qüestions tenen igualment un suport majoritari entre occitans i catalans.
Una divisió partidista, educativa i econòmica
El sondatge revela una diferència en la identitat i l’autogovern segons la regió. També trobem que els joves són més partidaris a aquestes qüestions i que hi ha més partidaris en les localitats més petites i els que treballen com a artesans o comerciants. En canvi, el suport més baix el trobem en grans ciutats i entre càrrecs directius, executius i professions amb estudis superiors.
Quant a les opcions polítiques, l’autonomia corsa té el suport de la majoria de votants d’esquerres: el 59% dels que van votar Jean-Luc Mélenchon a les presidencials i el 59% per l’ecologista Yannick Jadot; en canvi, té un suport minoritari entre els d’Emmanuel Macron (44%) i la gaullista Valérie Pécresse (41%). En la ultradreta hi ha divisió: els que van votar Marine Le Pen s’hi mostren majoritàriament a favor (57%), però no els que votaren Éric Zemmour (48%).
En l’ensenyament de les llengües minoritzades, el suport més baix és entre els de Macron (48%); en canvi, representa una part molt important dels votants de Mélenchon (70%) i Le Pen (65%), fet que evidencia la complexitat del sistema polític francès.
