No hi eren tots: només troben setze cossos a la fossa 21 de Paterna

L’exhumació de la fossa 21 de Paterna, que va començar el 25 d’agost, s’ha acabat amb una sorpresa desagradable per als familiars dels represaliats que hi eren enterrats, i que confiaven de trobar-los. I és que només s’han recuperat setze cossos. D’entrada, es va fer una llista de setanta-sis persones afusellades a Paterna en quatre saques diferents, entre els dies 15 i 21 de juliol de 1939. D’aquesta xifra se n’ha de restar la dels qui van demanar permís o, fins i tot, van pagar per agafar els cossos i poder soterrar-los fora de la fossa comuna.

Segons la presidenta de l’associació de familiars de la fossa 21, Pilar Taberner, esperaven trobar-hi les restes de més de cinquanta persones. Per a ells ha estat un colp molt dur i desconcertant. Totes les esperances i l’optimisme que van manifestar per l’obertura de la fossa se n’ha anat en orris. No hi són tots, i els qui falten no saben on són. S’han obert molts interrogants i moltes hipòtesis per a respondre-hi. Però no hi ha cap certesa. Una de les explicacions possibles, segons Taberner, és que els cossos dels assassinats siguen en unes altres fosses d’allà prop.

Una llista feta de memòria

Segons l’historiador Vicent Gabarda, els cossos trobats són dels executats en dues saques i no en quatre com s’havia cregut. Ara falta comprovar de quins dies són. Ha precisat que entre els setze cossos recuperats, dos són de dones. En la llista dels soterrats a la fossa 21 n’hi havia tres. Quan les anàlisis forenses ho confirmen, es podrà saber a quina de les quatre saques pertanyen.

Gabarda ha dit que s’han pogut extraure totes les víctimes que s’hi van enterrar, que la fossa estava intacta i que no hi ha hagut cap obertura després del 1939. Ha dit també que per la manera com estan disposats els cossos són dues saques ben diferenciades l’una de l’altra. “No hi ha cap llibre de registre d’enterraments al cementeri de Paterna, sinó que hi ha la memòria de la gent.”

L’historiador explica que els records de la gent s’esvaeixen amb el temps i que algú pot tenir fixada una localització, però això no és mai precís. “En un camp sense delimitar, de terra, tu pots marcar un punt i dir que allà és on enterraren algú, però, en realitat, pot ser un pam a la dreta o un pam a l’esquerra. Nosaltres hem anat reconstruint el mapa a partir de la memòria, i moltes vegades, la memòria falla.” Gabarda ha recordat a VilaWeb que en unes altres extraccions allò que s’esperava no ha coincidit amb allò que s’ha trobat a la fossa.

Una d’aquestes discordances va ocórrer a la fossa 128, quan esperaven trobar executats en cinc saques i en van trobar una altra. “Quan es pensaven que havien acabat els treballs, els arqueòlegs van detectar un altre enterrament”, ha recordat Gabarda.

D’una altra banda, dimecres començaran a fer-les anàlisis d’ADN als setze cossos recuperats de la fossa. La majoria dels familiars ja s’han fet les proves, i quan es puguen identificar aquestes restes potser es podrà dibuixar millor el mapa de la localització de la resta.

Tornar a començar

Ara, l’associació ha reprès els contactes amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica per veure si és possible de continuar investigant el possible lloc d’enterrament de la resta de víctimes. Això, segons que han dit a VilaWeb fonts del departament de Rosa Pérez Garijo, ara és impossible, perquè cada exhumació va vinculada amb una partida pressupostària i amb una adjudicació administrativa. Amb tot, des de la conselleria coincideixen amb Gavarda que l’objectiu final d’aquests treballs ha de ser poder excavar totes les fosses comunes de Paterna al mateix temps que s’emmagatzema l’ADN de tots els familiars encara vius dels represaliats per a facilitar-ne la identificació.

També han demanat als familiars que encara tenen el record d’haver anat a Paterna els dies posteriors a les execucions, que vagen ara al cementeri per a facilitar sobre el terreny tots els detalls que recorden, per menuts que semblen, als investigadors.