Forta patacada dels afiliats a la seguretat social a l’agost

El mes d’agost es caracteritza habitualment per forts descensos de la xifra d’afiliats a la seguretat social, cosa que s’ha confirmat, una vegada més, en les dades que s’han sabut aquest matí sobre el mes passat. Caldria afegir-hi, com a nota destacada, que la contractació també ha disminuït amb gran intensitat respecte del mes anterior i en termes interanuals. Quant a la desocupació, com també és habitual que passi el mes d’agost, ha augmentat en comparació amb el juliol. De totes maneres, cal dir que a les oficines de Treball de Catalunya hi han registrades 335.990 persones, que és la xifra més baixa en un mes d’agost de l’any 2007 ençà. Malgrat això, penso que no ha estat un bon mes, en termes laborals, sobretot quant a afiliats i a contractació, perquè sembla apuntar o bé a un canvi de patró de comportament o bé a una desacceleració de l’activitat econòmica. O a totes dues coses.

Comencem per l’afiliació. D’entrada no m’agrada comprovar que Catalunya és la comunitat que més afiliats perd (-64.000) dins l’estat espanyol (-183.000), ni que sigui la tercera part de totes les afiliacions perdudes durant el mes. M’és igual que la segona comunitat en pèrdues sigui Madrid, amb 40.000 afiliats, però sí que cal recordar-ho. Com cada any, el sector que impulsa la caiguda dels afiliats és el de l’educació. Doncs bé, tampoc no m’agrada de comprovar que Catalunya ha perdut 23.000 afiliats, que també vol dir gairebé la tercera part dels perduts a tot l’estat espanyol. I encara menys veure que enguany hi ha 8.000 baixes registrades més que no l’any passat.

En termes anuals, el creixement del nombre d’afiliats es desaccelera clarament. A l’agost, ha estat del 2,1%, per sota de la mitjana de tot l’estat espanyol (2,3%), cosa que passa per tercer mes consecutiu. I encara m’agrada menys de comprovar que Madrid és la comunitat capdavantera, amb un 3,5% i un ritme que gairebé és el doble.

A l’estat espanyol, no cal dir que es manté l’optimisme oficial, si bé les dades no han estat pas gaire millors que a Catalunya. De totes maneres, la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha comentat sobre les dades: “Hem consolidat els 21,1 milions de treballadors i som molt prop dels 21,2 milions, en un mes amb un fort component estacional.” I ha afegit: “Val la pena destacar que la presència d’afiliats estrangers és un dels motors del nostre mercat laboral.”

Sobre aquest aspecte, la consultora Randstad ha puntualitzat que, efectivament, en termes interanuals es manté una tònica sana de creixement de l’ocupació, amb 482.902 afiliats més aquests darrers dotze mesos. Ara, d’aquest augment anual, 4 noves ocupacions de cada 10 (un 40,2% del total) han estat per a treballadors de nacionalitat estrangera. I si ens remuntem dos anys enrere, el 41,7% de tota l’ocupació creada a l’estat espanyol ha estat ocupat per treballadors forans.

I fa notar que aquest percentatge reflecteix un comportament del mercat de treball molt desproporcionat. Del total d’afiliats a la seguretat social, només el 13,5% són treballadors estrangers. La conclusió és que la recuperació laboral ha tingut com a grup de població guanyador el dels treballadors de nacionalitat estrangera.

Per una altra banda, Funcas fa una reflexió que em sembla interessant sobre per què han empitjorat les xifres de l’agost. Segons els seus analistes, confirma una tendència d’alentiment en el ritme de creixement de l’ocupació que s’observa del juny ençà. “L’alentiment –diuen– procedeix bàsicament del sector de serveis, mentre que la indústria manté un creixement de l’afiliació estable, i, fins i tot, la construcció ha millorat després dels mals resultats de la primera meitat de l’any.”

I, dins el sector serveis, destaquen el comportament de l’hoteleria, que al juliol i l’agost ha augmentat l’afiliació en una quantitat molt inferior a l’habitual històricament en aquests mesos; en canvi, al març i a l’abril la contractació va ser molt superior. Aquest comportament també es va observar el 2023, cosa que podria indicar que hi ha hagut una modificació en el patró estacional de contractació d’aquest sector, que avançaria les incorporacions laborals a la primavera i, per tant, serien inferiors a l’estiu. “Aquest canvi de patró podria ser motivat per la necessitat de les empreses de garantir la cobertura de les seves necessitats, en un context d’escassetat de mà d’obra en aquest sector”, conclouen. Hi insisteixo, això que diuen em sembla força raonable.

La contractació ha seguit els passos de les afiliacions i ha presentat una reculada important el mes d’agost. En comparació amb el juliol, ha tingut una caiguda del 37,4%, derivada d’una contracció tant dels indefinits (-38,3%) com dels temporals (-36,8%). Segons la nota de l’Observatori del Treball de la Generalitat, el registre ha estat “en línia amb el comportament habitual de la contractació en el mes d’agost”. Però, compte!, també cau interanualment, tant pels indefinits com pels temporals.

Quant a la contractació indefinida per la prestació de serveis fixos discontinus, ha experimentat una caiguda interanual del -9,9% l’agost; la resta dels contractes indefinits també ha disminuït, si bé a una taxa inferior (-4,4%). En conseqüència, el pes dels contractes fixos discontinus en el total d’indefinits ha baixat d’1,3 punts percentuals respecte de l’agost del 2023, fins al 31,6%. Aquest punt no em sembla negatiu, sinó tot el contrari.

I, finalment, també com és habitual en aquest mes, la desocupació registrada ha augmentat en comparació amb el juliol; enguany un 2,7%, cosa que representa un augment de 8.707 persones, una mica més que als anys anteriors. El 2022 el creixement va ser del 2,8% i el 2023, del 2,3%. En termes anuals, la desocupació ha disminuït d’un -0,9%, és a dir, 2.882 persones menys. És una xifra molt exigua. A l’estat espanyol, la desocupació continua caient amb més intensitat (-4,8%), com ha passat d’ençà del final del 2022. Llevat del País Basc i Navarra, on ha pujat, al darrere ve Catalunya a molta distància de la resta de comunitats. Val a dir que la taxa de reducció de la desocupació és cinc vegades inferior a la de Madrid o la del País Valencià. Aquesta diferència amb la resta de l’estat és un altre dels aspectes que el nou govern ha de revisar, perquè no és gens bo.

En definitiva, em quedo amb les paraules que ha dit aquest migdia el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta. “Nou curs, nou govern, reformes a la vista i deures a l’hora de revertir la paradoxa que implica tenir persones a l’atur i, al mateix temps, vacants pendents de cobrir a diferents sectors d’activitat”, ha resumit, en relació amb el total de 335.990 persones desocupades, amb 8.707 persones més respecte del juliol (un 2,66% més), xifra que representa un augment més gran que a l’agost de l’any passat. A continuació, ha constatat que la desocupació també creix perquè hi ha activitats que alenteixen el seu creixement i ha alertat que, interanualment, a Catalunya la reducció de la desocupació és cinc vegades inferior a Madrid o al País Valencià.

Cal no perdre de vista aquest mes, que no ha estat gens positiu al mercat laboral.