07.04.2022 - 19:10
|
Actualització: 07.04.2022 - 21:10
El cas de persecució contra Carme Forcadell és diferent dels altres. És tan diferent que és un cas sense precedents en cap democràcia parlamentària, l’empresonament de la presidenta d’un parlament per la seva activitat parlamentària, per haver permès el debat i la tramitació de lleis. Amb aquesta rotunditat ha presentat l’advocat basc Iñigo Iruin el recurs de Forcadell al Tribunal Europeu dels Drets Humans per la seva condemna a onze anys i mig de presó per sedició. Iruin, que també és el nou advocat de Meritxell Serret, lidera ara també l’equip de defensa de la presidenta al costat d’Olga Arderiu i de Raimon Tomàs, que han comparegut juntament amb Forcadell i la vice-secretària de lluita antirrepressiva d’ERC, Marta Vilaret, en la presentació pública del contingut del recurs.
Un recurs que es va presentar formalment el proppassat 30 de març al TEDH, i que s’afegeix als que ja han presentat Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, i que precedeix els que presentaran Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa. Però atesa la complexitat del cas, que podria fer que acabés en segons instància en mans de la gran sala del TEDH, el fet que probablement el tribunal acumularà els nou casos i que ja no són tancats a la presó fa preveure que la resolució trigui molt temps en arribar.
En tot cas Forcadell vol fer veure l’excepcionalitat del seu cas, sobre un fet primordial, que es va vulnerar el dret de la inviolabilitat parlamentària. “S’ha de poder parlar de tot en un parlament, i l’únic límit és el respecte als drets humans”, ha dit Forcadell, que ha enumerat els altres drets del Conveni Europeu dels Drets Humans que li van ser vulnerats durant la persecució judicial de què va ser víctima, com ara “la vergonyosa manca d’imparcialitat del jutge Llarena en el moment que ell es va presentar com a víctima dels fets que instruïa.”
O la vulneració del dret de representació política i la llibertat d’expressió, perquè durant el temps que fou tancada a la presó, tant preventivament com amb la condemna, se la va silenciar. “Se’m va apartar de l’esfera pública com a presidenta del parlament i com a activista social. Sempre he dit que vaig anar a la presó més per haver estat presidenta de l’ANC que per ser presidenta del parlament, i la prova és que els companys de mesa van ser jutjats per desobediència al TSJC, i no al Suprem”, ha dit. I, de fet, aquest és un altre dels drets que se li va vulnerar, el del jutge predeterminat per la llei.
Aquest és un dels drets vulnerats que tenen en comú tots els condemnats, i també els exiliats. De fet, és un dels que va esgrimir Bèlgica per a desestimar l’euroordre contra Lluís Puig, i que ha estat motiu de debat encès al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la causa de les pre-judicials de Pablo Llarena. Iruin ha dit que podria haver-hi influència de la resolució de la causa de Luxemburg en el cas al TEDH, però s’ha mostrat prudent, fins que no se sàpiguen els detalls de la sentència, que es preveu per a la tardor vinent.
Als drets vulnerats compartits per tots els presos hi ha també el del dret de reunió, i també el del dret al principi de legalitat, que ha explicat l’advocat Raimon Tomàs. “La vaguetat de l’article de sedició al codi penal ha estat aprofitada pel Suprem per incloure en el delicte coses que no ho són, que en el cas de Forcadell és l’activitat parlamentària que va dur a terme, i que no pot ser qualificat de sedició.”
Però allò que fa singular el cas de Forcadell és la violació de la seva activitat com a presidenta del parlament, i també el fet que en el seu cas el Tribunal Constitucional (i no només el Suprem) ha evidenciat una flagrant manca d’imparcialitat. Perquè, tal com ha explicat Olga Arderiu, “fou el TC qui va començar la seva persecució, i fou qui la va tancar, amb el rebuig del seu recurs d’empara.” I Iruin afegia: “El TC va començar assenyalant-li prohibicions, limitant-li l’activitat, amb advertències sobre els temes de què es podia debatre; i va seguir amb les deduccions de testimoni contra Forcadell, perquè fos objecte de persecució penal, amb quatre interlocutòries que van derivar en quatre querelles, la darrera de les quals al Suprem, amb el processament per rebel·lió i la condemna per sedició.”
El llarg camí de Forcadell al TEDH acaba de començar.
