30.12.2022 - 19:50
Ja tenim el tancament anual de l’augment de l’índex dels preus al consum (IPC), que finalment ha frenat força la seva carrera. Així, l’evolució anual estimada de l’IPC el desembre del 2022 és del 5,8%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Si es confirma, significarà una disminució d’un punt en la taxa anual, atès que al novembre la variació va ser del 6,8%.
Segons que explica l’INE, aquesta evolució és conseqüència del fet que els preus de l’electricitat han pujat menys que el desembre del 2021 i que els carburants han registrat un descens més gran que no pas l’any passat. Per altra banda, també destaquen el vestit i calçat, els preus dels quals disminueixen, tot i que menys que el desembre del 2021, i l’augment dels preus del tabac i, sobretot, dels aliments elaborats. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta de sis dècimes, fins al 6,9%.
De l’avenç fet públic aquest matí per l’INE, cal destacar algunes qüestions importants malgrat els pocs detalls que ofereix, amb la seva habitual moderació expositiva.
La primera, i més crucial, és que tanquem l’any per sota del 6%. Del juliol ençà, després d’haver tocat el màxim en el 10,8%, ha baixat de cinc punts (gairebé la meitat), una moderació que s’ha basat en la davallada dels preus de l’energia, els grans culpables d’haver-la fet pujar abans, des del 0% que hi havia el febrer del 2021 fins a l’esmentat gairebé 11% del juliol d’enguany. Hem de pensar que els preus europeus del gas natural han caigut aquesta setmana fins a situar-se a nivells no vists des d’abans de la invasió russa d’Ucraïna, a final de febrer. Vet aquí per què pot semblar una paradoxa: els preus tanquen l’any en la xifra més baixa d’ençà del novembre del 2021, precisament, en l’exercici en què la inflació ha estat –i és– el principal problema de l’economia.
El segon aspecte que cal destacar és que, per primera vegada en molt de temps, la inflació subjacent supera la general: un 6,9% enfront del 5,8%. I amb un fet important, que ambdues taxes anuals han tingut un comportament molt diferent al desembre. La general ha baixat d’un punt i la subjacent ha pujat de 0,6 punts. Aquest encreuament de les tendències ens diu que la caiguda dels preus de l’energia (pesen gairebé un 30% en l’estructura de l’IPC) ha tingut un efecte immediat, molt superior al del creixement dels preus dels aliments frescs, que estiraven en sentit contrari, dins l’índex general, perquè hi tenen un pes molt menor.
El tercer punt ressenyable és l’augment dels preus en els aliments elaborats, és a dir, un cop han passat per un tractament industrial. Aquí ha confluït una tempesta perfecta, amb els forts increments dels aliments bàsics de fa mesos, els augments dels costs energètics en la manipulació i el transport. I cal afegir-hi l’encariment del preu del diner i dels salaris. A més del fet que fins ara molts fabricants han contingut els marges i ara proven de normalitzar-los apujant els preus. Això fa que el nucli dur de la inflació no segueixi la mateixa pauta que la general, massa influïda pels moviments erràtics dels costs energètics.
No cal dir que aquesta és la inflació que més preocupa els analistes i els rectors dels bancs centrals. Pensem, per exemple, que l’IPC general anual, de desembre a desembre, ha baixat de 0,7 dècimes, mentre que el subjacent ha pujat de 4,8 punts percentuals. Falta veure quin tram els queda, a les empreses, per a augmentar preus sense deixar de ser competitives. En aquest punt, com en tants altres, els marges amb què treballen tenen la darrera paraula. Trobar l’equilibri entre aquests dos punts fonamentals és un dels desafiaments més importants en la gestió de l’empresa. I no és fàcil, sobretot en un entorn tan canviant.
Una altra qüestió crítica: sempre recordem que l’IPC anual té dos punts de referència, el del mes actual i el del mateix mes de l’any anterior. Calcular la dada d’aquesta manera fa que el comportament de tots tingui el seu paper en el resultat final. I si ens fixem en què ha passat el primer trimestre d’enguany, jo em jugaria un pèsol que, si no hi ha grans esdeveniments inesperats, al gener l’IPC podria tornar a situar-se per damunt del 6% i baixaria al febrer i sobretot al març, tenint en compte que el març del 2022 va pujar d’un 3% mensual. Un augment irrepetible. El mes de març, doncs, pot marcar una fita en l’estatística dels preus generals. En canvi, la inflació subjacent la podem veure molt fàcilment per sobre del 7,5% al gener i ja no tinc tan clar el seu comportament posterior, ni tampoc que el març signifiqui cap mena de fita.
Caldrà veure què ha passat en altres països amb relació als preus. Alemanya, França i Itàlia són tres referències importants, a banda de l’espanyola, per a prendre les decisions de pujades dels tipus d’interès. Sobretot Itàlia i Alemanya, que al novembre van assolir l’11,8% i el 10,8% en els respectius IPC. I d’allò que passi i com ho valori el BCE dependran les seves pròximes decisions i també, indirectament, el preu al qual es prestin els diners els bancs privats, és a dir, l’euríbor.
Hem de pensar que l’euríbor a dotze mesos ha superat aquest mes la barrera del 3%, en taxa diària, un nivell que no registrava d’ençà del desembre del 2008. Aquest matí era al 3,325%, el màxim de l’any. D’aquesta manera, el principal índex de referència per a les hipoteques a la zona de l’euro avança les expectatives de més pujades dels tipus d’interès oficials, tal com va anunciar la presidenta del BCE aquest mes. De moment, la tendència alcista de l’euríbor supera les previsions que els analistes havien fet fins ara. Sense dubte és el gran maldecap dels qui tenen una hipoteca a tipus variable. Per cert, el portal immobiliari Fotocasa estima que una persona de cada quatre que volia comprar un habitatge es fa enrere, a la vista dels nous costs de les hipoteques. Veurem canvis en aquest mercat.
En definitiva, deixem enrere un any en què la inflació ha estat la màxima preocupació, amb la paradoxa que l’índex ha acabat més baix que no va començar l’any. Ens emportem cap al 2023 una inflació subjacent molt perillosa i d’un nivell estratosfèric que toca el 7%. Una barbaritat! Malgrat que, oficialment, dominarà la bona notícia de la baixada d’un punt en l’IPC general, el subjacent ens hauria de preocupar molt, perquè, entre més coses, té la clau de les pròximes decisions del BCE.
