El país on s’ha implementat, i ha fracassat, bitcoin

La petita república centre-americana del Salvador ha fet una gran inversió en criptomonedes. Però, de moment, la jugada ha resultat un fracàs i els més escèptics asseguren que la “bitcoinització” del país no és res més que una operació per a rentar la imatge del president Nayib Bukele, un dirigent excèntric i autoritari que s’ha autoproclamat “el dictador més guai del món”.

El 7 de setembre, el Salvador va acaparar titulars per primera vegada en molt de temps: acabava d’entrar en vigor l’anomenada “llei bitcoin”, que el convertí en el primer país del planeta en acceptar la criptomoneda com a divisa de curs legal, juntament amb el dòlar americà. La setmana passada, Bukele anuncià la construcció, al peu del volcà Conchagua, d’una “ciutat bitcoin”, finançada exclusivament amb criptomonedes i exempta de tota mena d’imposts, on aquells qui inverteixin podran guanyar tots els diners que vulguin, segons que explicà entre neons i castells de focs a un públic embogit.

La “bitcoinització” fallida del Salvador

Si ens cenyim a les paraules de Bukele, la “bitcoinització” del Salvador té una finalitat clara: estalviar als emigrants les comissions desorbitades, sovint superiors al 10%, que cobren els bancs d’arreu del món per l’enviament de remeses. Es tracta d’un propòsit a priori beneficiós per a tots els implicats: per als salvadorencs a l’estranger, perquè els estalviaria anualment uns 400 milions de dòlars en concepte de comissions per remeses; per al govern del país, perquè abaratir el cost d’enviar-hi diners li permetria de potenciar encara més una de les principals fonts d’ingressos (les remeses representen gairebé un 25% del PIB anual del Salvador).

Una de les particularitats de bitcoin, al revés dels diners convencionals, és que requereix internet per tal de ser emprada. Però la connexió a la xarxa no és, ni de lluny, un bé universal al Salvador: si bé un 76% declaren d’accedir-hi de manera més regular o menys, tan sols un 45% té connexió fiable a internet; en algunes zones rurals, aquest percentatge es desploma per sota el 10%.

Tanmateix, els problemes no acaben ací. Els servidors del sistema de pagament en bitcoin habilitat pel govern, Chivo (que significa guai en l’argot local), han caigut en nombroses ocasions, i si s’ha de jutjar per l’experiència de molts usuaris descontents, no és pas més fàcil de fer servir que els serveis bancaris tradicionals que ha de reemplaçar. Per acabar-ho d’adobar, Chivo té forats de seguretat gegantins: el sistema no comprova les credencials dels usuaris, de manera que molts s’hi han registrat més d’una vegada tot fent servir les dades d’algú altre per tal de cobrar la bonificació inicial de trenta dòlars que el govern concedeix a tots els salvadorencs que s’hi registrin. A l’estranger el sistema funciona encara pitjor i molts salvadorencs residents en països com els Estats Units han desistit de registrar-s’hi després de trobar-se amb tota mena de problemes informàtics.

Enmig de tot aquest desori operatiu, alguns van aprofitar per posar la lupa sobre l’entramat administratiu rere l’aplicació de Chivo, establerta a corre-cuita tan sols dues setmanes abans de la implementació de la llei bitcoin: malgrat ser finançada amb vora seixanta milions de dòlars provinents de l’erari públic, l’empresa s’ha constituït com a corporació privada, i com a tal no està subjecte a les lleis de transparència que s’aplicarien a qualsevol altre organisme d’aquestes característiques. El fet que una de les directores sigui la cap de gabinet de Bukele, que ostenta el dubtós honor de figurar a la llista de governants corruptes del departament d’estat nord-americà, tampoc no ha ajudat a calmar els ànims entre els cripto-escèptics.

Una dificultat afegida és que és volàtil, atès que, en tant que divisa descentralitzada, és fora del control de qualsevol autoritat superior, com ara un banc central, que en vetlli per l’estabilitat. Això vol dir que, al revés que en les divises tradicionals, el valor de bitcoin pot fluctuar àmpliament en períodes curts: el dia en què entrà en vigor la llei bitcoin, de fet, el valor se’n desplomà més d’un 10% en qüestió de minuts. Hores abans, Bukele havia invertit vora vint milions de dòlars del tresor públic en adquirir bitcoins.

