23.02.2024 - 19:50
Un dels problemes més roents de la situació social a Catalunya és, sens dubte, el de l’habitatge. Aquests darrers mesos hem anat veient com baixava l’oferta i la xifra d’hipoteques per a la compra de pisos. Ara ja disposem de les dades de l’any passat i no són gens positives. Segons l’Observatori Notarial de Catalunya, durant el 2023, el nombre d’operacions per a la concessió de préstecs hipotecaris per a l’adquisició de l’habitatge va experimentar un descens del 24,6% respecte del 2022, fins a assolir les 47.090 transaccions en total. És un descens de tres punts per sota de la mitjana estatal, on la variació anual va ser de -21,3%. Quant a la compravenda d’habitatges, el 2023 va experimentar un descens anual del 12,8%, amb un total de 96.483 operacions fetes; més d’un punt per sobre de la mitjana estatal, que va ser d’un -11,2%.
Raquel Iglesias, vice-degana del Col·legi, constatava aquesta setmana que “el descens del desembre, més moderat que els mesos anteriors, consolida la tendència de l’any 2023, en què s’han viscut unes quantes pujades del tipus d’interès que han condicionat notablement l’autorització de préstecs hipotecaris i, en grau més baix, les compravendes”.
El fenomen del descens no ha tingut lloc únicament a Catalunya, on va ser del 19,2%. De fet, a les Illes va ser del 21,5%. I la tendència es va registrar a tot l’estat, on el nombre d’hipoteques sobre habitatges es va reduir en totes les comunitats autònomes. Segons que va publicar ahir l’INE, els descensos més importants van ser a La Rioja (-36,1%) i Galícia (-21,9%), a més de les Illes.
Per valorar equitativament aquestes caigudes, cal tenir en compte que els dos anys anteriors van ser molt bons. A Catalunya, per exemple, el 2022, el nombre d’hipoteques constituïdes va augmentar d’un 15%, segons l’Idescat, i el capital prestat en aquestes hipoteques va créixer d’un 21%. I l’any 2021, els creixements van ser d’un 29% i d’un 15%, respectivament. La base sobre la qual es fa el càlcul és molt important, de manera que el 2024 la tendència de les xifres pot ser molt diferent.
Però hi ha un punt més sobre la qüestió, que em sembla molt important. Aquestes dades les hem sabudes tot just l’endemà de la publicació de l’“Enquesta de demanda d’habitatge a Catalunya. Segon semestre de 2023”, que és el nou treball publicat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), on es detallen les característiques de la demanda efectiva d’habitatge, és a dir, les persones o llars que han estat cercant habitatge activament durant el segon semestre de 2023.
I les xifres que aporta ens haurien de fer pensar. Resulta que gairebé un 14% de la població catalana ha estat cercant habitatge en aquest període. D’aquests, un 46% busca habitatge en propietat i un 37% per a llogar, mentre que un 17% busca propietat o lloguer indistintament. Per àmbits territorials, la demanda de lloguer és semblant, però la de propietat és molt més reduïda a l’àrea metropolitana (40,4%) que a la resta de Catalunya (52,1%); en canvi, a l’àrea metropolitana destaca un 20,2% de la demanda que cerca indistintament lloguer o propietat, mentre que a la resta de Catalunya només ho fa l’11,3%.
L’enquesta fa un pas més enllà i, en l’anàlisi de les característiques de la demanda, comenta que a Catalunya els dos segments d’edat on hi ha més demanda són els joves de 16 anys a 29 (18,3%) i els de 30 anys a 44 (25,7%). D’altra banda, es fixa en la nacionalitat, en què també superen la mitjana els estrangers, amb un 32,4% de demanda. Quant al règim de tinença d’aquests tres grups estudiats: tant els joves de 16 anys a 29 com la població estrangera cerquen majoritàriament habitatges de lloguer (52,8% i 53,2% respectivament), en contraposició al grup de 30 anys a 44, on el 48,5% prefereix la propietat. El període de la recerca és majoritàriament de més d’un any: el 44% dels qui volen propietat i el 35,3% dels que volen lloguer.
Com era d’esperar, el principal problema percebut pels demandants d’habitatge són els preus elevats de l’oferta, sobretot per als qui cerquen lloguer (94,3%) i els d’obra nova (90,2%) de l’àrea metropolitana. Entre els qui busquen de segona mà, els preus elevats també són el principal problema, tot i que amb menys pes; seguit per la preocupació pel mal estat dels habitatges (41,8% a l’àrea metropolitana); una preocupació comuna als qui cerquen de lloguer (41,4% a l’àrea metropolitana), que a més pateixen per la manca d’oferta.
Sobre aquest problema, però centrat a la ciutat de Barcelona, en va parlar ahir el batlle, Jaume Collboni, al Col·legi d’Economistes de Catalunya, en un intent de donar esperances als joves que es troben en aquesta situació. Collboni va dir que apostava per un canvi legislatiu i que la ciutat podia tenir un potencial de construcció de 70.000 habitatges, dels quals la meitat podien ser de protecció oficial. Sota l’actual marc normatiu, que, entre més, reserva el 30% de les noves construccions a pisos protegits, Collboni va dir que no s’havia assolit els objectius d’oferta i que la llei tenia un efecte contraproduent perquè s’havia aturat la construcció privada. Per què ha trigat tant, a adonar-se’n, l’ajuntament?
En aquest sentit, va dir que confiava de poder presentar ben aviat una proposta de reforma, i va subratllar que en altres ciutats, com Nova York, aquest 30% es monetitza i es converteix en un fons que l’ajuntament fa servir per a construir habitatge. Queda dit i apuntat. Esperem que la mesura no quedi en el fons d’un calaix. No seria la primera vegada…
