07.08.2023 - 21:40
L’estiu és una d’aquelles èpoques de l’any en què les xarxes socials treuen més fum que mai. S’hi comparteixen fotografies de tota mena. A la platja o a la piscina, de viatge amb la família o els amics, d’àpats i trobades, del viatge a una illa de l’altra punta del món. I, sovint, els protagonistes de les galeries d’Instagram i Facebook i els vídeos de TikTok són els fills i els menors d’edat, els més sensibles respecte de la protecció de dades digitals. Quin tractament han de rebre els menors a l’hora de ser fotografiats? Puc publicar una imatge del meu fill amb els companys del casal d’estiu a Instagram? I compartir-la per WhatsApp? Em cal una autorització prèvia? Què passa si publiquen una fotografia del meu fill sense haver-hi donat el vist-i-plau? Ho puc denunciar?
A molts pares els agrada compartir imatges, vídeos i informació dels fills a les xarxes socials. De fet, fins i tot es comparteix informació abans no hagin nascut, com ara la prova d’embaràs, ecografies i l’habitació de l’infant. Això s’anomena sharenting i els experts en drets digitals fa anys que adverteixen que és un fenomen que implica uns quants riscs, com ara la pèrdua del poder de control dels continguts audiovisuals i l’ús fraudulent de la informació.
Dels drets d’imatge dels menors i del sharenting en parlem amb Eduard Blasi, professor del postgrau de protecció de dades de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i divulgador al canal Techandlaw.lab.
Cal un consentiment per a publicar imatges de menors a les xarxes socials?
Sí, cal un consentiment per a publicar imatges de menors a les xarxes socials. Segons que explica Blasi, la mena de consentiment depèn de l’edat i es gradua segons la sensibilitat. A l’estat espanyol, els menors de catorze anys tenen una protecció especial, i caldrà disposar de l’autorització dels pares o tutors legals.
A partir dels catorze, és el menor qui pot autoritzar el tractament. A partir dels divuit anys, s’equipara a la resta d’adults. Si bé per obtenir un consentiment vàlid s’ha d’informar de manera clara sobre les finalitats, ja no s’haurà de fer adaptat a l’edat. Tampoc no s’hauran de difuminar les cares si s’apareix en una fotografia d’un esdeveniment públic o relacionat amb un succés.
Per què els menors de catorze anys tenen una protecció especial? És comú a tota Europa?
Els menors de catorze anys, a l’estat espanyol, tenen una protecció especial. “El menor no es pot consentir per si mateix. Són els pares o tutors legals els qui han de consentir no tan sols el tractament de la imatge o vídeo, sinó també la difusió”, explica Blasi. És per aquest motiu que les empreses no solament han de cercar la comprensió del menor, sinó el consentiment dels seus tutors legals.
A partir dels catorze anys, en canvi, la sensibilitat és una mica menor. “La normativa europea de protecció de dades estableix un rang entre tretze i setze anys sobre els quals els estats membres podran decidir a partir de quina edat el menor pot ser major d’edat respecte de la protecció de dades”, explica el professor. A l’estat espanyol, són els catorze anys, però hi ha llocs en què s’han marcat els tretze o els setze.
Puc publicar imatges dels fills amb uns altres nens a les xarxes socials?
Segons Blasi, no cal un consentiment per a fer la fotografia dels fills amb altres nens, atès que es considera que forma part de l’esfera personal o domèstica. Ara, si es decideix de compartir-la a les xarxes socials, inclòs WhatsApp, sí que caldrà una autorització per a la difusió.
Les escoles, instituts, activitats extraescolars, els casals d’estiu i les empreses sempre han de complir la normativa. En el cas que es faci una fotografia amb un mòbil personal al fill d’un amic, no s’aplicaria la normativa, sinó el sentit comú. “Si la persona no vol ser fotografiada, per qüestió moral s’hauria d’esborrar”, explica. Però si la fotografia es publica a la xarxa, la normativa de protecció de dades sí que entra en joc. “En aquest cas, l’impacte és major i l’Agència de Protecció de Dades espanyola i les autoritats europees consideren que no és aplicable l’excepció personal i domèstica. S’aplica la norma de dades i pot ser denunciable davant una autoritat de control”, avisa Blasi.