De portes enfora, la rebuda de la llei bitcoin no ha estat molt més calorosa. La qualificació del deute salvadorenc s’ha devaluat tant arran de la “bitcoinització” que el país es troba funcionalment exclòs del mercat de préstecs. L’FMI, amb qui el Salvador negocia un crèdit que li permeti de cobrir un dèficit que s’estima entre 3,5 i 4,5 milers de milions de dòlars, no s’ha tallat a l’hora de criticar la cripto-iniciativa de Bukele.

No és d’estranyar que l’aclaparadora majoria dels salvadorencs detesti la “bitcoinització” del país, i tot allò que se’n deriva. Segons una enquesta, un 67% dels ciutadans del Salvador creu que la llei bitcoin s’ha de derogar, un 71% prefereix continuar emprant el dòlar americà, divisa de facto del país d’ençà del 2001, i gairebé un 80% declara no tenir gens d’interès a fer servir Chivo.

Quin és l’objectiu de la llei bitcoin?

Arribats en aquest punt, costa no preguntar-se per què Bukele ha decidit de continuar amb un pla que, si no directament suïcida, com a mínim ha resultat altament lesiu per als interessos del país. Si l’objectiu era establir un canal nacional per a l’enviament de remeses des de l’estranger, el fracàs ha estat estrepitós: segons el banc central del Salvador, tan sols un 2,5% de les remeses rebudes entre setembre i octubre han estat enviades mitjançant Chivo, sistema de pagament en què el govern s’ha deixat fins al moment dos-cents milions de dòlars, gairebé el 3% del pressupost anual.

L’ànsia de Bukele de fer pujar un país sencer al carro de les criptomonedes és encara més difícil d’explicar perquè el Salvador no té cap de les vicissituds monetàries que els cripto-entusiastes sovint citen com a motiu per a adoptar bitcoin com a divisa de curs legal: aquestes darreres dues dècades, l’economia del país ha gaudit d’una certa estabilitat i la inflació ha romàs en tot moment baixa.

L’explicació més plausible per al cripto-despropòsit del Salvador té més a veure amb la fortuna política del mateix Bukele que no pas amb l’èxit econòmic del país que presideix. L’enrenou provocat per la “bitcoinització” del país ha distret els mitjans internacionals (i segurament també molts salvadorencs) dels intents de Bukele de liquidar tot contrapès legislatiu al seu poder, d’ençà que aconseguí una folgada majoria absoluta a les eleccions legislatives del febrer. El maig, el parlament va reemplaçar dos jutges del Tribunal Suprem vinculats a l’oposició amb dos d’afins al partit de Bukele. El setembre, dies abans de l’entrada en vigor de la llei bitcoin, el tribunal decretà el president elegible per a un segon terme l’any 2024, contravenint la interpretació predominant de la constitució del país. A més, el govern ha intensificat els atacs als mitjans, tot expulsant periodistes crítics del país i acusant alguns mitjans de blanqueig de capitals sense proves. Un expert en criptomonedes crític amb la implementació de la llei bitcoin fou detingut sense ordre judicial i alliberat més tard.

Fins i tot els Estats Units, aliat tradicional del Salvador i país històricament transigent amb els excessos de la dreta a la regió, han criticat la deriva autoritària de Bukele, a qui han imposat sancions. L’FMI, per la seva banda, ha insinuat que les maniobres judicials de Bukele dificultaran l’accés als crèdits que el país necessita desesperadament per tal de fer front a l’enorme dèficit que arrossega.

Malgrat tot, Bukele continua essent molt popular entre els salvadorencs; segons una enquesta de fa poc, el seu índex d’aprovació supera el 85%. Tanmateix, la situació de portes endins contrasta amb la situació de portes enfora, en què Bukele perd ràpidament favors entre els seus aliats clau, com ara els Estats Units i l’FMI, sense els quals el pronòstic econòmic del país és incert en el millor dels casos. És un equilibri precari i, si res no canvia, és probable que tard o d’hora es trenqui. Mentrestant, Bukele s’assegurarà de mantenir-nos entretinguts amb les criptomonedes, les cripto-ciutats o amb la seva propera ocurrència, sigui quina sigui.