Fracassen les negociacions per a formar govern de coalició a Bèlgica

Les negociacions per a formar govern de coalició a Bèlgica després de les eleccions del 9 de juny han fracassat pels desacords en política fiscal entre dos partits dels cinc que eren cridats a conformar la nova administració. Així, s’espera que el cap de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), Bart De Wever, anunciï al rei Felip de Bèlgica a l’audiència prevista per a aquesta tarda la seva decisió de tirar la tovallola i abandonar el lloc de negociador en cap que el monarca li va assignar per explorar la formació de govern, amb un termini que s’acabava avui.

Els desacords en matèria fiscal que van aflorar diumenge passat han estat impossibles de resoldre aquests darrers dies i De Wever també ha anunciat a la resta de partits que posava fi a la seva missió: “Si tots cinc no ho volen, no hi ha gaire més a fer.” Havent estat primera força a les eleccions federals, el dirigent nacionalista flamenc negociava una coalició al costat dels liberals i demòcrata-cristians francòfons, MR i Les Engagés, i els socialistes i demòcrata-cristians flamencs, Vooruit i CD&V.

De Wever aspirava a signar un programa conjunt, un esforç que ha descarrilat per les diferències entre liberals francòfons i socialistes flamencs sobre la introducció d’un impost a les plusvàlues en la venda d’actius financers com ara accions i bons, condició que posava la formació d’esquerra. Però el dirigent d’MR, Georges-Louis Bouchez, primera força a Valònia, ha rebutjat aquesta concessió a Vooruit i ha descartat l’oferta, que incloïa unes quantes excepcions, presentada per De Wever en un intent de salvar la coalició Arizona –anomenada així per la semblança entre els colors dels partits negociadors amb els de la bandera de l’estat nord-americà. A les eleccions federals del juny passat, l’N-VA va ser la formació més votada, amb el 16,7% dels sufragis a tot el país, per davant de la ultradreta de Vlaams Belang. A Valònia va triomfar l’MR, amb un 10,3% del total dels vots.

El sistema belga, en què les famílies polítiques tenen partits mirall a Flandes i Valònia, fa que l’executiu federal depengui de coalicions complexes. Tot i que hi ha els números per a reeditar el govern actual, que aglutina set partits, uns quants grups s’han obert a pactes amb l’N-VA i Vlaams Belang, exclosos de l’últim govern federal, i l’actual primer ministre, Alexander De Croo, va anunciar que els liberals flamencs d’Open Vdl anirien a l’oposició després de la patacada electoral.