Fort clatellot laboral el quart trimestre

Els resultats del mercat laboral que hem anat sabent fins ara eren força bons, i no seguien l’evolució de l’activitat econòmica. Els indicadors econòmics eren molt pitjors que no pas els laborals. Però aquest trimestre la diferència s’ha trencat. En realitat, no ens hauria de sorprendre gaire, perquè les qüestions laborals sempre van amb un cert retard respecte de la marxa de l’activitat, cosa lògica. Sí que m’ha sorprès la força amb què l’impacte negatiu ha afectat Catalunya, si més no, en comparació amb la resta de l’estat espanyol.

Hem de pensar que l’últim trimestre l’ocupació a Catalunya ha baixat de 41.000 persones, davant les 82.000 estatals. I que els desocupats han augmentat de 22.000, i a tot l’estat de 44.000. La meitat, en tots dos casos. Són xifres molt altes, sobretot tenint en compte el comportament tan bo de la indústria, amb un creixement de 15.000 treballadors durant el trimestre i 31.000 durant tot l’any. Pensem que a tot l’estat espanyol la baixada de l’ocupació industrial el quart trimestre ha estat de 8.000 persones i l’augment interanual, de 36.000. Vol dir que la creació de feina a Catalunya en aquest sector ha estat de 86 nous treballadors de cada 100 a tot l’estat aquests darrers dotze mesos.

Evidentment, amb la publicació de l’EPA del quart trimestre del 2022 ja es pot fer balanç complet de l’any passat, un any caracteritzat, en termes laborals, per un comportament molt desigual a les dues meitats de l’exercici, amb una bona evolució a la primera meitat de l’any i una pèrdua accelerada del ritme de creixement a la segona. El conjunt de l’any 2022 s’ha tancat amb un augment de l’ocupació molt minso, de només 20.800 persones, cosa que significa un ritme interanual del 0,6%, que és menys de la meitat del ritme de l’estat espanyol (1,4%). Aquesta xifra contrasta notablement amb els ritmes d’augment de la feina de la primera meitat de l’any, que aquí eren del 3%. La pèrdua de ritme s’ha produït de manera ininterrompuda els últims trimestres del 2022.

De totes maneres, en el cas de l’ocupació, jo destacaria tres aspectes que considero positius. El primer és el de la indústria, que acaba l’any amb un creixement del 5,2%, vuit vegades més alt que el global català (0,6%). El segon, que em sembla molt notable, és que l’ocupació en el sector de les TIC ha crescut d’un 8,3%, una taxa que iguala l’altre sector d’èxit de l’any, el turisme, també amb un 8,3%. En canvi, a l’altra banda de la balança hi trobem la cultura i l’oci, en què la caiguda és del 13%.

En la valoració de les dades que ha fet el secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, ha dit: “L’empitjorament de la taxa d’ocupació el 2022 ens acosta a la realitat i, per tant, seria inexplicable que no tinguéssim pressupostos a Catalunya.” En vista de la situació d’incertesa en l’àmbit macroeconòmic, ha fet un clam als partits polítics: “Cal fer els deures, continuar treballant, prendre decisions i aconseguir resultats, perquè els pressupostos preveuen mesures de reactivació de l’economia com ara l’execució del Pacte Nacional per a la Indústria, a més de polítiques actives d’ocupació orientades a potenciar la formació professional.”

La directora de l’Àrea de Treball de PIMEC, Sílvia Miró, ha posat en relleu l’augment preocupant en el nombre de famílies de Catalunya amb tots els membres actius sense feina, que ja és un total de 136.300. Un nombre que augment intertrimestralment de 31.100 i interanualment de 10.500. De la mateixa manera, ha destacat la reducció de llars amb tots els membres actius ocupats: 12.600.

Aquest empitjorament dels indicadors catalans respecte dels estatals aconsellen, segons el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, “prendre mesures de llarg abast per part del govern i del parlament, i justifiquen la necessitat urgent d’aprovar uns nous pressupostos de la Generalitat per al 2023 per generar estabilitat econòmica i disposar d’eines per a contribuir a la creació d’ocupació”.

Dit això, trobo a faltar una valoració oficial de les dades per la Generalitat, perquè l’explicació que ha aportat l’Observatori del Treball és merament informativa.

Malgrat el cop que implica per a Catalunya aquesta informació de l’EPA, hi ha un parell de fets que cal destacar, perquè mostren que no tot és negatiu. Em refereixo al cas de la desocupació. El primer és la baixada molt forta que ha tingut la desocupació juvenil (menors de vint-i-cinc anys) en un any. Han estat 7,5 punts percentuals de desembre a desembre, i s’ha situat en un 19,7%, una taxa molt alta, però que, respecte de l’estat espanyol, és gairebé deu punts lluny (29,2%). Per una altra banda, Catalunya és la comunitat on és menor, cosa que no passava un any enrere. Vol dir que alguna cosa es deu haver fet bé.

Un altre aspecte destacable és l’evolució de la desocupació femenina. La taxa total de desocupació ha baixat en un any del 10,1% al 9,9%, que realment és molt poc. Però si ho mirem per gèneres, les diferències són curioses, per la diferència que hi ha entre si. La desocupació masculina ha augmentat d’un 10,4% i la femenina ha baixat d’un 12,3%. És una disparitat molt important i que té una tendència clara a igualar les taxes de desocupació, que havien estat molt separades, en favor de les masculines. Avui són del 9,7% en els homes i del 10,1% en les dones.

I em queda, finalment, un altre punt que no puc passar per alt, perquè em preocupa, encara que només en tingui dades a escala estatal. En refereixo a les xifres sobre els estrangers al mercat. Pensem que en un any els nous ocupats a l’estat espanyol han estat 279.000. Doncs bé, d’aquests, 240.000 són estrangers. La proporció és brutal. Per cada ciutadà de l’estat espanyol que ha trobat feina, hi ha sis estrangers. I, quant a la desocupació, dels 80.000 menys que hi ha al final del 2022, uns 30.000 són forans. Ambdues xifres tenen poc a veure amb l’estructura del mercat laboral estatal, on per cada 6,6 autòctons hi ha un estranger. Haurem de veure quina mena d’ocupació s’ha creat durant el 2022 i el perquè d’aquesta diferència tan forta.

En definitiva, un trimestre laboral que ha estat molt negatiu i que respon a l’evolució tan fluixa de l’activitat econòmica dels anteriors. I això en uns moments en què els indicadors conjunturals de l’últim mes semblen haver recuperat una mica el to positiu. Demà veurem com ha evolucionat el PIB del quart trimestre a l’estat espanyol i podrem lligar, una mica més, aquestes dades laborals amb les econòmiques.