04.05.2021 - 21:50
Quan encara ressonen les botes feixistes que aquest Primer de Maig van recórrer els carrers de València, atacant la dignitat d’una població que traspua pus per les ferides obertes dels morts i represaliats per la dictadura. Famílies que no saben on són els seus éssers estimats, mares soterrades amb el ventre buit que van morir sense saber on eren els ossos dels seus fills. Al cementiri de Paterna s’ha exhumat la fossa 114, anomenada “fossa de la cultura” per la quantitat de personalitats relacionades amb el món de la cultura que hi jeuen: periodistes, mestres, representants d’entitats, alcaldes, regidors i persones vinculades al món judicial formen part dels cossos que es troben a la fossa, els cossos dels 197 afusellats per les tropes franquistes l’estiu del 1940, la fossa amb més cossos.
Entre ells, l’editor de la revista satírica la Traca, Vicent Miquel i Carceller, i el dibuixant Carlos Gómez Carrera, Bluff. El magistrat de l’Audiència Provincial de València Luis Cisneros Delgado. I el secretari de l’Ateneu Mercantil de València Isidre Escandell i Úbeda, militant socialista i vice-president de la Diputació de València. Tots formaven part del grup de 31 persones que van ser afusellades el 28 de juny de 1940.
Captiu i desarmat l’Exèrcit Roig, la guerra havia acabat i començava una persecució implacable. Com va dir el general Mola: calia sembrar el terror, donar sensació de domini eliminant sense escrúpols i sense vacil·lació tots els que no pensessin com ells. El mateix 3 d’abril de 1939 van començar els afusellaments en una zona d’instrucció dins una gran caserna militar, al Terrer, una muntanya de terra d’uns deu metres recolzada en una vasta estructura de pedra que permetia disparar sense risc de bales perdudes. Un únic garrofer va ser testimoni d’aquelles atrocitats fins el 1956. Aquell mateix dia, aquest Terrer es va convertir en l’anomenat “Paredó d’Espanya”, a només 300 metres en línia recta del cementiri de Paterna, unit pel “camí de la sang”, que en realitat eren dos, el rastre que deixaven els camions que transportaven els cossos del paredó al cementiri amb la sang remintolant entre els llistons de fusta.
L’historiador Vicent Gabarda va començar a estirar aquest fil ensangonat i va acabar amb una llista amb els noms, les professions i les dates d’execució de 2.238 presos republicans, però segurament en són molts més. Entre ells, executats il·lustres com ara el rector Joan Peset i Aleixandre i l’anarquista Joan Peiró i Belis, ministre d’Indústria de la República.
A la fi del 2018, les fosses de Paterna es van incorporar a la querella argentina, amb més de 560 denúncies per a jutjar els responsables de crims de lesa humanitat i buscar justícia per als afusellats i represaliats per la dictadura franquista.
Vergonya, cavallers, vergonya, que no la té ni la coneix la delegada del govern, la senyora Gloria Calero, que va autoritzar la manifestació feixista i va permetre que la policia encapsulés els joves antifeixistes, escopint en la memòria dels afusellats i represaliats.
Honor i glòria als enterrats en la fossa de la cultura, honor i glòria a tots els desapareguts, als antifeixistes morts i represaliats, honor i glòria als joves antifeixistes que el Primer de Maig van plantar cara als feixistes, defensant la nostra dignitat.
