Fracassa l’intent a la desesperada de l’unionisme de controlar la mesa del parlament

No se sap encara si Carme Forcadell voldrà repetir a la presidència del Parlament de Catalunya, cosa que condiciona la negociació entre Junts per Catalunya i ERC sobre la composició de la mesa, que s’ha de resoldre abans del 17 de gener. Mentrestant, el bloc unionista ha fet un intent desesperat de controlar la mesa –o, si més no, de fer rebombori– que ha estat fallit. La dirigent de Ciutadans, Inés Arrimadas, deia avui que era ‘urgent’ d’impedir una majoria independentista a la mesa. Però perquè això fos possible calia que hi hagués una coincidència gairebé impossible de diversos factors. I el primer ja ha fallat.

Per començar, calia que Ciutadans, el PSC i el PP tinguessin el suport actiu de la majoria dels vuit diputats de Catalunya en Comú. Arrimadas hi estava disposada i havia arribat a dir que la direcció del PP de Madrid pressionava per incorporar els comuns a un bloc antiindependentista que pogués prendre el control de la mesa del parlament i, fins i tot, de la presidència de la Generalitat. Però Catalunya en Comú ha negat cap disposició a pactar amb Ciutadans o el PP.

Només en el cas hipotètic que els diputats dels comuns arribessin a ajuntar-se amb els 57 diputats dels tres partits del 155 hi hauria hagut una possibilitat de superar els tres partits independentistes: seria en el cas que cap dels tres diputats que hi ha a la presó i els cinc que hi ha a l’exili no poguessin exercir el vot i que, arribats a aquest punt, no hi hagués tampoc la renúncia de quatre d’aquests diputats per a ser substituïts amb els següents de la llista.

No és clar qui serà el president del parlament, i és evident que la negociació entre les formacions independentistes no és pas fàcil i té molts condicionants. Però en l’unionisme hi ha nervis i tensió perquè palesen la situació de minoria en què es troben a la cambra. N’és un símptoma la crida desesperada que ha fet avui Arrimadas, agafant-se fins i tot a la situació de presó i d’exili d’alguns dels diputats independentistes, per poder tenir una situació d’avantatge en una eventual investidura.