En què consisteix, l’autorització prèvia? N’hi ha prou amb una declaració verbal?
Sobre com s’ha d’atorgar el consentiment o l’autorització prèvia, la norma no estableix o especifica com s’ha de fer, dóna una certa llibertat. “Des del 2018, no solament s’han de fer les coses bé, sinó que s’ha de poder demostrar que les coses es fan bé. Cal tenir una prova documental que acrediti el consentiment. Si és verbal, hi manca la prova. Idealment, caldria un consentiment escrit o digital, que quedi registrat amb un segell de data, hora i lloc”, explica Blasi.
A quina mena d’infracció s’enfronta la gent que comparteix imatges sense permís?
Les sancions per a les persones físiques són relativament baixes. Respecte de les empreses, la situació és diferent. Per a quantificar les sancions, la norma especifica un criteri basat en la temporalitat, el nombre d’afectats i els tipus d’organització que hi ha darrere. “Si és una empresa gran, pot prendre mesures, i si no s’apliquen, la sanció generalment és superior”, explica Blasi.
Com es poden esborrar les imatges que s’han publicat sense consentiment? Es pot denunciar?
“Poden demanar a la xarxa social que retiri la imatge tant els menors com els pares, que estan legitimats per a exercir aquests drets, entre els quals els d’oposició i supressió de les dades. Es pot provar de comunicar-ho a la persona que ho ha penjat, que moltes vegades és pròxima”, diu.
La majoria de les xarxes socials tenen apartats destinats exclusivament a atendre aquesta mena de denúncies. En última instància, sempre es pot presentar una queixa a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades o a l’Agència de Protecció de Dades espanyola –que rep les queixes presentades a l’autoritat catalana–, que obrirà un expedient i engegarà la valoració de les sancions. “La situació es podria arxivar o l’agència podria considerar que no és competent per a resoldre una disputa sense saber que hi ha hagut una mala intenció”, afegeix Blasi.
Quins són els riscs principals de compartir imatges de menors i fills a les xarxes socials?
El risc principal que implica compartir imatges de menors o fills a les xarxes socials és el rastre digital que es deixa. I ací hi té un paper important el fenomen sharenting: quan els pares publiquen a les xarxes socials continguts sobre la vida dels fills, fins i tot d’abans de néixer amb la publicació d’ecografies. “L’inconvenient principal és que com més temps perdura la informació, més complicat és retirar les dades i suprimir-les. Hi ha una pèrdua de control que es fa evident amb el pas del temps”, comenta Blasi.
Quan un menor té més de catorze anys i té ple control de la informació, també es pot trobar amb dificultats a l’hora d’eliminar informació que els pares poden haver difós quan era petit. El contingut a internet també és delicat pels ciberdelinqüents i els pedòfils. “Les imatges poden donar lloc a suplantacions d’identitat o fins i tot a alguna altra mena de delicte. Imatges entre les quals hi ha dades biomètriques i poden ser processades en un futur”, afegeix.
Les famílies en són prou conscients?
Blasi ho té clar: “Estan poc conscienciades. El problema el trobem de base. Haurien de ser les escoles que ensenyessin aquesta mena de risc i preparessin els menors en el nou entorn digital en què ens trobem. A vegades, en aquest punt on ens trobem, hi ha menors que saben més de tecnologia que els pares mateixos, que moltes vegades tenen una certa edat, no són nadius digitals i no poden transmetre als menors determinats coneixements que no tenen. Un punt important seria la preparació dels menors enfront d’aquestes tecnologies advertint dels riscos que impliquen.”
