11.07.2024 - 18:45
|
Actualització: 11.07.2024 - 19:35
Un grup d’investigadors del Centre d’Anàlisi Genòmica espanyola (CNAG) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) han col·laborat en el descobriment d’uns fòssils de cromosomes antics en un mamut llanut de fa 52.000 anys. L’animal era congelat en el permagel de Sibèria. Una petita mostra ha servit per saber com els gens interaccionen dins de les cèl·lules, segons que ha explicat Marc A. Martí-Renom, professor de recerca ICREA i líder de grup al CNAG i al CRG. Fins ara aquesta descoberta no s’havia pogut fer per la falta d’una bona mostra.
El descobriment s’ha publicat a la revista científica Cell, on s’explica que els diferents fragments d’ADN poden sobreviure molt més temps de l’inicialment previst. La investigació ha facilitat saber els gens actius i reprimits en el moment de la mort de l’animal.
La troballa, considerada un “misteri de la física”, conté totes les interaccions entre els diferents cromosomes i ha permès “posar-les com si fos un puzle una darrere l’altra perquè interaccionin entre elles i aconseguir milions de lletres”, ha comentat Martí-Renom. La nova informació és extremadament valuosa perquè permetrà ubicar les diferents lletres de l’ADN on “no saps on van”.
També ha explicat que en el moment de la seva mort el mamut tenia uns gens activats o uns gens reprimits que ajuden a explicar com s’estava enfrontant en el seu ambient, cosa que fins ara no es podia saber només amb l’ADN. Per tant, una de les aplicacions d’aquestes noves tecnologies servirà per poder saber com han evolucionat les espècies adaptant-se als canvis meteorològics, i permetrà estudiar perquè algunes espècies existeixen i perquè d’altres no.
