21.10.2015 - 02:00
Fa menys d’una setmana que el govern espanyol ha anunciat una nova titulació de formació professional bàsica en tauromàquia. Les xarxes socials, també espanyoles, s’han encès. Queda retratat quin és l’ús i quina és la visió que té Espanya de la formació professional.
Podem veure l’FP com un instrument d’inserció laboral, el que anomenaríem una visió ‘push’, o bé podem veure l’FP com un instrument per a la creació de riquesa. El model que funciona és el que és útil a la societat, el que contribueix als diferents sistemes, industrial, comercial, cultural i sòcio-sanitari.
Quan hi ha demanda d’un sector i el sistema d’ensenyament hi dóna resposta, les empreses poden crear riquesa i els agents prestar més bons serveis. Aquesta seria la visió ‘pull’. El sistema s’alinea, es retroalimenta, els agents veuen com les sinergies entre docents, empreses, alumnes afloren i el finançament del sector privat opera en forma d’inversió a mitjà i llarg termini. És una visió sòlida que no drena recursos públics, sinó que els complementa des del món privat.
No nego que algú pugui fer negoci d’un espectacle cruel amb els animals. De fet, a Espanya encara és legal. Però vull remarcar que el sistema d’ensenyament en general, i el de la Formació Professional en particular, tenen recursos limitats. No assignar-los correctament és una irresponsabilitat.
Falten professionals amb coneixements actualitzats, falten recursos per a acció comercial d’apropament a les empreses, falten infrastructures digitals i del coneixement, falten professors amb capacitats d’internacionalització, falten moltes coses. I, en vista de l’escassetat de recursos, ens proposen de crear un cicle formatiu en tauromàquia.
El Departament d’Ensenyament ha fet un desplegament de la formació dual en el pitjor moment de les retallades. Ho ha fet amb prou èxit i un compromís exemplar de part del professorat. L’allunyament del ministeri de la realitat industrial i de comerç que genera la part més important del PIB és humiliant per a la comunitat de professionals que dedica més hores de les retribuïdes al bon funcionament de l’FP. Professionals que com més va més conscients són no únicament del paper d’inserció laboral, sinó del paper que té l’FP a la creació de riquesa, millora de competitivitat de les empreses i de la societat del benestar al país.
Desgraciadament, més enllà dels grups de pressió del món de la tauromàquia, hi ha un component del model cultural i del turisme. Els arguments de millora de la qualitat a través de cicles formatius en la tauromàquia quan el món de les arts escèniques, música i gràfiques és tan mancat de finançament ens hauria de fer pensar en quina mena de projecció internacional i de turisme atreuen. Un turisme que vingui pels nostres valors culturals, gastronòmics o un turisme que vingui per veure que sanguinaris que són. Definitivament, aquesta no és la nostra cultura, el nostre model educatiu ni el nostre model de país.
