01.05.2019 - 21:50
|
Actualització: 01.05.2019 - 23:41
La victòria folgada del PSOE a les eleccions espanyoles de diumenge passat ha acostat Pedro Sánchez a la reelecció. El candidat socialista és l’únic capaç d’articular una majoria al congrés i pot triar entre Ciutadans, tot i l’oposició del partit de Rivera a pactar-hi, o Unides Podem i el sobiranisme català i basc per aconseguir prou suport en la investidura.
El primer pas serà la constitució de la cambra el 21 de maig. Després, el nou president del congrés espanyol –probablement també socialista– farà una ronda de contactes i proposarà el nom de Sánchez a Felipe VI. La primera votació d’investidura no arribarà fins que no hagin passat les eleccions del 26-M, segurament al juny, coincidint amb l’aniversari de la moció de censura contra Rajoy, que va guanyar Sánchez.
A la primera volta el candidat socialista ha d’aconseguir el suport de la majoria absoluta de la cambra, 176 diputats. Si no els aconseguís, tindria una altra oportunitat a la segona volta, en què n’hi hauria prou amb més vots positius que no pas negatius. Aquesta vegada les abstencions potser seran decisives i Sánchez tindrà tres escenaris possibles. Desgranem les possibles sumes que poden fer de Sánchez nou president.
Escenari 1: PSOE + Cs
Ara per ara és poc probable. ‘La coalició de l’Ibex-35‘, com l’han batejada ERC i els comuns, aplega 180 diputats, quatre més que la majoria absoluta (176). Sánchez seria elegit a la primera volta, però hauria de convèncer Albert Rivera de retirar el cordó sanitari que va imposar-li abans no comencés la campanya electoral i el dirigent de Cs hauria de desdir-se de les paraules i promeses al seu electorat. La relació entre tots dos no és pas bona després de totes les desqualificacions que Rivera ha dedicat a Sánchez per haver dialogat amb l’independentisme, com demostra el fet que ni tan sols li hagi trucat per felicitar-lo de la victòria. La militància del PSOE també va expressar-se en contra del pacte amb Cs la mateixa nit electoral cantant ‘amb Rivera no’ quan Sánchez va sortir a celebrar els resultats.
Escenari 2: PSOE + UP + abstencions sobiranistes
L’alternativa de Ciutadans és Unides Podem. Pablo Iglesias ha insistit durant la campanya i després del 28-A que vol formar un govern de coalició amb el PSOE, mentre que els socialistes han expressat la voluntat de governar en solitari i fer una política de geometria variable al congrés. Tanmateix, per a la investidura, Sánchez necessitaria els vots positius d’Unides Podem, que afegits als del seu partit serien 165 diputats. La triple dreta i Navarra Suma –una coalició del PP i Cs que ha aconseguit dos diputats a Navarra– en sumarien 149. Per tant, Sánchez necessitaria si més no una abstenció dels partits sobiranistes per ser investit en segona volta per majoria simple. Si ERC i JxCat votessin en contra, hauria de negociar el vot positiu del PNB i d’opcions com ara Coalició Canària (2), Compromís (1) i el Partit Regionalista de Cantàbria (1).
Escenari 3: PSOE + UP + PNB, sense l’independentisme
És una suma que obtindria 171 diputats. El PNB podria negociar millores per a l’autogovern basc i frenar la dreta en canvi del vot positiu, sense tenir en consideració la situació de repressió de l’independentisme català. És poc probable que EH Bildu acceptés aquesta fórmula, però Sánchez podria aconseguir també els suports de Coalició Canària (2), Compromís (1) i el Partit Regionalista de Cantàbria (1) i assolir el suport de 175 diputats, just la meitat de la cambra. En aquest escenari, podria empènyer ERC i JxCat a votar en contra de la investidura al costat del PP, Cs i Vox, amb el desgast i la pressió que això significaria. A més, cal tenir present que l’independentisme podria estimar-se més de facilitar l’arrencada de la legislatura amb una abstenció per evitar la repetició electoral i el perill de l’ascens de la dreta.
Com es resoldrà?
Sánchez ha mogut la primera fitxa i ha anunciat una ronda de contactes amb Casado, Rivera i Iglesias la setmana vinent. El tacticisme i l’estratègia electoral amb vista a la cita del 26-M probablement frenaran qualsevol acord els dies vinents, però caldrà estar atents a la manera com es desenvolupa la campanya de Ciutadans. Si Rivera manté el to dur contra Sánchez i el PSOE, serà poc probable que acabi havent-hi un pacte entre els socialistes i Cs. Ara, si Rivera vira el discurs i rebaixa el to, ‘la coalició de l’Ibex-35’ començarà a prendre forma.
Si Cs no pacta amb el PSOE, hi ha més sumes possibles amb vista a la investidura de Sánchez, com el suport d’Unides Podem i els quinze diputats d’ERC. Això donaria a Sánchez 180 diputats a la primera volta, però és una suma que s’albira difícil perquè Esquerra Republicana ha dit que no donaria cap xec en blanc i que vol negociar la fi de la repressió i el referèndum, dos elements molt allunyats de les posicions actuals del PSOE.
A més, aquests últims mesos ERC i JxCat s’han preocupat de mantenir una mínima unitat d’acció a Madrid. De fet, durant la campanya tots dos partits han evitat de posar línies vermelles a la negociació amb el PSOE i estan d’acord en les condicions amb què cal establir les bases d’un diàleg sense límits. Un vot diferent a la investidura trencaria aquesta unitat d’acció i podria generar més malestar entre les files de l’independentisme, fet pel qual sembla poc probable. En tot cas, la incògnita de la investidura de Sánchez no es resoldrà fins que no hagin passat les eleccions municipals, autonòmiques i europees del 26-M.
