Forta davallada de les exportacions catalanes

Les exportacions catalanes van tenir una davallada important durant el mes de març; concretament, del 20,4%, segons les dades que aquesta tarda ha fet públiques el Ministeri d’Economia espanyol. Es manté, agreujada, la tendència dels darrers mesos, en què les xifres ja eren inferiors a les dels mateixos mesos de l’any anterior. La baixada va anar paral·lela a la registrada al conjunt de l’estat espanyol (-19%), per la qual cosa encara s’ha mantingut la participació en el total de les vendes a l’exterior, concretament, en el 26,3%.

De fet, atesa l’evolució trontollant dels nostres principals clients, no ha d’estranyar, aquesta davallada. La prova rau en el fet que tots els sectors principals de l’activitat exportadora presenten baixades contundents. Els productes químics (farmacèutics, sobretot) baixen d’un 26%; els cotxes, que han salvat les xifres de l’any passat, també cauen d’un 19%, i els aliments, d’un 9%. Examinant tot el primer trimestre, es manté la caiguda, però molt més esmorteïda (-9%), atès que les baixades respectives han estat del 10%, del 6% i de l’1%.

Per comunitats, els descensos interanuals més grans es van registrar al març a Madrid (-41,6%), el País Basc (-23,7%) i Catalunya (-20,4%).

Ara bé, una vegada esmentades les xifres, cal dir de seguida que la situació no és tan preocupant com semblen indicar. Hi ha un parell de fets –no intrínsecs– que ajuden a explicar la forta davallada. En primer lloc, cal recordar que en aquestes xifres no es té en compte l’efecte calendari, que aquest març va jugar negativament amb motiu de la festivitat de la Setmana Santa a final de mes.

I, en segon lloc, i de manera definitiva, s’ha de recordar que el març de l’any passat va ser el mes en què les exportacions van assenyalar un rècord mensual mai aconseguit a les vendes exteriors catalanes, amb més de 10.000 milions d’euros. Per tant, la davallada que comentem podria considerar-se “normal”, atès l’extraordinari mes de referència. Si les comparem amb les del mes de febrer passat, per exemple, la baixada ha estat mínima, del 0,8%.

En conseqüència, no es pot arribar a una conclusió gaire negativa, en aquesta davallada del març, perquè alguns factors hi han jugat en contra: com dèiem, l’extraordinari mes de referència, l’efecte calendari i, a més, com a fet preocupant, la tendència de les exportacions dels darrers mesos arran de la feble conjuntura dels nostres principals clients. De fet, en termes interanuals, el març és el cinquè mes consecutiu que registra una baixada de la taxa interanual i, en termes mensuals, només el primer, i molt a la vora de l’anterior.

Dit això, sembla necessari alçar la vista i mirar més enllà. I avui tenim l’instrument necessari per a fer-ho. Segons les dades que apuntava l’Enquesta de Conjuntura de l’Exportació del primer trimestre del 2024, que va presentar el Ministeri d’Economia espanyol fa unes setmanes, la situació negativa dels darrers mesos indicava que la tendència havia de fer un tomb. La base era clara, atès que la cartera de comandes de l’exportació que declaraven els enquestats havia millorat sensiblement respecte de trimestres anteriors i feia un salt endavant important. La pregunta que calia fer-se era quan es materialitzaria aquesta millora en els enviaments efectius dels productes. No ha estat pas al març, però és normal, perquè entre que es fa la comanda i es materialitza i s’envia, passa un temps.

Hem de matisar que l’enquesta a què ens referim era per a tot l’estat espanyol, sense detalls per comunitats. Però, quan a Catalunya tenim una participació del 26%, ens podem sentir representats. Per sectors d’activitat, destacava l’evolució positiva de les comandes en el sector de productes químics i en el de manufactures de consum. Sobre les perspectives, els exportadors també esperaven una evolució favorable de la cartera de comandes per als pròxims tres mesos i dotze, i les seves expectatives, a més de ser positives, milloraven respecte de les del trimestre previ.

Entre els factors que influeixen en l’activitat exportadora, destacaven, per la seva incidència neta positiva, la competència en qualitat. Per la seva banda, la competència en els preus, l’alta cotització del petroli i més matèries primeres, i la situació de les cadenes de subministrament i logística internacional apareixien com els factors que tenien una incidència neta més negativa. En canvi, la influència de la demanda externa, encara que continuava presentant un balanç lleugerament negatiu, millorava substancialment respecte del trimestre anterior. Aquest és, probablement, el punt més important de tota l’enquesta, perquè fins ara era el principal fre.

Un altre punt també molt destacable és que l’indicador sobre contractació de personal en tasques d’exportació el primer trimestre del 2024 millora respecte del trimestre anterior i se situa en valor positiu per primera vegada d’ençà del primer trimestre del 2022. Les previsions de contractació a tres mesos milloren lleugerament, mentre que les previsions a dotze mesos es moderen respecte del trimestre anterior, però continuen essent positives. A més, com a aspecte positiu de l’organització interna, augmenta, en general, el grau de dedicació de la plantilla a l’activitat exportadora.

Quant a les regions de destinació, l’indicador millorava les expectatives a tres mesos en totes les àrees. Els països considerats com a principals destinacions d’exportació en un horitzó més llarg –de dotze mesos– són: França (assenyalada pel 50,9% dels exportadors) i Alemanya (46,1%), seguides de Portugal (32,5%), Itàlia (30,0%), el Regne Unit (26,4%) i els EUA (26,1%). Aquí no podem dir que hi hagi gaire sorpresa. Si de cas, la recuperació d’Alemanya, que és una dada esperançadora.

En definitiva, ha estat un mes de març negatiu, però no tant com semblen explicar les xifres, pels motius esmentats. Cal esperar que la millora en la cartera de comandes tingui efectes d’ací als mesos vinents i retornem a una evolució positiva de la tendència exportadora de les empreses catalanes.