13.07.2021 - 19:50
|
Actualització: 13.07.2021 - 20:13
La pandèmia, entre moltes altres coses, ha causat que la taxa d’absentisme a l’estat espanyol el 2020 es dispari fins al 7,1%, un nou màxim històric. Amb les dades oficials sobre hores pactades i hores no treballades per incapacitat temporal (malaltia…) i més causes, es pot estimar que, el 2020, la pèrdua total d’hores laborables va arribar a gairebé 1.700 milions, xifra rècord respecte dels 1.460 milions del 2019.
És una de les conclusions del “X Informe Adecco sobre empresa saludable i gestió de l’absentisme”, que van presentar ahir. Però abans de continuar, crec que és necessari de fer una precisió semàntica. Parlo amb Diego Barceló, que és investigador d’Adecco Group Institute, i em comenta que l’absentisme és el conjunt d’hores no treballades per motius ocasionals, entre els quals no s’inclouen les pèrdues per ERTO, ni per vacances i dies festius. “Moltes vegades s’equipara erròniament l’absentisme amb les faltes injustificades. Encara que en formen part, no són –ni de bon tros– la proporció més important. S’inclouen dins l’absentisme, per exemple, les hores no treballades per maternitat, per permisos remunerats i per conflictivitat laboral”, destaca.
El 2019 ja havia apuntat un augment de les hores perdudes, però l’any passat es van disparar. Evidentment, el coronavirus fa que el 2020 aquest fenomen creixi notablement. En contrast amb les poc més de 90 hores perdudes el 2019, el 2020 van arribar a 108, un nou màxim històric. Segons l’informe d’Adecco, tres quartes parts de l’augment de l’absentisme el 2020 s’explica per l’augment de malalties, efecte directe de la pandèmia. La resta és per uns altres motius, entre els quals destaquen les hores no treballades per permisos i llicències. És raonable relacionar també aquest creixement de permisos amb la pandèmia, per exemple, a causa d’aïllaments preventius o per la malaltia de familiars directes.
Les Illes i Catalunya van ser els territoris de l’estat espanyol on les hores no treballades per absentisme van augmentar més el 2020. A Catalunya, el creixement va ser de 12 hores i mitja (+12,5%). Si ens fixem en la taxa d’absentisme, va créixer a tretze comunitats autònomes entre 2019 i 2020. Els augments més marcats van ser a les Illes (+5,1 punts percentuals), a les Canàries (+1,8%) i a Catalunya (+1,5%), que és una de les onze comunitats on la taxa ha arribat al màxim d’ençà del 2000.
Enguany, l’Adecco Group Institute ha enquestat empreses i treballadors per conèixer la percepció sobre les noves formes de treball i les conseqüències de la pandèmia sobre la salut. Doncs bé, abans de la pandèmia, la xifra de persones que teletreballava, almenys ocasionalment, ja era en un màxim històric, amb una mica més d’1,5 milions –el 7,9% dels ocupats de l’estat espanyol. Amb la pandèmia i l’estat d’alarma, el març de 2020, el total de gent que va treballar, almenys ocasionalment, des de casa es va duplicar i va superar els 3,5 milions. De llavors ençà, el total de teletreballadors s’ha moderat fins als 2,86 milions.
Ha passat més d’un any d’ençà que la societat espanyola es va submergir majoritàriament en el treball a distància, i la percepció dels treballadors sobre l’experiència nova, segons l’enquesta, continua sent satisfactòria, atès que el 78% opina que és bona i només un 3% la descriu com a negativa.
Quan es demana a les empreses per la percepció que tenen del teletreball i la relació amb la productivitat, el 63% en té una percepció bona i només un 9% el valora negativament. Hi ha aspectes que poden fer trontollar aquestes valoracions positives tan altes. Senzillament, han notat que hi ha punts molt millorables, com la gestió del temps de feina a casa (68% dels enquestats) i els sistemes d’avaluació del rendiment i la productivitat (57%). Totes dues són les facetes que més preocupen, seguides pels sistemes de registre horari i desconnexió digital (56%) i la ciberseguretat (44%).
En preguntar a les empreses sobre la intenció de mantenir o implementar el teletreball després de la pandèmia, el 23% diuen que el volen implantar a tots els llocs “teletreballables” i el 21% no ho preveuen. Quants dies seria ideal teletreballar? L’opció de treball en remot més freqüent és la de dos a la setmana (44%).
Hi ha un altre fenomen que creix al marge de la pandèmia. Me l’explica Diego Barceló. És l’anomenat presentisme. És a dir, ser al lloc de treball més hores no es necessiten, però dedicar part de la jornada a unes altres tasques que no són de la feina. Aquest comportament diu que creix en moments dolents –per fer veure que la dedicació és alta– i també en moments bons, per mirar d’aconseguir una millora laboral. Que els vegin els caps, vaja! Direu que això és vell. Cert. Però em comenta que ha crescut la percepció de les empreses perquè el 16% de les enquestades identifica aquesta mena de pràctiques, i fa dos anys eren només el 10%. “Del treball a distància preocupa la dedicació a tasques domèstiques, sense recuperació del temps de treball. És una de les causes principals de l’anomenat tecno-presentisme, i també l’ús d’internet i xarxes socials per a finalitats personals”, afegeix. Els veig problemes de solució difícil.
Com a conclusió de cara a la salut laboral del futur immediat, l’informe diu que per a la prevenció, gestió i control adequat de l’absentisme, és necessari de preveure quins són els aspectes més importants en l’entorn laboral a distància. De moment, el 55% dels enquestats identifica els problemes mentals i cognitius –estrès i tecno-estrès, ansietat, burnout…– com a segon factor de risc i incapacitat en la postpandèmia, després dels problemes posturals i trastorns musculoesquelètics tradicionals, que continuen al capdavant (63%). Compte!
