Sotrac fort de l’activitat el tercer trimestre

Avui hem tingut notícia de dos indicadors molt importants en el món econòmic. Si ahir van ser l’EPA i la pujada dels tipus d’interès del BCE, avui esperaven torn l’avanç de l’IPC i el creixement del PIB del tercer trimestre, tots dos a escala estatal. Ahir les dades no van ser bones, ni en el mercat laboral, ni per la pujada del 0,75% en el tipus de referència. Ni tampoc per la contundència expressada per Christine Lagarde sobre què vol fer amb el preu del diner mentre no baixi la inflació. Avui, una de les dues xifres publicades és bona i l’altra no.

Comencem per la bona. La inflació anual estimada de l’IPC l’octubre del 2022 és del 7,3%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’Institut d’Estatística espanyol (INE). Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, si es confirma, significaria una disminució de més d’un punt i mig en la taxa anual, atès que al setembre aquesta variació va ser del 8,9%. Aquesta evolució és deguda, principalment, a la baixada dels preus de l’electricitat, que van pujar l’octubre del 2021. També hi influeix, encara que no tant, el descens del gas, davant la pujada de l’any anterior, i l’augment dels preus per l’entrada de la nova temporada de roba i calçat, més moderat que el 2021. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) es manté al 6,2%. Aquesta, per mi, és la gran notícia dels preus.

Vet aquí l’explicació concisa que aporta l’INE sobre l’avanç dels preus d’aquest mes. Jo hi afegiria un aspecte clau, en aquesta baixada espectacular en termes anuals, que és que la pujada intermensual ha estat del 0,4%, mentre la referència de l’octubre de l’any passat va ser de l’1,8%. En aquesta columna ja havíem comentat, en el seu moment, que l’IPC es podia situar al voltant del 7% per aquest fet, que ha acabat essent cabdal; al marge, és clar, de les baixes registrades a l’energia. Al novembre les coses canviaran, perquè l’any passat va pujar només d’un 0,3% i és molt fàcil que el mes vinent tornem a tenir un alça en els preus, en termes interanuals. Per tant, encara és molt d’hora perquè ningú canti victòria.

Per altra banda, la inflació a Alemanya ha sorprès molt negativament a l’alça. Els preus han assolit el rècord del 10,4% a l’octubre, segons que avança l’Oficina Federal d’Estatística. Els preus de l’energia han pujat d’un 43%, lleugerament per sota de l’augment del 43,9% al setembre, però això ha estat més que compensat per un creixement del preu dels aliments, del 20,3%, i dels serveis, fins al 4%, que marquen la tercera pujada consecutiva. Malauradament, els preus alemanys tenen un pes relatiu molt important en les decisions del BCE. Aquesta dada és una empenta addicional a l’escalada dels tipus d’interès.

I ara la mala notícia. El PIB estatal registra una variació del 0,2% el tercer trimestre del 2022 respecte del trimestre anterior, en termes de volum. Aquesta taxa és 1,3 punts inferiors a la registrada el segon trimestre, una baixada notable en el ritme de creixement. La variació interanual del PIB, per la seva banda, se situa en el 3,8%, davant el 6,8% del trimestre precedent. És una caiguda espectacular de tres punts. Entre més coses, explica el mal comportament del mercat laboral que comentàvem ahir.

La qüestió preocupant és que aquesta mala dada arriba en un trimestre en què el turisme ha anat força bé i les exportacions també, encara que han baixat molt el ritme. L’INE carrega la responsabilitat de l’alentiment de l’activitat a la despesa en el consum final, que s’incrementa només d’un 0,3% respecte del mateix trimestre del 2021. Aquesta taxa és sis dècimes inferior a la del segon trimestre. I, concretament, la despesa en consum final de les llars experimenta una taxa interanual de l’1,5%, fet que representa 1,0 punts menys que el trimestre passat.

És obvi que aquesta desacceleració era un fet cantat, atesa la caiguda en vertical del poder adquisitiu de les famílies per culpa de la inflació. Tots tenim menys diners reals per a gastar i psicològicament ens frenem i eliminem les despeses que no són estrictament necessàries. Per la seva banda, la formació bruta de capital –la inversió– registra una variació del 2,9%, inferior en 2,8 punts de la del trimestre anterior. Els empresaris, lògicament, han posat el fre a noves inversions, vist el panorama. Recordem que l’índex de confiança empresarial ha baixat d’un 2,9% el quart trimestre del 2022 respecte del tercer.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) ha posat de manifest aquesta tarda que les darreres dades fetes públiques per l’INE palesen clarament que les economies espanyola i catalana han començat un canvi de cicle. Per tal d’afrontar aquesta situació, el degà del CEC, Carles Puig de Travy, diu que cal continuar aplicant un mix de polítiques econòmiques que combini accions sobre la demanda i sobre l’oferta. D’una banda, accions encaminades a fer front a les tensions inflacionistes mitjançant la política monetària, en línia amb la que ja aplica el BCE. I, d’una altra, mesures que actuïn sobre els costos energètics, com les que es prenen en el context comunitari (mercat elèctric, infrastructures, subministraments…). I matisa: “Però, també, polítiques que evitin una contracció excessiva de l’activitat econòmica, sobretot pel que fa al consum familiar, amb mesures, per exemple, que compensin l’impacte de la pujada de la despesa energètica i dels costos financers associats a la pujada dels tipus d’interès.” És a dir, que no facin perdre l’equilibri que tots desitgem, tan difícil de regular. Hi estic d’acord, però em fa molta por que això es compleixi, pel comportament possible del BCE, després de saber la xifra brutal d’inflació alemanya d’octubre.