17.05.2017 - 17:09
MADRID, 17 (EUROPA PRESS)
El Grup Forestalia, Gas Natural Fenosa, Enel Green Power Espanya, la filial ‘verde’ d’Endesa, i Gamesa s’han adjudicat més de 2.600 megawatts (MW) en la subhasta de renovables celebrada aquest dimecres, segons han informat a Europa Press fonts coneixedores del resultat.
La subhasta, com es preveia, ha tornat a comptar amb tanta pressió competitiva que els incentius han quedat reduïts a zero, com va succeir en la de l’any passat, i ha tingut com a tecnologia guanyadora l’eòlica, que es va emportar la majoria dels megawatts en joc, han assenyalat les mateixes fonts.
Forestalia ha tornat a donar la sorpresa, com va ocórrer ja en la subhasta de l’any passat, en adjudicar-se el paquet més gran en la subhasta, amb 1.200 megawatts (MW), el 40% del total dels 3.000 MW que finalment es van llançar.
L’any passat, en la subhasta que posava fi a la moratòria ‘verde’, el grup aragonès presidit per Fernando Samper es va adjudicar més de 400 MW -300 MW eòlics i més de 100 MW de biomassa- dels 700 MW que es van posar en joc.
Per la seva banda, Gas Natural Fenosa s’ha adjudicat 667 MW en la subhasta, mentre que Enel Green Power Espanya s’ha fet amb una partida de 540 MW i Siemens Gamesa amb 206 MW.
Altres grups més petits, com Norvento, que ha guanyat 128 MW, i el grup aragonès Brial, que s’ha fet amb 237 MW, han completat pràcticament el total dels 3.000 MW renovables llançats, segons les dades provisionals de la subhasta.
Iberdrola, que és la primera empresa per potència eòlica a Espanya amb més de 5.500 MW, ha acudit a la subhasta però no s’ha adjudicat cap megawatt.
També s’han quedat fora de l’adjudicació Viesgo i EDP Renovavéis, mentre que Acciona, un altre dels grans del sector, no ha acudit a la subhasta.
PROCEDIMENT DE LA SUBHASTA
La ‘macrosubasta’ de renovables celebrada aquest dimecres ha posat en joc 2.000 MW, ampliables a 3.000 MW. L’objectiu de la subhasta llançada pel Govern espanyol és permetre introduir les tecnologies renovables més eficients en costos i que la convocatòria permeti a Espanya avançar en el compliment dels objectius de la UE de renovables per al 2020.
Per a això, la subhasta ha utilitzat un sistema marginalista en el qual els interessats han licitat a la baixa fins a completar la borsa de megawatts en joc.
A més, aquesta subhasta s’ha presentat com a tecnològicament neutral, de manera que podien competir totes les fonts de generació renovable.
Aquesta circumstància diferia de l’ocorregut en la subhasta del 2016, en la qual es van posar en joc a principis del 2016 un total de 700 MW, dels quals 500 MW eren eòlics i els 200 restants, de biomassa, i que es va tancar sense incentius i sense adjudicació per a les grans elèctriques.
No obstant això, aquest plantejament ha generat controvèrsia en el sector, ja que la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) va considerar que no hi havia tal neutralitat i va sol·licitar mesures precautelars al Tribunal Suprem per a la suspensió de la subhasta, que finalment no van ser acceptades per l’Alt Tribunal, en considerar que el mecanisme beneficia l’eòlica.
CRÍTIQUES DEL SECTOR FOTOVOLTAIC
De fet, el resultat de la subhasta ha estat criticat pel sector fotovoltaic, que s’ha considerat discriminat enfront de l’eòlica. Així, la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) ha anunciat la seva intenció de presentar una denúncia davant la Direcció general de la Competència de la Comissió Europea.
En un comunicat, l’associació assenyala que, malgrat haver ofert al mateix preu que l’eòlica, a l’energia fotovoltaica no se li ha adjudicat cap megawatt en el procés.
Per la seva banda, l’Associació Nacional de Productors Fotovoltaics (Anpier) ha assegurat que la subhasta constata que el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, “amb el beneplàcit del Govern”, ha usat “criteris esbiaixats que penalitzaven qualsevol pretensió de generació social”.
