Forcadell denuncia la situació de les dones a la presó del Mas d’Enric

‘A fora puc fer més feina que a dins’, diu Carme Forcadell que té ganes de fer vida normal i tranquil·la. De fet, l’experiència a la presó fa que hagi decidit dedicar-se a la lluita pels drets de les dones. ‘La construcció de qualsevol projecte de país ha d’anar lligat a l’alliberament de la dona’, diu. La presidenta del parlament rep nombroses visites als locutoris del centre penitenciari del Mas d’Enric. La majoria, però, no es fan públiques. Vol ser discreta, no té interès per fer-se notar. Ja fa deu mesos que està a presó, sis dels quals els ha passat a la cel·la que ocupa ara.

Forcadell té el repte ‘d’empoderar’ les 32 dones amb les quals comparteix mòdul. Ha fet del feminisme el centre del seu dia a dia, intenta que les altres internes reflexionin sobre el seu paper com a dones dins i fora del Mas d’Enric i ha aconseguit que s’organitzin per reivindicar drets.

La presidenta Forcadell ha portat la política a la vida de la presó, i ho ha fet per a intentar acabar amb el masclisme. ‘Farem la revolució feminista aquí dins’, assegura satisfeta i amb empenta des del locutori on rep les visites. Afirma que té moltes ganes que arribi el judici i que ha dedicat moltes hores a estudiar la seva defensa. Forcadell diu que ho té fàcil per preparar-la. ‘Només he de dir la veritat’, afirma.

El centre penitenciari té una població reclusa de gairebé 800 persones, i només 33 són dones. ‘La presó és reflex de la societat. Com que la societat és masclista, la presó també. Està tot pensat per als homes’, diu amb un punt d’indignació. I és per això que des que està tancada, ha decidit de fer del seu dia a dia una petita ‘revolució feminista’. La conquesta que la fa sentir més orgullosa és la dels assecadors que han aconseguit. ‘Això s’ha acabat, les estic empoderant totes’, diu somrient.

Per poder aconseguir canviar certes tendències –i algunes de les actituds masclistes de les mateixes preses–, Forcadell ha portat la política més bàsica al Mas d’Enric. Juntament amb algunes companyes, i amb el suport de la direcció del centre, ha creat tres comissions per poder reivindicar petites millores i, de pas, organitzar les dones perquè sentin que poden canviar el seu món.

Des de l’arribada de Forcadell, les recluses es divideixen entre les que s’han apuntat a la comissió d’acollida, les que participen en la de cultura i esport, i les que formen la de treball, on està ella. Ha aconseguit convèncer tres internes perquè liderin cada grup, i ha organitzat una mena d’eleccions per a elegir ‘una delegada’ que portarà les reivindicacions a la direcció del centre. ‘La setmana que ve tenim la reunió i votarem l’elecció’, explica, tot afegint que té la seva favorita i està fent ‘campanya per ella’. ‘Els hi faig com de delegada sindical, però elles s’han de saber organitzar com a dones que són’.

Quan parla del judici no pot evitar admetre que, en el fons, té esperança que serveixi per deixar la presó aviat. ‘A fora puc fer més feina que a dins’, assegura. Forcadell té ganes ‘de fer vida normal i tranquil·la’. De fet, per a quan deixi la presó ja té plans. El moment vital pel qual passa i l’experiència que està tenint amb les preses la porten a voler dedicar-se a la lluita pels drets de les dones. ‘La construcció de qualsevol projecte de país ha d’anar lligat a l’alliberament de la dona’, diu.