Forcadell defensa que la resolució del referèndum unilateral té ‘caràcter autònom’ i no contravé el TC

La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha dit que la resolució del referèndum unilateral que es va votar en el debat de política general té un ‘caràcter autònom’ i no contravé el Tribunal Constitucional (TC). Això ha exposat en un document signat per ella, juntament amb quatre membres de la mesa: el vice-president primer, Lluís Corominas (JxSí), i els secretaris Anna Simó (JxSí), Joan Josep Nuet (CSQP) i Ramona Barrufet (JxSí). És un document que el tribunal va demanar al desembre, quan va admetre a tràmit l’incident d’execució de l’advocat de l’estat espanyol contra la resolució.

Els signants demanen que es desestimi l’incident d’execució proposat pel govern espanyol i defensen l’actuació de la mesa, perquè si es persegueix qui permet la llibertat d’expressió ‘la democràcia desapareix, i el marc polític té un altre nom: no democràcia’.

Així mateix, consideren que no es van contravenir ni la sentència, ni la interlocutòria ni la providència del TC en les actuacions parlamentàries que van dur a l’aprovació de la resolució del referèndum unilateral i el procés constituent en el debat de política general. Segons l’escrit, aquest debat no prové de cap acte anterior del parlament i, per tant, no hi ha la vinculació que escauria en la continuïtat d’un incident d’execució. ‘Quan el que es busca no és el compliment de la legalitat, sinó anul·lar la discrepància política fent un mal ús dels tribunals, el que cal protegir no és la voluntat del govern de l’estat sinó la democràcia’, diu el document. I afegeix que el TC hauria d’emparar la protecció del dret de llibertat d’expressió i el de participació per part de la mesa i sosté. ‘Deixar d’exercir les seves funcions és posar tot el procediment en mans del govern espanyol en la seva pretensió de conculcar aquests drets fonamentals’, rebla l’escrit.

També s’hi recorda la relació entre llibertat d’expressió, dret de participació i inviolabilitat, drets protegits en el sistema jurídic. Concretament, els signants consideren que no permetre algunes opinions al debat de política general utilitzant la mesa com a òrgan de censura prèvia incideix en la llibertat d’opinió pública. Esmenten també que tant el TC espanyol com el Tribunal Europeu de Drets Humans han declarat que la llibertat d’expressió ‘val tant per a la difusió d’idees i opinions favorables com també […] per aquelles que són contràries, xoquen o inquieten l’estat’.

Els membres de la mesa es demanen com es pot fer arribar a l’electorat la pluralitat d’opinions en un debat d’orientació política general si la mesa en prohibeix algunes i consideren que admetre unes propostes de resolució i no unes altres pel contingut polític equivaldria a ‘suprimir la democràcia utilitzant les eines de què s’ha dotat el govern de l’estat espanyol’. Per tot això, els membres de la mesa es reafirmen en la seva actuació i acaben dient: ‘Els advertiments del TC són d’una vaguetat i ambigüitat tals que si s’interpreten de manera extensiva posen en risc la base de l’autonomia parlamentària, el dret de participació, el pluralisme polític i la llibertat d’expressió.’