08.08.2022 - 21:40
|
Actualització: 13.08.2022 - 13:02
La manipulació de fotografies amb finalitats polítiques és un exercici gairebé paral·lel al de la fotografia mateixa. D’ençà que es va fer popular, es van anar acumulant els escàndols per la manipulació d’imatges, bé per a afavorir un adversari polític o bé per a denigrar-lo.
Aquesta setmana, Albano-Dante Fachín ha denunciat que uns quants càrrecs electes i militants d’Esquerra Republicana de Catalunya havien fet circular una imatge manipulada en què sortia ell amb una samarreta a la qual s’havia posat un logotip de Junts per Catalunya, que no hi era en la imatge original.
Arran d’això, recollim deu casos de manipulació de fotografies amb finalitats polítiques que han causat una gran polèmica en algun moment de la història. Són deu casos i prou, de manera que en resten fora moltes imatges icòniques que, especialment gràcies a l’emergència de les xarxes socials, es multipliquen cada dia a tot el món.
1. La fotografia falsa de Lincoln
Una de les primeres manipulacions fotogràfiques en el món de la política va ser el canvi del cap del polític John Calhoun pel del president dels Estats Units Abraham Lincoln. En aquest cas primerenc, hi ha el dubte si l’original era un gravat o una fotografia, però va circular abundantment com a fotografia i per això es considera un dels primers exemples de manipulació política.
Segons els historiadors, una vegada mort Lincoln algú es va adonar que no hi havia cap fotografia amb una escenografia heroica i solemne del setzè president dels Estats Units, i aleshores se’n va manipular una de Calhoun. Però no li van canviar el cap i prou. Entre els llibres que apareixen darrere, en l’original, s’hi distingien les paraules “lliure comerç” i “sobirania dels estats”, mentre que en el retrat de Lincoln, van ser manipulades i canviades per “constitució” i “unió”.
2. Lenin perd Trotski
Sens dubte, una de les fotografies manipulades més famoses de la història és una del 1920 feta quan Vladímir Lenin feia un discurs a les tropes de l’Exèrcit Roig que marxaven cap a Polònia. En l’original, i en la realitat, a l’escala que portava al cadafal d’on parlava Lenin, s’hi veien Lev Trotski i Lev Kàmenev. Però Stalin ja els veia aleshores com a possibles enemics seus en la successió de Lenin i va ordenar de manipular la fotografia i treure’ls-en. Stalin, que després va arribar al poder i va perseguir Trotski fins a ordenar de matar-lo, ha estat una de les figures històriques més afeccionades a la manipulació fotogràfica, una manipulació que, amb les tècniques del moment, era extraordinàriament difícil de fer i que sortís bé.
3. Hitler també perd Goebbels
Un cas que ningú no sap aclarir és per què Hitler va ordenar d’esborrar Joseph Goebbels, el seu gran cap de propaganda, d’una fotografia aparentment innocent en la qual el dictador nazi apareix relaxat amb alguns familiars i amics. Goebbels era un autèntic mestre de la manipulació política, però, en aquest cas, en va ser la víctima.
4. La mort fotogràfica de Carlos Franqui
L’any 1968 va començar a circular una fotografia de Fidel Castro de la qual havia estat esborrat Carlos Franqui. Arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia, Franqui va partir peres amb la revolució i es va allunyar de Castro. La reacció de Franqui quan va veure la nova versió de la fotografia es va fer famosa, atès que va escriure un text en què es demanava: “Existeixo? Sóc un poc negre? Sóc un poc blanc? Sóc una merdeta petita a la jaqueta de Fidel?”
5. Fer plorar Reagan
El 2007, amb Reagan ja mort, la revista Time va publicar una portada crítica amb el seu llegat en què es veia l’ex-president dels Estats Units plorant. Després, quan es va saber que la llàgrima era falsa i havia estat dibuixada sobre l’original fotogràfic, Time es va disculpar amb l’argument que es tractava d’una “portada conceptual”.
6. La manipulació dels soldats a l’Irac
Durant les guerres hi ha hagut manipulacions abundants de fotografies. Un dels casos més famosos i elaborats va ser la publicació d’aquesta imatge en molts mitjans americans i anglesos, en què es veu un soldat britànic a Bàssora amb un pare davant que porta un fill aparentment mort en braços. Més tard, es va saber que era un muntatge a partir de dues fotografies diferents que pretenia de causar més emoció al lector.
7. Qüestió de l’objectiu, també
Les manipulacions polítiques de les fotografies no sempre són alteracions quan ja són fetes. Es pot manipular amb qüestions tan simples com ara l’enfocament. Una de les fotografies més famoses de la guerra de l’Irac és la d’una multitud de gent tombant una estàtua del dictador i posant-hi una bandera americana. Però era una multitud, allò? La fotografia i el vídeo que es van difondre pertot, fets amb un objectiu molt tancat que agafava un angle molt estret, van ser qüestionats poc després, quan van aparèixer les fotografies amb angles més oberts que demostraven que la plaça era buida.
8. Les males companyies són un clàssic
Un clàssic de la manipulació partidista d’una fotografia consisteix a fer veure que algú ha fet alguna cosa que els autors de la fotografia voldrien que hagués fet, com en el cas d’Albano-Dante Fachín. Un bon exemple prové dels Estats Units, on es va manipular una fotografia de John Kerry i Jane Fonda (autèntica bèstia negra per a l’extrema dreta americana) per fer veure que tots dos treballaven junts contra la guerra del Vietnam.
9. Putin es deixa el braç i la mà
Amb la manipulació digital de les fotografies tot plegat s’ha fet més fàcil, però també s’han comès més errors per les presses a divulgar-ne el resultat. Un dels primers el va cometre Vladímir Putin quan era primer ministre i va esborrar Mikhaïl Deliagin d’una fotografia. Deliagin va aparèixer en un programa de televisió i va criticar-hi Putin, que va ordenar que l’esborressin. Ara, el retoc era tan potiner que es veuen la cama i la mà del polític esborrat just darrere de qui parla.
10. Els Borbons i l’afecció pel retoc
La monarquia espanyola ha tingut molts episodis en què els retocs i les manipulacions fotogràfiques els han causat maldecaps. El més recent va ser la publicació d’una fotografia familiar amb Juan Carlos a Abu Dhabi en què un dels seus néts no tenia cames, però aquesta, que es va enviar com a fotografia de Nadal el 2005, va ser la més famosa perquè era plena d’incoherències que delataven que havia estat passada per un programa d’edició amb la intenció de fer veure que Juan Carlos i Sofia estaven junts.
